Voltant pels blocs de la xarxa he descobert el bloc titulat Naturpsico, catalogat pel mateix creador com un bloc de psicologia i autoajuda, i m'ha cridat l'atenció un article al respecte de les relacions d'amistat i la convivivèmcia o, dit d'una altra manera, compartir pis.
En aquest sentit em prenc la llibertat de transcriure fragments d'aquest article tals com ¨... para conseguir una vivencia estable, saludable y ante todo duradera, se deben tener en cuenta algunas pautas o consejos básicos a la hora de compartir piso con amigos¨, ¨... tenemos que luchar cada día para que compartir piso no se convierta en un verdadero obstáculo para la propia amistad en sí, motivo por el cual, es algo más que imprescindible establecer unas normas previas...¨ o ¨... se deben establecer una serie de reglas previas que marquen la convivencia diaria, regular y habitual en la nueva casa. Eso sí, una vez vayan pasando los días, pueden surgir pequeños o grandes conflictos que pueden llevar a la necesidad de añadir nuevas normas.
Algunas de esas reglas previas pueden ser: la limpieza general, poner límites a la música o la televisión, turnos para hacer la lavadora o fregar los platos, horas de llegada…¨.
Bé doncs, amb total franquesa em sembla 'aberrant'. De fet desde que comparteixo sostre amb amics no he tingut mai ni la necessitat de fixar regles ni condicionaments a la convivència i la veritat és que sempre m'ha funcionat molt bé. Ni llistes de neteja, ni hores de tornar a casa i encara menys volums prudents de música, per a la convivència no hi ha millor remei que la comunicació i la comprensió, que no es tracta de viure en una presó home!!!
Gran part de l'èxit d'aquesta convivència rau segurament en el company o companys de batalletes i vet aquí que el soci que m'he adjuncat deu ser un catacrack.... en David, o l'Arma com molts de voslatres el coneixereu, és un paio tranquil i molt fet a la seva, amant del bon cine, del bon menjar i del bon beure. Pocs com ell poden dir que tenen una relació tan estreta amb el sofà, amant de l'anti-stress, tot i que a vegades es deixa embaucar per esgarriats com un servidor a practicar activitats aventureres - i sinó vegeu la foto fotent un vivac als peus dels besiberris i amb dos dits de neu a ple mes d'agost - és un partner com n'hi ha pocs.
La convivència, una paraula que molts individus de la nostra generació farem bé de tenir present en aquest nou model de societat en que ni tenim duros per comprar pisos, ni als trenta soms casats i amb fills!!!
Ara ja teniu fitxat en David, un Matellero amb molt de power!
