Amistades Pelirrojas

PERLES. ROC D'EN SOLÀ.
Via: Amistades Pelirrojas. 110 metres, 6a+

Equipació: Parabolts.

Cordada: Mindundi, Body i Xiuli

Descripció: 4 llargs de V+, 6a+, 6a i V+. Calcàri compacte excepcional. Com la seva veïna Putes mosques, tan sols necessites 10 cintes i unes ganes 'lokes' d'escalar... aproximació i descens per amants del passeig planer i agradable que amb quinze minuts per tanda tens enllestits.

Comentaris: Una altre via bona bona al Roc d'en Solà.... a destacar especialment el segon llarg, quins passos més macos!!! i el tercer per un diedre evident i divertit. En definitiva una via per disfrutar de valent i que sincerament es mereix trobar-se entre les cent millors.

Tres mindundins i una passió compartida.

Directa de l'Avatar

COLL DE NARGÓ. TOSSAL DE LA FEIXA. (Pic Est de Coniller)
Via: Directa de l'Avatar. 175 metres, Ae/V (ressenya clikant el títol)

Equipació: Parabolts -un a tocar de l'altre-.

Cordada: Body i Xiuli

Descripció: 7 llargs de 6b, 6c, Ae, V, IV i V els dos últims. Calcàri compacte excepcional. Els dos primers llargs, si els fem en lliure posen la dificultat a la via, segons les ressenyes de 6b i 6c, però tot i així jo mai de la vida diria que el segon sigui un 6c ja que el vaig encadenar!!! El tercer llarg, després d'uns primers metres fàcils cal superar un bombo amb artificial -en lliure no m'atreviria a posar-hi grau-, llavors es poden empalmar els llargs 4rt i 5è molt fàcils. Per acabar dos llargs bonics de V, sobretot l'últim per sortir de la via amb glamour.

Comentaris: Hem compartit una via amb en Body, per allò de surfero, però carai com grimpa aquest home, ningú diria que és home d'aigua!!! Primera via compartida i bones sensacions... bon ritme i fanatització del que ha de venir... la neu!! Dos folls amb majúscules de l'snowboard que un dissabte de tardor hem compartit una aventura entre molt ferro. En general doncs, una bonica via, però pel meu gust massa massificada de ferro, el que fa per altra banda que sigui una bona via... d'escola?

Una llarga aproximació de + o - una hora...

Boniques vistes

I un cop al cim sempre bona cara!!

L'anècdota: .....dues serps!!!!!!!

La festa del Paca...

...o la ressenya d'un 'fiascu'.

MONTSEC. TERRADETS. EL PELADET
Via: La Festa del Paca. 180 metres. 6a/Ae (ressenya clikant el títol)

Cordada: Lídia i Xiuli

Un dissabte qualsevol amb la Lídia decidim prendre direcció al Congost de Terradets. L'objectiu és tastar la Festa del Paca del Peladet, possiblement la més assequible de les festes d'en Clotet, diuen. Amb un parell de bosses de xurros, unes birretes i els ànims a tope enfilem l'eix transversal conscients que no serà una tasca fàcil.

El diumenge es lleva fred, un fred que fa estralls al meu organisme i que em deixa força aturat, amb tot ens posem a escalar a l'hora del vermut després que els raigs de sol hagin penetrat al cos.

Fent material a l'hora bona.

Després de l'aproximació, curta però intensa, i una vegada equipats, em disposo a obrir el primer llarg. El sostre en artificial es presenta divertit, i és que de fet no he obert mai res amb 'artifo' - com diuen els que hi entenen - i per postres no tinc estreps - per cert, l'edu ja me'n està preparant un!-. Doncs res, alguna baga farà la feina, i de ben cert que la va fer, però mentre jo obria el primer dels llargs i voltava suspès en l'aire com una llonganissa, la Lídia va tenir temps de fer-se la manicura tres cops, i riure, riure molt!!!! - Menció a part es mereix el buril-bolet sense plaqueta que precedeix el sostre, mal posat l'has de xapar i fiar-te'n molt, doncs és l'última assegurança abans de començar a flotar dels spits paral.lels al terra. -powered by Lidia®

Arribat a la reunió és el torn de la Lídia, que amb molta més agilitat i rapidesa soluciona el llarg... penjats de dos spits i després d'un bon 'nicotinasu' no tenim clar de seguir amunt, l'hora, la lentitud, la indecisió... muntem un ràpel i ho deixem aqui... tornarem!!

Penjat com un xoriç al primer llarg

El Guerrero de la Luz Frente a la derrota
'El guerrero de la luz sabe perder. Él no trata la derrota como algo indiferente, usando frases como “bueno, esto no era tan importante”, o “la verdad, yo no quería esto mismo”. Acepta la derrota como una derrota, y no trata de transformarla en victoria o experiencia. Le amarga el dolor de las heridas y la indiferencia de los amigos, la soledad de la pérdida. En estos momentos se dice a si mismo: “luché por algo y no lo conseguí. Perdí mi primera batalla.” Esta frase le da fuerzas. Él sabe que nadie gana siempre – pero los valientes siempre ganan al final.'

Paulo Coelho

I em va dir drogoaddicte...

Us proposo un exercici... així posar la ment en blanc, o els dits en blanc, és igual el què però ha de ser en blanc, i així, anar escrivint sense un guió predeterminat, sense saber exactament on anar a parar, i anar fent com ara, els pensaments et van portant deliciosament per les tecles del teclat, van ballant els dits harmoniosament... doncs aquets és l’exercici que us proposo i així us explico que l’altre dia el meu amic Villegas em va qualificar de drogoaddicte quan va llegir l’article d’en Gripi.


Aquest en Villegas.... és un matellero però jo diria que amb poc power, és un tita fluixa. És the original neighbour since 2006, un paio faranduler, del món de la farandula vaja, en realitat és un catacrac!. Disfruta el teatre, el viu amb passió i per això ha arribat on ha arribat... molt lluny! Té parella i filla, dues preciositats que us presentaré properament ja que tenen molt glamour i per tant crec que no faria justícia si els presentés tots plegats... o si? Els ho consultaré, o no?


Bé, a part de ‘teatreru’ és un xerraire nat, i és que no calla mai, si algun dia esteu avorrits passeu per la Matella que segur que en té alguna per explicar, jo m’ho passo molt bé escoltant-lo... l’altre dia em feia cinc cèntims de l’obra que en breu protagonitzarà – no us n’explicaré res no fós cas que el pelin els productors - , quin riure, cap aquí, cap allà, quin paio tu!!!

I què em deixo... si, futbolero a tope com és encara espero el dia que em faci un ‘set’ a l’EVO 8 o no sé a quin passen ja – això li farà mal, sóc dolent -, també li agrada el bon menjar i el bon beure, no sé perquè però els que correm per aquella caseta això ho portem als gens, i per últim no vull deixar de dir-vos que me l’aprecio molt, i que gràcies a ell vàrem fitxar per la Matella, espero que ell no es penedeixi del fitxatge, jo n’estic encantat.


Apa, ara ja coneixeu un altre matellero amb.... si, si, molt de power!!

12 d'Octubre, res a celebrar...

... i moltes ganes d'escalar!!


El passat cap de setmana - de tres dies!! - un colla de fanàtics ens hem deixat caure per les contrades lleidatanes, en concret cap als verals d'Oliana, Coll de Nargó, Canelles i Perles; hem disfrutat de la roca calcària top class, però no tan sols d'escalada viu l'home i el que ha fet especial aquests dies han estat lo motivació de tots i cadascun dels personatges que ens hem reunit, les ganes de compartir aventures i sobretot... les ganes de riure i passar-ho bé!!!



Com us deia, no sols d'escalades viu l'home, el bon menjar i el bon beure posen en dansa l'estòmac....


...els paisatges alegren la vista.....


.....i els amics, compartint el bon menjar i el bon beure, alegren l'ànima!!!


I n'hi va haver un que volia venir però sentint-ho molt no tenia prou grau per escalar segons què....


I amb tot, 3 dies i tres grans escalades a mode de Bàlsam de Tigre, El Camí de l'Alfons Baró i Putes Mosques pel que fa un servidor (clickant sobre el nom de cada una d'elles trobareu la piada de la via); però també ha caigut la Dioni - Costa i Mindundi - i un bon grapat de vies esportives per tots els gustos.


Gràcies a en Costa, en Feixa, la Laia i el cunyat d'en Feixa, la Lídia i l'Annalisa, l'Arnau, en Benji, a l'Enric la seva dona i el seu nano... i els vilatans de Coll de Nargó i els organitzadors de la Fira del Rovelló... genial!!!

Putes Mosques

PERLES. ROC D'EN SOLÀ.
Via: Putes Mosques. 110 metres, 6b (ressenya clikant el títol)

Equipació: Parabolts.

Cordada: Benji i Xiuli

Descripció: 4 llargs de 6b, 6a i V+ els dos últims. Calcàri compacte excepcional. Orientada cara sud fa que el sol t'acompanyi durant tota la via. Tan sols necessites 8 cintes i unes ganes 'lokes' d'escalar... totes les R equipades per rapel.lar, no obstant un cop arribat a la sua fine la baixada pel sender marcat a la dreta és molt còmode i en 15 minuts tornes a ser a peu de via per iniciar una nova via.

Comentaris: Jo diria brutal, espectacular, en defintiva em va encantar!! Ras i curt, aqui teniu unes foticos que aquesta vegada tenia la càmera a mà i ben a mà.

En Benji al primer llarg i un servidor a l'ombreta.

Aqui em teniu lluitant el 2on llarg.

Cantu i més cantu... quin tercer llarg, genial!!

... i la feina feta.

L'anècdota: Escortats desde baix per en Costa i els ploms vermells d'estrella Damm.

El Camí de l'Alfons Baró

CANELLES. ROC DELS COLLARS.
Via: Camí de l'Alfons Baró. 210 metres. 6b (ressenya clikant el títol)

Equipació: Parabolts.

Cordada: Benji, Lídia i Xiuli

Descripció: 6 llargs, V+, 6a, 6b, V, V+ i V. Uns bons tres primers llargs de placa molt compacta i autèntica on els bessons es posen a prova. La resta pse pse. El descens es fa per la via Dioni amb 3 ràpels tot i que el primer d'ells no es comença desde la última reunió de la via sinó una mica més a l'esquerra on hi ha muntada una instal.lació perfecte.

Comentaris: A destacar com us deia més amunt l'exigència dels tres primers llargs; escalant amb adherència a tope, on els bessons s'emporten la pitjor part. El tercer llarg, just sortint de la reunió i fins després de xapar el 3er parabolt és molt exigent i en Benji ens ha dedicat un 'saque' d'aquells que et fan sortir un crit de ben endins. Cal tenir en compte també l'arribadeta a reunió del 5è llarg que va obrir la Lídia, a la qual vaig arribar hiperstressat per un coi de serp que em va venir a fer companyia a la reunió del 4rt llarg... em sembla que no havia corregut mai tant tot i escalant. Quin 'canguelo'!!!!

Una jornada molt i molt divertida amb la cordada Mindundi i Costa a la via Dioni, on el mestre Mindundi se la va polir tota i el catcrak d'en Costa va fer un llarg i mig descalç!!! I és que això dels peus de gat d'esportiva i el fet de ser un debutant en via llarga a vegades té aquestes coses!!

L'anècdota: Si trobar-nos una serp a mitja via no és suficient, el fet de deixar-me la càmera de fotos -cosa que comença a ser massa habitual- i la ressenya!!!! al cotxe em va suposar escoltar-me de tot menys maco... i ho escric amb tot el carinyu del món, perquè si una cosa s'ha de destacar del dia 11 d'octubre de 2009, és que la troupe que ens vam reunir per disfrutar del Roc dels Collars sobretot teniem ganes de passar-ho bé i riure... riure molt!!!

Bàlsam de Tigre

OLIANA. PARET BUCÒLICA.

Via: Bàlsam de Tigre. 200 metres, 6b (V+ obligat) (ressenya clikant el títol)

Equipació: Parabolts.

Cordada: Feixa, Costa i Xiuli

Descripció: 6 llargs, els 4 primers de V+, 6b i III/IV+ l'últim. Els tres primers llargs tots ells espectaculars, sobretot el segon!... visca els 'cantus' de calcàri. Un cinquè llarg curt però exigent amb una sortida d'un desplom on els peus brillen per la seva absència.

Comentaris: Una escalada per disfrutar de valent en la que el bon amic Costa ha deixat mostra del seu fanatisme obrint el 6è i últim llarg, la seva primera experience obrint un llarg de via llarga. A destacar també el parell de voladetes obrint el pas de bombo que un servidor va suar de valent al 5è llarg!! - ens van comentar que s'ha trencat un bolo que feia més amè el pas en qüestió - I res, aqui van unes foticos per deleitar-vos una mica:

En Feixa i en Costa estirant cervicals de bon matí.

Un servidor obrint el primer llarg.

En Feixa arribant a la 3a reunió.

On the top.

L'anècdota: les vistes a peu de C-14 on vam presenciar la pesada tasca d'una patrulla de mossos; amb l'altaveu a tope sentiem com els advertien dels cotxes que el radar tenia el gust de fotografiar; ells es limitaven a parar i facturar... evitaré posicionar-me, no fós cas que en Saura em censuri el bloc!