Gat negre 0 - Casualitat 1

El gat negre ( The Black Cat) és un conte d'horror de l'escriptor americà Edgar Allan Poe, i la crítica el considera un dels més 'aterradors' de la història de la literatura. Un jove matrimoni porta una vida casolana amb la companyia d'un gat, fins que el marit, com a conseqüència de la beguda, perd els estreps i acaba amb la vida de la pobra bèstia. Aleshores apareix un altre gat en escena i la situació familiar esdevé terrible fins arribar a un desenllaç aterrador.


Ahir a la nit, de tornada a casa, un gat negre va creuar el carrer fugaç davant la furgoneta d'un servidor. El tiu no va mirar a esquerra i dreta i l'ABS va actuar a les mil meravelles... llavors el silenci i mirades de complicitat... "tu no hi creus amb això oi?" "No, i ara!" Vam anar a dormir satisfets d'haver evitat una mort a la carretera.


Però avui... mare de Déu dels set dolors!!! M'he llevat 1/2 hora tard, pinxasso a la furgoneta, els plans enlaire i no continuo perquè la diria molt grossa... us ben prometo que mentre el dia arriba a la seva fine m'enrecordo del gat que ahir a quarts de dotze de la nit va travessar sense mirar... i tant si m'enrecordo!!

D'aquí la llegenda de la mala sort dels pobres gats negres??

Us ben juro que no crec amb aquestes històries perquè sinó trepitjaria merda cada dia -diuen que porta bona sort no?, seria divertit corre pel carrer de merda en merda i tiro perquè em toca..-, però el dia d'avui m'hi ha fet pensar, i molt!

Cristian Gutiérrez

SANT LLORENÇ DE MONTGAI. ESPERÓ REMACHA.
Via: Cristian Gutiérrez. 75 metres, 6a+ (ressenya clikant el títol)

Equipació: Químics, Parabolts i Espits.... de todo un poco

Cordada: Lídia i Xiuli

Descripció: 3 llargs de 6a, 6a+ i 6a. El primer llarg comença per terreny fácil, IV+, amb certa tendència a la dreta, per arribar a un petit desplom, 1 pas de 6ª, prèvi a la primera reunió que superarem sense més dificultats. El segon llarg és més mantingut, de 6ª+, fins dues xapes abans de la reunió que ja tomba. Per acabar, l’últim llarg posa l'apretada a la sortida de reunió amb un desplom amb bons cantos i pocs peus. Una vegada superat la resta del llarg és fácil fins a la reunió.

Comentaris: La via en si és ben bonica, tres llargs que es fan ràpid i sense massa problemes, i si afegim que baixes del cotxe i camines 1 minut fins a peu de via això ja és la bomba. Com us deia, una bona manera d’acabar una jornada d’escalada, ja que un cop a la última reunió, la posta de sol just darrera del poble de Sant Llorenç de Montgai és preciosa... un bany agradable a la vista.

Vistes precioses al poble de Sant llorenç de Montgai.

La Lídia superant el pas de 6a del 1er llarg....

...i a mig fer del 2on llarg.
On top.

Comentava la setmana passada l’arribada del fred i l’imminent canvi de peus de gat per grampons i taula. Aquesta setmana però la predicció meteorològica anunciava a bombo i plateret l’arribada de l’estiuet de St. Martí. Amb tot no em vaig poder resistir a la temptació de fer una nova escapada al Montsec.... no diguis mai ‘d’aquesta aigua no en beuré’. La idea era fer la via Redrum a Àger, però de nou, i ja en van dos!!!, tan sols vam fer el primer llarg, doncs algun núvol tocat dels betzos se’ns va pixar a sobre. En definitiva una altre via abandonada, més deures, i és que darrerament amb la Lídia quedem per anar a fer primers llargs... ei, però no en balde eh!!; en breu treure’m la guia ‘Los cien mejores primeros largos’... i encara farem la primera pela!


I afegeixo... estic fatal amb el grau, sembla que m’hagi desinflat de cop. Aquest estiu em barallava amb vies de 6b+ i tot i no encadenar-les les lluitava sense tocar ni una cinta... perquè ara no lluito els 6a’s? Si vaig apura’t de seguida toco les cintes, em fot una ràbia!!!

En fi, diuen que qui no es consola és perquè no vol i sinó mireu quina motivada... si al final el que compte és passar-ho bé!! (pro tinc una cosa a dins....)

Ara que arriba la neu...

.... sento pessigolles a l'estòmac. Sabeu com quan us fa pessigolles l'estòmac oi? Sí, sí, com quan veieu a passar aquell algú que... et fa pessigolles l'estòmac coi! Doncs avui m'he despertat amb bones notícies: la neu ja ha començat a empolsinar el Pirineu Occidental!!!

Potser per a molts sigui un diumenge més i aquesta notícia no tingui més importància, però per un matellero a qui la neu a les muntanyes li treu el son, que la neu faci acte de presència significa l'inici de l'estació freda, dels paisatges emblanquinats, les galtarrones vermelles i el fum a les xemeneies.

Diuen que més val una imatge que mil paraules, doncs aqui van retalls dels meus pensaments sabent que la neu ens espera, perquè avui m'he transportat....

... a les muntanyes nevades...

.....a La Meije-La Grave, un paradís pels freeriders d'arreu! ....

.....al Corredor de corredors... Estasen a l'Aneto...

...a la companya inseparable.....

... al Puigmal fent el gamarús.....




...i fent-lo als Alps, però aquest cop amb dues fustes.

La meva il.lusió en forma de muntanyes li regalo a la iaia més guapa del món, i 'vigilaré cada dia que vagi a jugar a la muntanya'.

Aresta Brucs a la Saca Gran

MONTSERRAT. AGULLES. SACA GRAN.
Via:Aresta Brucs. 90 metres, V- (clikant el títol trobareu la ressenya)

Equipació: Totalment equipada amb espits, algun pitó i burils.

Cordada:Jordi, Tonielc i Xiuli

Descripció: 3 llargs de IV. La via s’inicia a la placa a l’esquerra d’un diedre amb un arbre a uns metres del terra. Fem uns primers passos per la placa per arribar a una fissura i un cop acabada sortim en diagonal cap a la dreta fins arribar a la primera reunió. El segon llarg té la finura al principi, superats els primers metres amb tendència a la dreta seguim en diagonal a l'esquerra per trobar la segona reunió. D'aquesta reunió sortim amb tendència a la dreta fins trobar la gran bavaresa, preciosa, que un cop superada, on hi ha la dificultat de la via, arribem en terreny fàcil fins al cim.

Comentaris: En quan a la via només dir que és, sense cap mena de dubte, una gran clàssica i cita obligada per tots aquells que estimin Montserrat.
Personalment ha estat un dia esplèndid!!! Penjats de nou amb en Tonielc sempre és un plaer fer qualsevol activitat i... com no podria ser d'altra manera, aquesta vegada ha estat força especial.... hem batejat en Jordi, el meu germanet - que ja és tot un ganàpia -. No podia estrenar-se en un lloc millor, no en tinc cap dubte, i acompanyat de qui ho ha fet segur que ho recordarà molts anys!!!!

mmmm... m'he tornat a deixar la càmera.....

I afegeixo... quin fred que hem passat. Per primer cop se m'ha posat el nas vermell del vent gèlid i el fred intens. La neu arriba als pirineus... és hora de canviar les cordes pels grampons i la taula d'snowboard... és hora de disfrutar de la neu.

Benvinguda sigui la neu i adéu a la roca freda... ens veiem al 2010!!

Tona Decideix

Ja fa dies que al meu poble de tota la vida, Tona, una colla de persones i entitats estan treballant perquè es pugui celebrar una Consulta Popular sobre la Independència. Tots ells de forma desinteressada, agrupats sota 'Tona Decideix', estan posant hores, ganes i esforços perquè el poble pugui fer sentir la seva veu a la mateixa vegada que, si tot va bé, ho faran una sèrie de pobles de la comarca d'Osona.

Una Consulta Popular a Tona sobre la Independència!! Sí, amb majúscules, perquè per una vegada podrem expressar la nostra opinió sobre un tema concret, perquè per una vegada no dipositarem a les urnes un paperet per escollir uns senyors que poden representar-nos molt bé en alguns aspectes però que en d'altres estem molt allunyats, perquè per una vegada ens donen la oportunitat de fer sentir la nostra veu arreu de Catalunya, Espanya i Europa, perquè per una vegada se'ns demana la opinió!!!!

Per tot això, i segurament per molts d'altres motius, cal que tots sortim al carrer i FEM SENTIR LA NOSTRA VEU, que ningú es quedi a casa, que el sofà no engulleixi a ningú, el dia 13 de Desembre tenim una bona oportunitat per expressar la nostra opinió al respecte de l'encaix o no-encaix amb el país veí, exercim doncs el dret que tenim de decidir el futur del poble català lliurement, fora pors, no val el que si això no servirà de res, és que ningú ens escolta..., res d'això, com deia aquell, un llarg camí comença amb una passa.

És realment d'admirar l'actitud de tots els que formen part d'aquesta iniciativa, a tots vosaltres gràcies per aquesta oportunitat que ens brindeu, i els que com jo tindran la oportunitat de fer sentir la veu... FEU-LA SENTIR!!!

(clickant sobre el títol podeu tenir més informació des del web OSONA DECIDEIX)