Avui m'he llevat aixafat, quatre dies d'ski consecutius i un refredat terrible han fet que em prengui el dia de relax.
2 dies a 2 Alps, un a Alpe d'Huez i ahir a la Meije -La Grave... sense paraules m'he quedat per descriure les sensacions de surfejar pistes inacabables a 2 Alps, la Serenna a Alp d'Huez i corredors de 60 graus a La Grave... això ès el paradìs dels que somiem a cavalcar la neu de les muntanyes com aquells que ho fan sobre les ones!!! Això ès brutal!!!
Corre per aquest poblet ple d'skiadors, en un ambient tranquil, avui assoleiat, altres dies fred i nevant, i envoltat de muntanyes nevades ès pura vida, si mai em perdo ja sabeu on trobar-me... això si, canviaria els teclats d'aquesta gent, això ès infumable!!!
18/1/10
Imatges que em fereixen el cor
En qüestió de menys d'un més l'espècie humana m'ha colpejat per dos cops allà on fa més mal. Al cor.
No es tracta d'un problema personal derivat de la familia, els amics o vés a saber qui, no, es tracta, simplement, de dues imatges sortides als diaris de tirada nacional.
El primer impacte va tenir lloc el 15 de desembre. L'edició de El Periódico contenia tres imatges d'una lapidació a Somàlia (clickant sobre el Periódico podeu veure les imatges en qüestió). Acusat d'adulteri, el reo fou colgat fins a la cintura i apadregat fins a la mort. Mentrestant, la senyora que va mantenir les suposades relacions sexuals amb l'apadregat era fuetejada 100 vegades!!
Avui, 18 de gener, fullejant La Vanguardia, he descobert una nova imatge que m'esmicola el cor, que m'ensenya els instints més detestables de la nostra espècie. Aquesta vegada la imatge es correspon a Haití. Diuen que sempre plou sobre mullat, i si això no és prou, una persona que suposadament 'roba' aliments de primera necessitat és lligat de peus, despullat i linxat fins vés a saber quin punt.
Les imatges són dures, sí. Però el que em fa mal no és veure un cadàver ensangrentat, rebentat, no. El que em fa mal de debó és que en ambdós casos apareixen terceres persones. Les unes descarrregant tota la seva força i ràbia sobre uns cadàvers immòbils amb pals i pedres, amb cares desencaixades, acarnissant-se sobre un cos indefens. Les altres observant, indiferents, el salvatge esdevenir dels fets.
En quin cony de món vivim!?
No es tracta d'un problema personal derivat de la familia, els amics o vés a saber qui, no, es tracta, simplement, de dues imatges sortides als diaris de tirada nacional.
El primer impacte va tenir lloc el 15 de desembre. L'edició de El Periódico contenia tres imatges d'una lapidació a Somàlia (clickant sobre el Periódico podeu veure les imatges en qüestió). Acusat d'adulteri, el reo fou colgat fins a la cintura i apadregat fins a la mort. Mentrestant, la senyora que va mantenir les suposades relacions sexuals amb l'apadregat era fuetejada 100 vegades!!
Avui, 18 de gener, fullejant La Vanguardia, he descobert una nova imatge que m'esmicola el cor, que m'ensenya els instints més detestables de la nostra espècie. Aquesta vegada la imatge es correspon a Haití. Diuen que sempre plou sobre mullat, i si això no és prou, una persona que suposadament 'roba' aliments de primera necessitat és lligat de peus, despullat i linxat fins vés a saber quin punt.
Les imatges són dures, sí. Però el que em fa mal no és veure un cadàver ensangrentat, rebentat, no. El que em fa mal de debó és que en ambdós casos apareixen terceres persones. Les unes descarrregant tota la seva força i ràbia sobre uns cadàvers immòbils amb pals i pedres, amb cares desencaixades, acarnissant-se sobre un cos indefens. Les altres observant, indiferents, el salvatge esdevenir dels fets.
En quin cony de món vivim!?
10/1/10
Pique Longue
MONTSERRAT. LA GRANOTA.
Via: PIQUE LONGUE. 140 metres, 6a (ressenya clikant el títol)
Equipació: Spits. (verds)
Cordada: Mindundi i Xiuli
Descripció: 7 llargs, 1er 2n i 3er de V, 4rt de IV+, 5è de V, 6è de 6a i 7è de V.
Via: PIQUE LONGUE. 140 metres, 6a (ressenya clikant el títol)
Equipació: Spits. (verds)
Cordada: Mindundi i Xiuli
Descripció: 7 llargs, 1er 2n i 3er de V, 4rt de IV+, 5è de V, 6è de 6a i 7è de V.
L'aproximació, curta i senzilla, parteix des del Monestir cap a Sant Joan fins a trobar un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol, i ens deixa al peu de via. Aquesta és la de més a l'esquerra d'un petit sector on hi ha vàries vies. No obstant nosaltres hem caminat un xic massa i ens hem saltat els dos primers llargs que discorren sobre un pany que et deixa just a sota del caminet que has de creuar per accedir a la resta de llargs. Tots els V's sostinguts excepte el del 5è llarg on trobarem més 'bolos'. El 6è llarg de 6a és un muret d'uns 6 o 7 metres que superarem fàcilment.
El descens consta d'un primer ràpel pel mateix 7è llarg, i després d'una desgrimpada fins a la 5ena reunió, fàcil i evident, amb un ràpel de 60 metres arribem a peu de via.
Línia general - La Granota (veure ressenya clickant títol).
Últim mur de V.Comentaris: Es tracta d'una via força discontinua en general però no obstant val la pena disfrutar-la. En especial destacaria el 5è llarg, aeri i amb bons bolos i el 7è i últim, molt aeri i amb un pati sobre el Monestir que val la pena regalar-se.... en època càlida!!
Desgrimpant per accedir al 2n ràpel
L'anècdota: anècdota o no avui el fred ens ha curtit de valent. -7ºC a Les 4 Carreteres, a les 9am -4ºC al pàrking del Monestir. Els dos primers llargs -que per a nosaltres han estat el 3er i 4rt- a l'ombra, han estat una autèntica tortura per mans i peus.... però un cop aparegut el sol, 'otro cantar'.
Bonica vista de Gorros nevats!
9/1/10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)