Perquè arribi a tothom

17/10/10

Mutant World


GARRAF. PIC DEL MARTELL
Via: MUTANT WORLD. 100 metres, V (ressenya clikant el títol)

Equipació: Parabolts. Portar 10 cintes i alguna baga per ponts de roca i algun friend petit mitja.

Cordada: Lídia i Xiuli

Descripció: La via consta de tres llargs (en el segon hi ha una possible reunió intermitja?¿) tots 3 sobre el V grau, passos aïllats.
Pel primer llarg serà bo algun friend o baga per completar l'equipament, sobretot desde la darrera xapa fins la R. És un llarg bonic i amb bon cantu.
El segon llarg comença per terreny fàcil i herbós sense xapes tot i que podrem equipar al gust. Al final de l'esperó superarem un muret de V grau amb molt cantu i molt polit. Després per terreny fàcil de nou fins a la R
Lúltim dels llargs, senzill, presenta les dificultats de V en superar una panxeta ben protegida.
Pel descencs ens caldrà seguir fites direcció sempre esquerra i ens deixa a peu de cotxe de nou. Un xic perdedor.

Tot i que ara ja tinc càmera la improvització i la busca del sol que ens va portar a fer aquesta via em va enganxar desprevingut. Tinc algunes fotos al mòbil però.... he perdut el cable per passar-les al PC. Tot i així són maques eh!!

12/10/10

Boy Roca a l'Elefant


Ja tenia l'article pel blog pensat. 12 d'octubre, res a celebrar.... i moltes ganes d'escalar II edició. Tot estava lligat. Feia més d'un mes que en parlàvem. Aquest any l'objectiu era Riglos. Jo i algun més havíem de perdre-hi la virginitat. 4 dies. Puros, viseres, pisons,... bolets, vinillo. Però la meteo és la meteo i... què us haig de dir. Quin pont eh!?!

En fi. Sentia l'altre dia que la tardor és un tronar a començar, anar-nos recol.locant per l'any que ha de venir, doncs tanta pluja ens ha portat calma i molta Matella, 2 dies de plafó (merci al amics del lokal, què fariem sense voslatres els dies de pluja!!), moltes pelis, fanàtiques i no tan fanàtiques, pinetells i rovellons al brull, de nou la llar de foc i... una vieta!! Ah, i la Matella neta com una patena que diuen!

Per sort dissabte la gota freda es va esperar a caure entrada la nit i així ens vam regalar una escaladeta a Montserrat. La ideia, Camí de l'Alzina i Boy Roca a l'Elefant, però el Camí de l'Alzina estava molt crowded i de dret a l'elefant. Aqui us deixo una piada d'una bona vieta.

MONTSERRAT. L'ELEFANT
Via: BOY ROCA. 160 metres, v / Ae (ressenya clikant el títol, I QUINA RESSENYA!)

Equipació: Parabolts. Portar 14 cintes

Cordada: Mindundi, Costa i Xiuli

Descripció: 1er llarg llarguíssim sobre el III grau amb un sol parabolt. Clàssic montserratí. Podrem equipar algun buit amb friend mitjà o petit.

El segon llarg de IV és preciós ja sobre la línia lògica de la trompa. 25 metres i dos parabolts.

El tercer llarg s'inicia amb un curt tram de V i de seguida s'enfila augnentant a tope les assegurances per progressar f'acilment en A0. Si ho proveu amb lliure 6a+ i bona inflada!!

Els dos darrers llarg, ambdòs sobre el IV es fan a mode parabolt cada 10 metres.

Sens dubte, una molt bona escalada i molt bona companyia. I apunteu, en Costa suma i sigue...

Hi ha anècdota.... una parella de Hawaians ens van demanar una foto amb els atruendus de l'escalada... suposo que deuen estar acostumats a les taules de surf i als bikinis!

4/10/10

Èxits del nostre temps - Octubre 2010

Metallica - ...And Justice For All

Sense paraules...

El Petit Diedre

Com us deia en l'anterior entrada, poc ens pensàvem acabar escalant a Montrebei aquest passat cap de setmana. La idea era fer una segona via a Cap del Ras, però la cosa va anar com va anar, i tot i el meu profund respecte per Montrebei i el canguelo que em produeix cada cop que sento aquest nom, la motivació - i un ron amb cola - ens van portar a aquesta paret tan espectacular.



EL PETIT DIEDRE, Montrebei (ressenya clickant el títol)
150metres, V / Ao

Portar Joc de tascons, friends i bagues per sabines. A la via tan sols trobem la reunió 1, 2 burils, un pitó i una baga a la possible 3a reunió, i un pitó a la 4a tirada.

Arribarem a peu de via segons ressenyes remuntant el camí de baixada i flanquejant a l'esquerra. També arribarem a peu de via pujant tieso des del prat tal i com vam fer nosaltres... i afegeixo, no és la millor manera.

El primer llarg, de roca dubtosa, ens situa a la vertical del diedre. El segon llarg se les porta especialment per sortir de la fisura, de molt bon equipar, fins a la R2. El tercer llarg es manté sobre els Vè grau i podrem fer reunió tan en un pont de roca equipat amb un cordino i un pitó o bé un xic més amunt en un arbre.

Els dos darrers llargs es poden empalamr perfectament quedant un llarg de 50 metres aproximadament ja que, de fer reunió en l'arbre proposat per la ressenya, aquesta és un pèl incòmode.

La via en general és guapa i ens permet practicar de valent en l'art d'equipar, tot i això hi ha molts matolls que la desmerixen una mica. En casos et trobes progressant en matojo-tracción a tope.

L'anècdota: Som a peu de via. De sobte, sobre els nostres caps es produeix un estruendo en dos temps, primer un ssssssss i després un boouft! aixequem el cap. Acaba de salta un paio. Salt base en diuen d'això. Mentre mirem esmaperduts el primer, apareix un segona figura enfundada en un traje negre. SSSSSSSS..... BOOUFT Vam necessitar 10 minuts per païr la imatge. Aquests si que els tenen ben posats!

REDRUM

Aquest passat cap de setmana hem estat pels verals d'Àger amb la Lídia i ens hem regalat un cap de setmana fanàtic d'allò més.

Teniem claríssim que havíem de trencar el gafe de la via Redrum, de la qual tan sols havíem fet el primer llarg i 4 gotes ens havien escopit de la paret. Ara ja podem dir que li hem posat la creu, però poc ens pensàvem que, després de passar pel bar d'Àger i llegir piades d'amics i coneguts el diumenge ens trobariem escalant a Montrebei. El Petit Diedre fou la cirereta del pastís d'un cap de setmana per començar la temporada de pedra i tardor.

REDRUM. Àger, Cap del Ras (ressenya clickant el títol)
275 metres, 6b / Ae (V obligat)

Farem servir 14 cintes i un estrep (prescindible).

Es tracta d'una via de tall clàssic i molt bonica tot i que en diversos trams està sobreequipada, doncs la paret ens ofereix moltes possibilitats per equipar.

Personalment en destacaria el primer llarg, molt guapo i sostingut amb bon cantell, i el tercer llarg d'uns 15 metres de flanqueig, la foto clàssica de la via vaja, tot i que ens l'esperàvem més guapo fins i tot.

Un cop arribats a la 2a part de la via aquesta perd coninuitat i els sostre que cal superar ens serà senzill gràcies al bon equipament.

Pel descens seguirem les fites direcció est i amb uns 45 minuts serem de nou al cotxe.

Em va fer gràcia... que quan tan sols ens faltava l'últim llarg ens va passar un parapent a pocs metres i ens va donar el bon dia. Uns escalant i altres dos volant, una mini-conversa entre a més de 200 metres del terra.

pd.- si ja ens hem polit la Redrum ara ens falta La Festa del Paca al Peladet, de la qual també en tenim, tan sols, el primer llarg. Temps al temps.

1/10/10

Apadrina un Refugi & Xemeneia Pallars

El passat cap de setmana va ser el triat per fer neteja.

Des del Centre Excursionista de Tona, quan corria l'any 2007, es va decidir apadrinar el Refugi de Broate, sobre els bonics prats de Boavi, més enllà de Tavascan.

Apadrinar un refugi? Però això ben bé què suposa us preguntareu. La idea és fer que algú vetlli una mica per ell i el seu estat de conservació. Es tracta de refugis sense guarda, òbviament, on la merda és més fàcil que s'amuntegui perquè... ja sabeu com som els homes i dones!!


Des del CEX Tona anualment es puja un cap de setmana per fer-hi endreça i vetllar per les instal.lacions. Enguany hem de dir que l'estat és molt òptim tot i que de merda n'hi hem trobat.... un xic massa potser!



Aprofitant l'escapada, amb l'amic Pep Musach vam decidir completar el cap de setmana amb una vieta a collegats. L'objectiu triat fou la Xemeneia Pallars, 110 metres i 6b (Vobligat). Una via del tot recomenable, senzilla, ben equipada i de tan sols 4 llargs, amb un flanqueig aeri al tercer llarg i un últim llarg molt bonics.

La via en qüestió comença a l'inici del primer túnel passada la Font de la Figuereta, just darrera d'una caseta.

Els primers dos llargs discorren per dins d'una àmplia xemeneia, i els pas de dificultat rau en el primer llarg, un curt pas de 6b superable amb uns estreps si no es pot en lliure. Després d'aquests dos llargs ens toca un flanqueig, sobretot no continuar recta amunt per laVia Cherokee, de Iv amb molt bon canto preciós. I l'últim dels llargs, d'entre 45 i 50 metres, ens torna entrar en una xemeneia, més oberta i molt disfrutona.

Pels descens seguirem les fites direcció est i en breus 15/20 minuts serem de nou al cotxe.

Acabada la via vam prendre direcció Sort, Tavascan i Pla de Boavi, per deixar el cotxe i fer el sender que amb tres hores ens deixa a la llauna de Broate. Allà ja ens esperàven els companys del CEX Tona amb un bon vinet, però per sorpresa nostra també ens esperava la neu, que a partir dels 2.000 metres ja ha enfarinat el Pirineu!

Una bona combinació i una bona feina, el Refugi de Broate us espera amb la cara neta!