Avui, dia de Sant Jordi, començo una nova etapa. A vegades la vida no és que no ens somrigui, més aviat ens fa una putada. Aquest cop m'ha tocat a mi i, després de plorar tot el que calia, o potser encara hi tornarem algun altre dia, avui per fi sóc feliç perquè albiro un futur ple de noves possibilitats.
Cal que passin coses per aprendre el que volem i el que no volem, i avui puc dir que he tancat una porta amb un bon cop de peu, allò que fa mal val més la pena deixar-ho ben lluny, i ara m'enric de mi mateix i de com he pogut ser tan calçaces.
No em queda la més mínima recança, he donat el millor de mi i tan sols he rebut palades de merda d'una vida mal ordenada. La merda cadascú se l'ha de treballar perquè no esquitxi als demés i, ahir, les seves bosses de merda les vaig deixar de camí a casa, allà a un veral de l'autopista A2 que va de Lleida a Barcelona, fart de tantes mentides i egoisme vestit d'inocència barata.
Crec que fugir no és la solució i esquivar els problemes només fa que n'acumulis de nous a la motxilla, espero que la vida et somrigui però afrontar la vida a la cara tan sols depèn i dependrà sempre de tu, i m'has demostrat que ets incapaç de fer-ho.
Salut, alegria i bones escalades!
Andreu i Nadia, gràcies pel bacallà i per acollir-me amb els braços oberts.
Ernest i Sandra, gràcies pel whisky, les abraçades i les vostres sabies paraules.
Benji, no cal que et digui que ahir em vas robar el cor, si fossis una xati et fotria un morreig!!!
Toni, no sé ni com agrair-te tot el que em dones.
I gràcies a tots als que durant aquest temps m'heu ajudat a intentar comprendre l'incomprensible en alguns casos, especialment aquest darrer episodi tan gratuït que m'ha tocat viure.
2 comentaris:
cuidauuuu que ja es sabut del meu nou estat civil... i quan la muntanya ariima els cossos...
aixi m'agrada!!! a tirar endavant foten-li canya al que calgui!!!
jaja jo crec que com a molt arribarem a fer peuets tot llegint ensonyaments del mestre Picazo.
Amunt!
Publica un comentari