Perquè arribi a tothom

27/2/11

4.0

Primera temporada de gel i primer repte assolit. En cauran més que el gel enganxa!














Gràcies al Nonis, l'assegurador, i a en Mindundi i en Benji pel reportatge... i a tots tres pels ànims!

24/2/11

Cascades del Miner... 'un jueves cualquiera'


Doncs això, 'un jueves cualquiera' pebre i a aprofitar els nostres dies terrenals. A les 6 del matí fem cap al Pedra, ja que tenim info que les Cascades del Miner estan, algunes, al dente, a la 1 un bon dinar i a la tarda al currele.

Per arribar a aquestes cascades del Pedraforca aparcarem al pàrquing del Gresolet, caminarem per la pista, tancada, uns 500 metres i agafarem el camí que surt de la pista principal a mà dreta. Arribats al punt on el torrent Cal Castellana travessa el camí, seguirem uns 50 metres i baixarem pel mig del bosc. (També podem baixar amb diversos ràpels)

Hem escalat:

Miner 4. Dos ressalts separats per una àmplia platafroma. II/3+. 75º

Miner 5. Brillant. 20 metres. II/4. A la seva dreta hi trobarem un fil de gel 4+ que no estava per fer l'indi.

Miner 6. Aquesta es troba sobre el caminet. 20 metres II/3. Gel molt precari i apretar el culet!

També hem escalat alguns ressalts anteriors a la miner 4 però sense massa interès, i la Miner 7, que ens deixaria a la pista principal no l'hem pogut tastar degut a que no estava formada.

Una bona sessió matinal que m'ha permès obrir el meu primer 4 -avui no he pagat birra- i que, amb més temps, permetria escalar tot el torrent, seguir per la Cascada de l'Arbret i acabar amb la Berguedana. Molt a tenir en compte.
Podeu trobar més info de la zona al Vèrtex núm. 209 de desembre 2006. Pedraforca sota zero

21/2/11

Boí, sweet ice!


I jo que creia que el gel s’havia acabat. Bé, de fet, gairebé està vist per sentència, però aquest passat cap de setmana Boí ens ha permès continuar acumulant metres en la nostra progressió en gel.

Un cap de setmana de 10 que ens ha permès escalar la cascada Arquises, variant dreta de la Islandis, i obrir tots i cadascun dels ressalts de la Cantera, Amigos de lo ajeno inclòs!!

La idea a principi de temporada era anar acumulant metres en aquesta, per nosaltres, nova disciplina de l’escalada. Atès l’hivern que estem vivint han estat pocs els dies que hem pogut aprofitar, però aquest cap de setmana, després que en Benji participés a l’Icertic com a assegurador i l’Anna s’emportés la competi d’escaladores de dry-tooling, hem fet cap a la Vall de Boí esperant que les condicions que hi havia el passat cap de setmana es mantinguessin.
I així ha estat. Dissabte teniem previst anar fins al peu de l’Islandis i, segons les condicions, fotre-li bistec. En Benji i l’Anna, i en Mindundi i un servidor, vam muntar dues cordades i a mig matí estàvem al peu de la cascada que, malauradament, plorava per tot arreu -tot i aíxí avui a Infohielo he vist que alguns valents van poder fer-la no sense quedar xops suposo-. Com que tampoc calia enriscar-nos, amb en Benjí ens vam ficar a la Arquises, bonica línia que ens va deixar un gust de boca excel•lent. La baixada va ser acompanyada de neu i pluja i després d’uns cubatills a Barruera per celebrar les meves obertures, vam tornar a la presa de cavallers per fer uns riures balsàmics, i sinó pregunteu-li a l’Anna i al Benji com tenen les abdominals per causa de les meves sortides, o al Mindundi que us expliqui com es neteja una pissarra del cole… sempre de baix cap a dalt!!!!.
Diumenge, sota un sol de justícia, vam fer cap a la cantera i allà vam poder disfrutar de tots els ressalts, tots ells molt ben formats, acumular metres i disfrutar de les sensacions que ens està ensenyant el gel. Divertit perquè si.

En resum aquest finde ens hem emportat:

Arquises ....
Amigos de lo ajeno ....
La rampa ...
I alguna altra vieta habitual de la Cantera.

Boí ha estat un bàlsam de diversió i bona companyia, amb els coleguis de Santa Bàrbara, el fred i la neu, el sol... i un pas més en l’aprenentatge d’un servidor entre piolets, cargols de gel i grampons!

15/2/11

Badalona a Malanyeu... un cap de setmana P, de primavera i de pedra

Ja fa dies que hem pogut confirmar que aquest hivern és diferent. Ni neu, ni fred ni res que ens faci viure aquests mesos de l'any tal i com, alguns, ens l'esperàvem. Doncs si el sol és el prota, i la primavera sembla que s'hagi avançat, aquest cap de setmana hem recuperat els gats del fons de l'armari en una doble sessió.

Dissabte un Ogassa per començar a moure l'esquelet, sota un sol fantàstic i un dinar i un vinet apustuflants i bona companyia. Aquí us deixo el blog d'en KTAfanàtik que també va fer cap a Ogassa, com en Mindundi, per fer els primers metres de pedra d'aquest 2011.

I diumenge carretera i manta i a Malanyeu a l'hora dels senyors per la primera vieta llarga. Si fa poc us comentava la primera visita a aquest sector, amb aquesta ja en són 3 les visites i us ben asseguro que sempre acaba essent un plaer escalar a aquest indret del Berguedà. Touché.

MALANYEU.

Via: BADALONA. 100 metres.

Equipament: Totalment equipada amb parabolts

Cordada: Mindundi i Xiuli

Descripció: La via té 3 llargs de V+, V i IV. L´'unic llarg que té certa gràcia és el primer. 45 metres per placa característica del sector fins arribar a una fisura que ens permet continuar progressant. Abans d'arribar a la R1 haurem de superar un muret fàcil gràcies a les excel.lents bústies i que és un dels passos d'aquells pels quals comprenc pequè escalo... brillant! Els dos següents llargs i són per arribar a dalt, res a destacar en absolut. Tornarem a peu de via amb 3 ràpels per la mateixa via.

Comentaris: Una via que no passarà a la història malgrat trobar-se en un indret que m'encanta. Si visiteu la zona i encara no l'heu fet, cateu la via Stoc de Coc... no us deixarà indiferents.


I això, que la càmera a peu de via, si més no una foto dels postres...

11/2/11

El sol que surt darrera les piràmides


La migdiada del divendres 11 de febrer ha estat com la de qualsevol altre dia. Avui he trencat el son amb el 3/24 i al despertar he trigat uns minuts a entendre el que, sota paraules de sorpresa i sentin-se periodistes afortunats per narrar un moment històric, estava passant a uns quants quilòmetres de casa.

Tot plegat il.lustrat amb unes imatges de nit, il.luminades per unes llums tènues de faroles de barri i banderes d'Egipte al vent.

Així recordo que fa ja uns mesos els catalans ens vam manifestar per allò que creiem injust i no mereixem com a poble; d'això ja en fa uns mesos però encara ahir TONA Decideix!, la plataforma independentista creada amb motiu del referèndum per la independència del passat 2009, es va constituir com una entitat del poble.

Amb aquest pensament al cap avui puc constatar que cap lluita és en va, que la força i la voluntat d'un poble són l'arma més poderosa.

Des d'aquest rídicul espai que ocupo a la xarxa vull felicitar al poble egipci, i és que avui ja surt el sol darrera les piràmides.

7/2/11

Èxits del nostre temps - Febrer 2011

Aquest mes us deixo l'himne dels Depeche Mode versionat per un grup molt a tenir en compte.

LACUNA COIL - Enjoy the Silence

Us he deixat el link al títol del vídeo. Espero que us agradi!!