Perquè arribi a tothom

23/4/11

Easy Rider



Ras i curt, aquesta ha estat sempre una via de la qual havia pensat podia ser el meu primer projecte a la paret de l'aeri. Després dels malurats fets ocorreguts ara ja fa un temps, i que potser no cal recordar, la sensació en pensar en la via ja no sé massa quina era. Em va costar plantejar-me-la de nou com un projecte, però finalment amb en Benji i en Mindundi vam decidir fer-hi cap.

Al final, sensacions bones i una via del tot recomenable. Al lloro però amb els 'alejes', que per altra banda li donen un no sé què, i els factors al sortir de reunió.

MONTSERRAT. PARTE DE L'AERI.
Via:
EASY RIDER 300 metres, V+, Ae (ressenya clikant el títol)

Equipament: reequipada amb parabolts. També trobarem pitons al primer dels llargs. Portar cintes i algun ferro pel primer llarg ens pot ajudar.

Cordada: Mindundi, Benji i Xiuli

Descripció: El primer dels llargs he llegit en algun blog que posa la 'criba'. És cert, et demana escalar. Després del primer tram de roca una mica dubtosa la cosa s'afina una miqueta abans d'arribar a reunió. Tot i amb això, ens permetrà posar algun tasconet o friend si ho creiem necessari.

El segon llarg comença amb un tram d'Ae, gairebé A0, i, una vegada travessada la fissura a la dreta ens hem de posar a escalar un curt tram de Vè fins a la reunió del sostret característic.

3er llarg. Diagonal a l'esquerra per anar a buscar un parabolt just abans de superar el sostret. Ull amb el factor.. hi ha una bona excursió! Després de xapar el parabolt haurem de fer una apretedeta per superar el sostre amb molt bona presa. D'aqui a la reunió un parell de parabolts. Aquesta alegria en els segurosa seguirà la tònica la resta de la via.

4rt llarg. Primer tram de 3er amb certa tendència a l'esquerra i ull que no es pot xapar res. Després muret final de V+ on cal escalar, haven-t'hi un parell de passos finets entre parabolt i parabolt.

El cinquè llarg fa una ziga zaga a l'esquerra senzill, i el sisè la ziga zaga la fa a la dreta, per anar a buscar les dues darreres tirades de placa per sortir al cim.

Els dos darrers llargs sobre el IV, IV+ son molt agradables i per disfrutar de veritat, tot i que també caldrà anar amb compte i molt de coco per les poques assegurances que trobareu.

Una via excel.lent!

13/4/11

Èxits del nostre temps - Abril 2011

Haig de reconèixer que els Pennywise encara em posen. Aquest és un himne a tots els meus amics, malgrat alguns m'esperen més enllà. '...your life is the most precious thing that we can lose...'

10/4/11

Ven Suri Ven


Per descriure-us aquesta via havia pensat alguna cosa així com: 'aneu-hi! no hase falta desir nada mas'. Però d'aquesta manera no faria justícia a la voluntat del bloc de fer-vos cinc cèntims de l'escalada per si, algun dia, decidiu anar-la a fer.


Evidentment si he pensat una descripció tan simple és per allò que diuen de si breve dos veces bueno. I la via té part d'això. Pim, pam, pum.. la mida justa, l'apretada allà on cal, ni curta ni llarga, ni molt dura ni massa relax, amb ambient i exposició, i a més, a Montserrat.


Quin joc tan divertit.


I si la via de per se es mereix aquesta nota, una cordada amiga hi fa la resta. Cafès amb llet a les 4 carreteres de Tona, cigarreta anti estress un cop aparcats, riures, Ca la Iaia i un minor per assaborir la fartenera d'un dissabte de sol però que, gràcies a la orientació oest de la via, no ens va empipar en tot el dia.


MONTSERRAT. AGULLES. LA BANDERETA

Via: VEN SURI VEN (originalment Cerdà Riera si no m'equivoco) 140 metres, 6a, A1 (ressenya clikant el títol)


Equipament: Pitons, burils, un espit, vaia, de todo un poco.. algun tasconet de fusta i tot he vist. Portar de 14 a 15 cintes, joc de tascons i friends mitjans/petits, una plaqueta recuperable i bagues per fer el tarzan a l'últim llarg.


Cordada: Tonielc, Costa i Xiuli


Descripció: 4 llargs. Pel primer superem un diedret fàcil de IV grau de molt bon equipar. Després progressem per terreny sorrós de II grau fins a fer la 1a reunió en una alzina, just a sota de l'evident diedre de V. El segon llarg és d'escàndol. Progressem amb tendència a l'esquerra continuament. Primers metrets finets que podrem protegir amb un tasconet escanyat a un burilet que treu el cap o bé amb una xapeta recuperable. A partir d'aquí primers metrets de V on trobarem pitons i altra ferramenta i podrem equipar si és el cas, per acabar amb la darrera part més verticalota. Arribada a la segona R més fàcil però sobre un terreny una mica dubtós i amb ambient, bon ambient. Pel tercer llarg ens iniciem amb un flanqueig aeri apustuflant per colocar-nos a la línia vertical que ens demana escalar. Si no volem progressar en lliure un cop acabat el flanqueig, des del darrer pitó podem fer un parell de passos d'A1 per després continuar amb A0. Un llarg molt guapo. Arribada a un R còmode just a sota de la xemeneia que es veu perfectament desde Can Massana per la massa arbòrea que hi habita.


L'últim llarg l'hem batejat com el llarg d'en Tarzan. Sense desmereixe'l en absolut, i maco que és, posa la cirereta a aquesta via tan genial. És un llarg que, malgrat ho pugui semblar, no regala res! Primers metres fàcils de protegir fins a xapar un buril diria. Després comença la xemeneia. Progressem tan en xemenia com en mode tarzan, deixant bagues a branques, arrels i soques fins posar-nos damunt de l'últim arbre. A partir d'aqui, seguint la lògica, li he fotut bistec amunt deixant mica en mica la xemeneia que es va tancant a la meva esquerra fins arribar a un merlet que canta com una almeja. Abraçat amb un cordinillo i pas finet finet per arribar al pla i fer reunió amb una alzina. És un tros molt exposat.


He de dir que m'ha costat interpretar les ressenyes. Potser calia flanquejar més i anar a buscar dos parabolts molt nous que es divisen molt enllà. Seguint-los arribariem també a una reunió ben nova que hi ha a dalt. La veritat és que jo he fet la línia que m'ha semblat més lògica no sense portar un culet apretat apretat pels metres de corda darrera meu, i el passet finet que cal fer una vegada superat l'evident merlet. I quina alegria els pioners montserratins!!! M'agradaria poder-los conèixer... quins artistes!


Un cop aqui, 5 metres i fem cim. Podem rapel.lar des del cim fins al camí que mena a la Portella o bé, segons el mestre Picazo, fer un destrepe delicado i bajar por la canal. La mare que el va matricular, l'últim tros és una xemeneia ben vertical... Seguint les passes del mestre Picazo hem fet el destrepe, però a mig fer he passat la corda per un arbre... no em cansaré de dir-ho, els montserratins, quins mestres!


I no és maco això que feu! Fanàtiks i Chili Peppers!


Trobareu més fotos i una bona piada a KTAfanàtik.

5/4/11

Peque Mantecas

Escapada de cap de setmana a Vilanova de Meià. Amb l'amic Benji aconseguim ensarronar en Costa i en Tonielc perquè descobreixin, més enllà dels fantàstics mogronets de Montserrat, l'escalada en un altre indret imprescindible, Vilanova de Meià. Dissabte, amb previsió de sol, autèntica primavera, emprenem camí cap a les comarques lleidetanes.


Parada a la fonda Cadí, un altre lloc imprescindible on cal acompanyar als bons amics que s'inicien en un nou sector... botifarra, vinet, gaseosa i tallat i ja estem llestos per la primera escalada el cap de setmana.


En Tonielc i en Costa es deleiteran amb la Pornostar, una que ja fa uns dies que tenim al sarró, i nosaltres optem per la Peque Mantecas.


VILANOVA DE MEIÀ. ROCA ALTA Via: PEQUE MANTECAS 160 metres, 6a+ (V) (ressenya clikant el títol)


Equipament: Semiequipada amb claus i alguns parabolts


Cordada: Benji i Xiuli


Descripció: En general una bona via. El primer llarg és durillo de veritat però la possibilitat de superar-lo en artificial el fa més amè.


Del segon llarg tan sols destacar-ne el bonic flanqueig i després un passet de V+ -pas que em va fer adonar que sóc un cagat!!!, com em va costar.. les mans se'm obren, el coco no empeny... buf!, hauré de posar-me les piles!-.


El tercer llarg supera un diedre de V molt ben protegible i senzill. Bonic.


El quart, després d'un flanqueig, ens mena per una placa atlètica i amb poc material fins a l'arribada a reunió on el grau apreta una mica més i trobarem algun espit i pitó.


El cinquè, de pur tràmit, ens deixa a punt per tancar la via amb un darrer llarg que concentra la xixa a la darrera part, dura, però superable en artificial equipat tot i que la sortida del desplom, que cal forçar en lliure, també té la seva gràcia.


Acabada la sessió en Tonielc i en Costa prenen rumb a la plana mentre en Benji i jo, acalorats de primavera, prenem rumb a la riera on ens prenem un bany en 'paños menores' que diuen, d'allò més relaxant - aporfito per demanar disculpes als berenejants que prenien el sol tranquil.lament i de sobte van ser cegats pel reflex dels nostres cossos mancats de morenor-.


Següent parada el bar d'en Cirera on hipotequem l'endemà. La trobada amb una bona penya de 'mañicos', alguns autòctons com la mestressa de la mimi... la truja que segurament haureu vist si mai heu pujat a la Roca Alta, i quina truja!!, la derrota del Madriz, la victòria del Barça, i sobretot els kintus i el vinet del sopar, van fer que l'endemà muntessim amb prou feines un parell de llargs de la Camel, per allò de, com a mínim fer alguna cosa.


Cap de setmana de conya, per tornar a la roca i per comprendre que després de 5 mesets sense apretar-li em cal una bona posta apunt, o sigui que ja ho sabeu, a tibar-li!!