Esperó Màgic a la Prenyada

MONTSERRAT. LA PRENYADA

Via: ESPERÓ MÀGIC. 100metres, V+

Equipament: Parabolts(?) amb alegria. Expo.

Cordada: Pratgiverd i Xiuli

Descripció: L'aproximació clàssica fins a Sant Benet, després de passar la porta de ferro enfilar-nos a mà esquerra per una canal deixant la Xirimoia a la dreta.

4 llargs. El primer, V, comença amb certa tendència a la dreta per trobar una fisura, que es pot equipar a gust i on trobarem algun pitó i baga en un arbre. Del final de la fisura i fins la reunió alegria montserratina sempre amb tendència a la dreta.

Segon llarg de V+ amb sortida a dreta i anirem trobant la verticalitat. No regalen res i les assegurances allunyen. El tercer llarg, V, té bon canto arreu.

Per últim haurem de superar un altre llarg de V+, amb una apretada de sortida. Podem llaçar merlets si convé ja que les assegurances continuen allunyant.

Pel descens un o dos ràpels a nord i després baixada caminant fins trobar de nou el camí de Sant Benet.

Una via imprescindible i a l'ombra que, per un dia calorós, és de 'pilotes'. Tan de bo tinqgués més metres, amb aquests 'cantus' és per disfrutar.

Passa l’estiu, s’adorm el blog, l’activitat no!

Abandonat, oblidat, desconectat de les tecles…. Tampoc és un dels anys més prolífics en escalades i activitats diverses, però més d’una i de dues haurien d’haver passat pel blog. Avui començo a escriure’n les facècies.


Corria el juny i com cada any el Centre Excursionista de Tona pren direcció al Canigó. El motiu, evident, la flama ens esperaba. Molts anys després de que un vailet de 3 anys, a les espatlles del seu pare, s’enfilés a aquest cim tan… català, i abandonés la pipa a les seves vessants, vaig sentir-me cridat per visitar-lo de nou. 30 anys, com aquell qui res.

L’arribada de la flama del Canigó la portem a dins, a casa tots hi hem pujat en un moment o altre, muntanya i catalanisme donats de la mà. Tàndem perfecte. Un vivac al cim va fer la resta.

Tots aquells que volgueu fer-hi cap, l’encesa de la flama és un bon dia. Per poder accedir al peu del refugi el dia 23 de juny cal que demaneu permís, doncs la pista es troba tallada i sense autorització no podrem accedir-hi.

I per las més fanàtics la Paret del Barbet.. i tenim feina eh!

Pocs dies després vaig enfilar camí dels Alps. Aquesta vegada el destí era Cervínia, l’objectiu l’aresta Lion al Cerví. Potser l’aventura es mereix un article en free solo però ho deixarem en un ‘no va poder ser’. Massa aviat, massa neu, pluges, nevades en alçada. La improvització ens va portar a tepitjar els cims del Breithhorn, Breithhorn Central i Castor, amb un vivac inolvidable al Vivaco Rossi e Volante… el massís del Mont-Rosa se’ns va mostrar preciós, ja hem encetat una nova extensió per a la descoberta, potser un dia hi farem camí, bé, segur que un dia hi farem camí, però això ja vindrà.

També hi ha hagut fanatitzades de peus a terra -alguns en diuen esportiva-, psikoblok a l’Escala – sector prop de punta Montgó que val la pena de conèixer per si us agrada tan la platja com jo i de tant en tant heu d’anar a la platja, negociant una mica potser us deixen jugar a les roques al matí i estirgassar-vos a la platja a la tarda.- i blok prop de casa. I dues aventures que menjaran per si soles, en breu seran al blog...