D'una artificalada a Montserrat. És el que té posar el dit on no toca... si més no després de cagar-se amb tot val la pena agafar-s'ho amb humor.
Seguirem aprenent a fer-nos amics amb la fifi, els pedals, les antenes i el que hagi de venir.
24/5/10
Francesc Sunyol
MALANYEU. SERRA DEL CATLLARÀS.
Via: FRANCESC SUNYOL. 85 metres. 6ª, V obligat (ressenya clickant el títol)
Equipació: Spits, portar cintes exprés.
Cordada: Òscar, Mike i Xiuli
Descripció: Aparquem a Malanyeu i seguim el camí evident fins a peu de paret en 20 minuts. La via comença darrera una muntanyeta rocosa a l’esquerra de la paret. A l’esquerra de la via hi veureu dues línies de parabolts des dues vies d’esportiva.
El primer llarg, de V, supera el primer mur amb els característics forats de la roca de Malanyeu fins una reunió un pèl incòmode. El segon llarg de IV grau comença amb marcat flanqueig a l’esquerra i després supera dos murets fins a la segona reunió com una plaça de toros. El tercer llarg, just a l’inici hem de superar un pas de 6ª en una marcada fisura, després un V fàcil ens mena al cim.
Pel descens farem dos ràpels per la mateixa via, el primer fins la primera reunió, el segon de la R1 i fins al peu de via.
Comentaris:Com us deia a la via Stoc de Coc, l’escalada de Malanyeu m’encanta. La roca és bona i amb un grip de nassos i la morfologia de la paret, lleugerament tirada endavant amb forats, pinzes i ponts de roca fa que l’escalada sigui molt divertida.
Un bon lloc per passar un dia sencer i fer primers pinitos.
(*) al Pere Queralt de Valls, algú que m’ha demostrat que pel món encara corre gent bona i qui m’ha enviat el reverso que vaig perdre a la Sioux Conection a Oliana després de trobar-lo a peu de via, al Pere vull dedicar-li aquesta vieta. Avui el reverso ha tornat a fer-me costat ja que els companys anaven curts de material… i per cert, al segon ràpel m’ha tornat a caure i ha costat però ha estat ben retrobat. Gràcies Pere!
Via: FRANCESC SUNYOL. 85 metres. 6ª, V obligat (ressenya clickant el títol)
Equipació: Spits, portar cintes exprés.
Cordada: Òscar, Mike i Xiuli
Descripció: Aparquem a Malanyeu i seguim el camí evident fins a peu de paret en 20 minuts. La via comença darrera una muntanyeta rocosa a l’esquerra de la paret. A l’esquerra de la via hi veureu dues línies de parabolts des dues vies d’esportiva.
El primer llarg, de V, supera el primer mur amb els característics forats de la roca de Malanyeu fins una reunió un pèl incòmode. El segon llarg de IV grau comença amb marcat flanqueig a l’esquerra i després supera dos murets fins a la segona reunió com una plaça de toros. El tercer llarg, just a l’inici hem de superar un pas de 6ª en una marcada fisura, després un V fàcil ens mena al cim.
Pel descens farem dos ràpels per la mateixa via, el primer fins la primera reunió, el segon de la R1 i fins al peu de via.
Comentaris:Com us deia a la via Stoc de Coc, l’escalada de Malanyeu m’encanta. La roca és bona i amb un grip de nassos i la morfologia de la paret, lleugerament tirada endavant amb forats, pinzes i ponts de roca fa que l’escalada sigui molt divertida.
Un bon lloc per passar un dia sencer i fer primers pinitos.
(*) al Pere Queralt de Valls, algú que m’ha demostrat que pel món encara corre gent bona i qui m’ha enviat el reverso que vaig perdre a la Sioux Conection a Oliana després de trobar-lo a peu de via, al Pere vull dedicar-li aquesta vieta. Avui el reverso ha tornat a fer-me costat ja que els companys anaven curts de material… i per cert, al segon ràpel m’ha tornat a caure i ha costat però ha estat ben retrobat. Gràcies Pere!
Diedre Vidal Farreny a Sant Llorenç de Montgai
SANT LLORENÇ DE MONTGAI. EL CILINDRE
Via:DIEDRE VIDAL FARRENY. 100 metres. V+ (ressenya clickant el títol)
Equipació: Parabolts, portar cintes exprés.
Cordada:Mike i Xiuli
Descripció: Passat el poble de Sant Llorenç de Montgai, si veniu de Balaguer, o abans d’arribar-hi, si veniu de Camarassa, aparquem al costat del riu davant la paret del cilindre (gran xemeneia característica). Des del cotxe prenem un caminet i en brevíssims 5 minuts a peu de via, en una cova després de superar un muret rocós per l’esquerra que també pot ser escalat allargant així un llarg la via.
2 llargs de V+.
El primer llarg té una sortideta vertical que té certa tendència a l’esquerra pel marcat diedre´fins a una molt còmode reunió.
El segon llarg vol que t’hi posis bé. Abans d’iniciar el flanqueig a la dreta s’ha de superar un muret vertical i seguidament el flanqueig que hi posen l’alegria. En aquest segon llarg, i abans de superar el muret anterior trobarem un pitó… gràcies!
El descens el farem per l'esquerra de la paret seguint les fites en 15 minuts fins al cotxe.
Comentaris:Una curta però bona via. M’ha agradat. Per un dia de sol val la pena esperar l’hora baixa, una escalada molt agradable tot i que té un parell de bons dies.
Tot i que no ens han calgut, i a part no els duiem, algun tasconet o friend podria ajudar.
(*) i la càmara ja va venint, és el ritme de l’administració…
Via:DIEDRE VIDAL FARRENY. 100 metres. V+ (ressenya clickant el títol)
Equipació: Parabolts, portar cintes exprés.
Cordada:Mike i Xiuli
Descripció: Passat el poble de Sant Llorenç de Montgai, si veniu de Balaguer, o abans d’arribar-hi, si veniu de Camarassa, aparquem al costat del riu davant la paret del cilindre (gran xemeneia característica). Des del cotxe prenem un caminet i en brevíssims 5 minuts a peu de via, en una cova després de superar un muret rocós per l’esquerra que també pot ser escalat allargant així un llarg la via.
2 llargs de V+.
El primer llarg té una sortideta vertical que té certa tendència a l’esquerra pel marcat diedre´fins a una molt còmode reunió.
El segon llarg vol que t’hi posis bé. Abans d’iniciar el flanqueig a la dreta s’ha de superar un muret vertical i seguidament el flanqueig que hi posen l’alegria. En aquest segon llarg, i abans de superar el muret anterior trobarem un pitó… gràcies!
El descens el farem per l'esquerra de la paret seguint les fites en 15 minuts fins al cotxe.
Comentaris:Una curta però bona via. M’ha agradat. Per un dia de sol val la pena esperar l’hora baixa, una escalada molt agradable tot i que té un parell de bons dies.
Tot i que no ens han calgut, i a part no els duiem, algun tasconet o friend podria ajudar.
(*) i la càmara ja va venint, és el ritme de l’administració…
Esperó Ribes - Sabaté
Havia de ser un cap de setmana de monte a tope per al final el soci li va tirar més anar a tirar la canya –pels mal pensats, la canya de pescar-, hi ha acabat sent un cap de setmana de pedra per Sant Llorenç de Montgai i Malanyeu amb dos companys que s’estrenen al blog, en Mike i l’Òscar…. Com diria el Guti… ‘pim pam, pim pam, metros vienen metros van” i visca la follia!
Diumenge retrobament de la pedra del meu amic Mike, plat del colesterol a Camarassa i Vidal Farreny a la posta del sol, una bona combinació! Dilluns a Malanyeu en Mike ja obra kintus i sextus i l’Òscar tasta la llarga…. I el sol ja comença a castigar, però a Malanyeu - quin indret més guapo- les ombres a peu de riu i l’aigueta fresca són un deu!! Aneu-hi!
SANT LLORENÇ DE MONTGAI. EL CILINDRE
Via: ESPERÓ RIBES - SABATÉ. 100 metres. V(ressenya clickant el títol)
Equipació: Parabolts, portar cintes exprés
Cordada:Mike i Xiuli
Descripció:Passat el poble de Sant Llorenç de Montgai, si veniu de Balaguer, o abans d’arribar-hi, si veniu de Camarassa, aparquem al costat del riu davant la paret del cilindre (gran xemeneia característica). Des del cotxe prenem un caminet i en brevíssims 5 minuts a peu de via., sota un marcada línia corba amb tendència a l’esquerra a l’extrem dret de la paret.
La via té 3 llargs de V, IV i V. El primer surt amb una marcada tendència a l’esquerra per terreny aparentment trencadís, tot i que sorpén, no és tan efímer com sembla. He fet reunió d’un parabolt i un arbre que es veu desde peu de via, error!, superat l’arbre i passats uns deu metres a l’esquerra trobarem un reunió àmplia i còmode.
Segon llarg brevíssim i de flanqueig fins trobar la segona reunió.
Tercer llarg… narinant….
Comentaris:Ras i curt la via no m’ha captivat gens, no li he trobat res especial a mencionar.
(*)i la càmara ja va venint, és el ritme de l’administració…
Diumenge retrobament de la pedra del meu amic Mike, plat del colesterol a Camarassa i Vidal Farreny a la posta del sol, una bona combinació! Dilluns a Malanyeu en Mike ja obra kintus i sextus i l’Òscar tasta la llarga…. I el sol ja comença a castigar, però a Malanyeu - quin indret més guapo- les ombres a peu de riu i l’aigueta fresca són un deu!! Aneu-hi!
SANT LLORENÇ DE MONTGAI. EL CILINDRE
Via: ESPERÓ RIBES - SABATÉ. 100 metres. V(ressenya clickant el títol)
Equipació: Parabolts, portar cintes exprés
Cordada:Mike i Xiuli
Descripció:Passat el poble de Sant Llorenç de Montgai, si veniu de Balaguer, o abans d’arribar-hi, si veniu de Camarassa, aparquem al costat del riu davant la paret del cilindre (gran xemeneia característica). Des del cotxe prenem un caminet i en brevíssims 5 minuts a peu de via., sota un marcada línia corba amb tendència a l’esquerra a l’extrem dret de la paret.
La via té 3 llargs de V, IV i V. El primer surt amb una marcada tendència a l’esquerra per terreny aparentment trencadís, tot i que sorpén, no és tan efímer com sembla. He fet reunió d’un parabolt i un arbre que es veu desde peu de via, error!, superat l’arbre i passats uns deu metres a l’esquerra trobarem un reunió àmplia i còmode.
Segon llarg brevíssim i de flanqueig fins trobar la segona reunió.
Tercer llarg… narinant….
Comentaris:Ras i curt la via no m’ha captivat gens, no li he trobat res especial a mencionar.
(*)i la càmara ja va venint, és el ritme de l’administració…
17/5/10
UES
OLIANA. CINGLERA DELS ESPOLVINS
Via: UES. 565 metres. 6a/Ae (V+obligat) (ressenya clickant el títol)
Equipació: Parabolts, portar 16 cintes i un estrep. Algun friend o tascó pot ser útil
Cordada: Pep Musach, Mindundi i Xiuli
Descripció: Direcció a Coll de Nargó deixarem el cotxe abans d’entrar al 2on túnel a mà dreta. Pujarem tieso per la ‘tartera’ i en 20 minuts escassos ens plantarem a peu de via amb les inscripcions UES.
La via té 15 llargs. Els 7 primers llargs podríem dir que són de tràmit, per anar fent boca del que ha de venir. Aquests 7 llargs es poden fer perfectament en ensamble tot i que la corda farà força ròssec. Nosaltres hem empalmat els llargs 1 i 2, 4 i 5 i 6 i 7. Es tracta de 7 llargs força trencats i sinuosos per anar guanyant alçada i sense que el grau sigui mantingut. El setè llarg ens deixa al jardinet que separa el primer tram de la via amb la segona i espectacular part que consta de 8 llargs, i des d’on podem divisar l’excel·lent línia que van escollir per coronar la cinglera.
Comencem la segona part per un llarg de V- molt assequible i molt bonic per una fissura evident. 9è i espectacular llarg que es prolonga per la fissura anterior, del qual les tres primeres xapes les podrem fer en lliure i a partir d’aquí haurem de treure l’estrep per progressar en artificial amb un parell de xapes una mica allunyades si no teniu un grau pròxim al 6c/6c+ segons ressenyes. El 10è llarg supera un bombo de sortida Ae i d’aqui fins a la reunió per terreny fàcil. 11è llarg espectacular, brutal,... no tinc altres adjectius però us ben juro que és maco de pilotes!!! Sortida d’arbre a 6b segons ressenyes i després 4o llargs metres de V+ sostingut per regalar-se una escalada de disfrutar, cada cop que ho necessites hi tens un parabolt però en qualsevol cas el terreny permetria equipar en cas que calgués. Els llargs 13 (6a) i 14 (V+), sense ser massa espectaculars li acaben de donar pebre del bo i et recorden que la via no regala res fins que, aquest cop si, surts de la última reunió enfilant el 15è i últim llarg a mode ‘escales de jacob’ que diu en Pep Musach; un llarg de IV per arribar al cim assaborint la lluita de prop de 8 hores per les parets d’Oliana.
El descens el farem seguint les marques blaves que ens menen pel camí de baixada de la ferrata d’Oliana en unes 2 hores aproximadament.
Comentaris: No puc més que felicitar el mestre Picazo i el seu company Medel per aquesta via. Us prometo que em vaig divertir moltíssim repetint-la, especialment la segona part, dels llargs 8 a 15 i més concretament els llargs 8, 9 i 11.
Tot i no tenir una grau obligat exigent ens demana una bona forma doncs entre aproximació, via i descens podeu comptar un 9 hores llargues – 10 hores per una cordada de tres.
Ja feia dies que li tenia l’ull a sobre després d’algun dia compartint birres i ressenyes als bars de Coll de Nargó i els comentaris dels amics i coneguts que l’havien repetit. Alguna cosa havia de tenir que en Pep Musach, tan sols de comentar-li que tenia ganes d’anar-la a veure, em va respondre de seguida que, tot i haver-la fet hi tornaria encantat.
Hem repetit una molt bona via, la primera amb en Pep Musach, també del CEX Tona, desde que en Mindundi i un servidor hem passat a formar part de la Junta del Centre Excursionista de Tona i, ‘visto lo visto’, diria que aquesta cordada de tres donarà alguna que altra nova aventura i sinó, temps al temps!
Ah, trist però cert, ni una trista fotooo!!!!
(*) al meu amic virtual Nenivan de Perversió Vertical ... un dia et demanava per l’equipament de la via i em comentaves que no havíeu utilitzat res però que portéssim alguna cosa ‘por si aca’... no hem utilitzat res però si hagués de recomanar a algú els donaria el mateix consell. Gràcies Nenivan!
Per cert Nenivan, em sembla que aquest passat divendres eres a veure el Pelut a Sant Quirze oi? Si en Hippie no em va enganyar seies al meu davant!!!
Via: UES. 565 metres. 6a/Ae (V+obligat) (ressenya clickant el títol)
Equipació: Parabolts, portar 16 cintes i un estrep. Algun friend o tascó pot ser útil
Cordada: Pep Musach, Mindundi i Xiuli
Descripció: Direcció a Coll de Nargó deixarem el cotxe abans d’entrar al 2on túnel a mà dreta. Pujarem tieso per la ‘tartera’ i en 20 minuts escassos ens plantarem a peu de via amb les inscripcions UES.
La via té 15 llargs. Els 7 primers llargs podríem dir que són de tràmit, per anar fent boca del que ha de venir. Aquests 7 llargs es poden fer perfectament en ensamble tot i que la corda farà força ròssec. Nosaltres hem empalmat els llargs 1 i 2, 4 i 5 i 6 i 7. Es tracta de 7 llargs força trencats i sinuosos per anar guanyant alçada i sense que el grau sigui mantingut. El setè llarg ens deixa al jardinet que separa el primer tram de la via amb la segona i espectacular part que consta de 8 llargs, i des d’on podem divisar l’excel·lent línia que van escollir per coronar la cinglera.
Comencem la segona part per un llarg de V- molt assequible i molt bonic per una fissura evident. 9è i espectacular llarg que es prolonga per la fissura anterior, del qual les tres primeres xapes les podrem fer en lliure i a partir d’aquí haurem de treure l’estrep per progressar en artificial amb un parell de xapes una mica allunyades si no teniu un grau pròxim al 6c/6c+ segons ressenyes. El 10è llarg supera un bombo de sortida Ae i d’aqui fins a la reunió per terreny fàcil. 11è llarg espectacular, brutal,... no tinc altres adjectius però us ben juro que és maco de pilotes!!! Sortida d’arbre a 6b segons ressenyes i després 4o llargs metres de V+ sostingut per regalar-se una escalada de disfrutar, cada cop que ho necessites hi tens un parabolt però en qualsevol cas el terreny permetria equipar en cas que calgués. Els llargs 13 (6a) i 14 (V+), sense ser massa espectaculars li acaben de donar pebre del bo i et recorden que la via no regala res fins que, aquest cop si, surts de la última reunió enfilant el 15è i últim llarg a mode ‘escales de jacob’ que diu en Pep Musach; un llarg de IV per arribar al cim assaborint la lluita de prop de 8 hores per les parets d’Oliana.
El descens el farem seguint les marques blaves que ens menen pel camí de baixada de la ferrata d’Oliana en unes 2 hores aproximadament.
Comentaris: No puc més que felicitar el mestre Picazo i el seu company Medel per aquesta via. Us prometo que em vaig divertir moltíssim repetint-la, especialment la segona part, dels llargs 8 a 15 i més concretament els llargs 8, 9 i 11.
Tot i no tenir una grau obligat exigent ens demana una bona forma doncs entre aproximació, via i descens podeu comptar un 9 hores llargues – 10 hores per una cordada de tres.
Ja feia dies que li tenia l’ull a sobre després d’algun dia compartint birres i ressenyes als bars de Coll de Nargó i els comentaris dels amics i coneguts que l’havien repetit. Alguna cosa havia de tenir que en Pep Musach, tan sols de comentar-li que tenia ganes d’anar-la a veure, em va respondre de seguida que, tot i haver-la fet hi tornaria encantat.
Hem repetit una molt bona via, la primera amb en Pep Musach, també del CEX Tona, desde que en Mindundi i un servidor hem passat a formar part de la Junta del Centre Excursionista de Tona i, ‘visto lo visto’, diria que aquesta cordada de tres donarà alguna que altra nova aventura i sinó, temps al temps!
Ah, trist però cert, ni una trista fotooo!!!!
(*) al meu amic virtual Nenivan de Perversió Vertical ... un dia et demanava per l’equipament de la via i em comentaves que no havíeu utilitzat res però que portéssim alguna cosa ‘por si aca’... no hem utilitzat res però si hagués de recomanar a algú els donaria el mateix consell. Gràcies Nenivan!
Per cert Nenivan, em sembla que aquest passat divendres eres a veure el Pelut a Sant Quirze oi? Si en Hippie no em va enganyar seies al meu davant!!!
11/5/10
Colorantes Permitidos
MONTSERRAT. ELEFANTET.
Via: COLORANTES PERMITIDOS. 6ª+
Via: COLORANTES PERMITIDOS. 6ª+
Equipació: Parabolts, portar 12 cintes.
Cordada: Benji i Xiuli
Descripció: Deixarem el cotxe abans d’entrar al pàrking del monestir i prendrem el camí dels degotalls. Arribats al monestir ens enfilarem uns 5 minuts escales amunt fins que a la nostra dreta apareix un caminet marcat. Aquest camí enboscat en 5 minuts ens deixarà a peu de via.
La via té 5 llargs i entre el segon i el tercer cal superar un petit jardinet. Els dos primers llargs discorren per una placa que es mou entre el IV i V grau per agafar l’aire a l’escalada montserratina. El tercer llarg ja és ‘otro cantar’. Tan sols sortir farem un pas d’arbre per xapar la primera xapa i des d’aquí fins la 5ena apreta que fa pujada!!, tot i que ben assegurat i bones preses el desplom es fa dur de pilotes. El quart dels llargs és un curt V+ finet de veritat i per acabar amb glamour un cinquè i últim llarg de 6ª de 40 metres molt bonic i on et demana bona col.locació i pila de la bona.
Final del segon llarg
En Benji al tercer llarg abans de ....
Comentaris: Quin diumenge!! Després d’un dissabte ‘pajarito’ i d’haver errat la via amb el company Mindundi a Sant Llorenç de Montgai, després d’haver passat per Terradets a veure això del rally’s, – un altre dia ja en parlarem perquè el fet de veure 50 paios enfilats per les bagasses encara em té distret -, després que el Barça ens posés el cor petit, amb en Benji decidim anar a fer un toque a la Desireé al Cavall. A 2 de 8 érem a Can Pamplona i tot i la suposada tromba d’aigua que havia de caure no érem pocs els escaladors que corriem per allà… Pep Musach i cursetistes, en Miquel Casas, el seu nano i en Jordi Bover (aprofito per saludar-los!).. i tants d’altres que no conec. Enfilem direcció Montserrat i ens parem a esmorzar on coincidim amb en Miquel i companys de cordada que ens recomanen, per la poca aproximació, la via Colorantes Permitidos. Cap allà doncs.
La via no em va desagradar pel seu ambinet, fácil aproximació i grau que fa suar, però no puc pas dir que fós espectacular, ara, el que hi vaig viure i l’aventura és digne d’emmarcar.
Primer en Benji em va dedicar una volada al tercer llarg i encara em recordo de l’arbre que va acariciar la tibia parant el cop després del crit d'en Benji i el susto de rigor; i després, quan passo pel quart dels parabolts de la tercera tirada i m’hi agafo de valent per reposar els esforços del primer tram, la placa salta disparada i ara sóc jo qui quedo penjat com un fuet!!
Aprofito per remarcar que la quarta assegurança no té xapa, tan sols hi ha l’espàrrec i el tram en qüestió és dur… ho he fet saber als companys de Caranorte i a la Feec per si algu pot passar-hi a remeiar-ho i si algu pot fer-ho no dubteu en posar-vos en contacte per si us puc ajudar d’alguna manera.
Superades les dificultats arribem al cotxe, butifarra amb all i oli a ca la iaia i directes a la Clínica de Vic i és que en Benji s’ha fet un esguinç amb el saque.
Per últim donar gràcies a la cordada Laso i …. Que feien la via davant nostre. Ens van deixar unes fletxes a mode depedres i sorra per trobar el camí de baixada… un 10!
Bona aventura per un diumenge que podía haver estat de sofà i millor companyia!
6/5/10
Ton@sfera
Neix la Ton@sfera, un punt de trobada de tots els blocs tonencs... i Matellapower ja hi és!
Si tens un bloc personal a internet o d'una entitat del poble i vols que també hi sigui només has de fer enviar l'enllaç a La Revistona i li posaran!
Si tens un bloc personal a internet o d'una entitat del poble i vols que també hi sigui només has de fer enviar l'enllaç a La Revistona i li posaran!
3/5/10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)