Així carregats de ressenyes emprenem direcció a la catedral dels clàssics, allà on les escalades ens apropen una mica més a l'estil dels pioners catalans, Montserrat.
Mentre hi prenem direcció, es succeeixen les propostes, les pàgines dels llibres de l'Alfonso i en Buixó van passant per davant dels meus ulls, també fotocòpies de ressenyes amuntegades durant l'hivern. Finalment ens decidim per Montserrat Sud, per allò d'assegurar el sol i, comque recentment el blog de l'Escalatroncs recomenava la Via Normal al Frare de Baix entrant pel Petit Nil d'una manera eloqüent, decidim fer-hi cap.
MONTSERRAT SUD. FRARE DE BAIX
Via: NORMAL (entrant pel Petit Nil) 70 metres, V+ (V)(ressenya clikant el títol)
Equipament: Parabolts. Portar unes 7 cintes. Algun cordino pels marlets i els tascons ens poden ajudar.
Cordada: Tonielc i Xiuli
Descripció: El primer llarg, semiequipat, supera dos diedres, el primer ofereix opcions per afegir proteccions. En el nostre cas, abans del primer parabolt, hem usat un tascó, i abans de xapar el primer parabolt del segon diedre, un xic desplomat, n'hem usat un altre. La roca a l'inici és un xic dubtosa però millora de seguida. Un llarg molt guapo.
El segon llarg ens ha fet vibrar. Tot sobre el IV grau, sense una trista assegurança, excepte una baga un cop ja haurem canviat de paret, és un llarg clàssic i amb molt d'ambient. El pas més guapo és el canvi de paret, que maco i quin ambient! Molt recomenable.
Pel descens rapel.lem des del cim del Frare de Baix i, si volem continuar la jornada, resseguirem la feixa en la que es troba la 1a reunió i tenim unes 5 o 6 vies, del IV fins al 6è grau, que ens permetran tancar una jornada rodona amb un parell o tres de llargs més.
Així hem estrenat la temporada, però per fer-ho bé ens hem regalat una butifarra amb all i oli a Ca la Iaia... 'no hase falta desir nada más'.