Estiu mogut, tendinitis, festes majors, poc escalar i boniques sortides al Piri. És temps de vacances, aquest any la improvitsació ha donat lloc a 8 dies fantàstics.
Un dilluns qualsevol, després d'haver comprat un bitllet poques hores abans, prenc direcció a Mallorca. Una motxilla i una guia de psicoblock és el meu pesat equipatge. Arribats a l'illa tan sols falta llogar una motoreta i avisar al bon amic Domingo - o Txomin - com es fa anomenar a les reds socials, que l'home de secà ha arribat a l'illa.
He visitat els sectors imprescindibles pels que vibren amb això d'escalar sobre l'aigua. Relament val la pena, però jo, si per cas, em continuaré penjant amb un parell de cordes de 8 i mig. Nedar cansa. Si voleu fer-hi una visita la guia d'en Riera és una bona eina, allà hi trobareu bons consells per tot plegat: dormir, escalar, menjar,.... val la pena.
Pel demés només tinc paraules d'agraïment pels nins de Manacor - sufristes, músics, currantes, en definitiva una gent de puta mare- i aprofito per convidar-vos a lliscar per la neu quan sigui l'època. Agraïr també a la família del Domingo haver-me fet sentir com a casa, els neighboors que m'han acollit un parell de dies a casa seua i com no per en Clint Eastwood que em va portar enmig del mar amb una barqueta i em va ensenyar l'art de la pesca.
Ens veiem prest Mallorca!
