Total, que després de la parada obligatòria a Pont de Montanyana arribem a les 12 de la nit a la presa de Cavallers. L’Arnau i en Benji comparteixen Jumpy i un servidor vivaqueja sota puntuals escopides de pluja que, de bon matí, ens fan adonar que la roca és molla i que en definitiva hem d’improvitzar i canviar d’idea.
Prenem direcció a Collegats i ens decidim per l’Aretsa Troche pels metres i les ganes de xixa que portem. De fet, ens diem, el dia és llarg… com serà!!
Comencem una escalada molt anar fent i les hores van passant fins que arribats al cim el rellotge marca les 10 de la nit! Oh, my god! NO ens queda aigua, però això podem obviar-ho, el problema és que hem de trobar la ferrata de tornada i estem a Massachusets… el final us el podeu imaginar, 11 i quart, negre nit, dos frontals i estem voltant per la cinglera més perduts que res més… decidim vivaquejar per no liar-la més.
Ja ens teniu als tres mindundins sota un cony de pi, estrenant-nos tots tres en un vivac a pelo i por decreto ley. Ens fotem de fred. Aprenem a massatjar-nos les esquenes – i que ningú malpensi!!-… i per fi, després de llargues hores de solos dentals –ens hem marcat un solos musicals amb el repicar de les nostres dents que ni en Satriani!!!-, quan per fi l’albada arriba acompanyada del fred més intens i reemprenem la marxa una mica costosa per l’entercarament del cos.
Increïble, ens havíem quedat a 500 metres de l’inici de la ferrata!! En una horeta som al cotxe, mengem i anem en busca del sol on, colgats dins del sac dormim fins que els sol ens fa suar de valent. Són les onze del matí i no queda power per escalar, tornem a casa a descansar entre molts somriures… ha estat una bona aventura!
COLLEGATS. L’ARGENTERIA
Via: ARESTA TROCHE. 560 metres. 6b, 6a obligat (ressenya clickant el títol)
Equipació: Semi-equipada amb espits i algun pitó. Portar 15 cintes, tascons, friends i bagues pels arbres.
Cordada: Benji, Mindundi i Xiuli
Descripció: Per a l’aproximació aparcarem a la carretera vella que va direcció Sort, abans de l’entrada al segon túnel a Collegats, de fet, aparquem davant de l’argenteria i tirem tieso per la tartera fins a trobar l’evident esperó que ens menarà fins al cim de la cinglera. Espits visibles del primer llarg.
Els primers llargs estan molt equipats amb espits. El primer, de 6ª+ és molt guapo i ben equipat i ja ens posa les piles. Després continuem avançant amb llargs menys verticals i més discontinus, fins el 4rt llarg que té un parell de passets tontos que si no veiem clars podrem equipar. A partir d’aquest llarg bé fins el 7è, jo diria el llarg de la via… un 6b+ que se les porta de Déu, no regalen res!!!
A partir d’aquí, i per una aresta evident, desapareixen els espits i els trobarem puntualment en passos diversos o per muntar reunions al fil de l’aresta. De fet després del 7è llarg no sé si hem fet cap reunió on tocava, si més no ho hem anat intuint. El desè llarg de V+(¿?) tan sols té dues xapes i m’ha fet suar de pilotes a més de, per fi, fer-me amic d’un alien, jajaja, i com ajuden al coco … però com us dic, a partir del 7è llarg un servidor i la cordada hem perdut una mica la noció dels llargs ja que la ressenya no ens informava dels metres i ha estat una improvització constant del company que obria.
Pel descens cal flanquejar la totalitat del cingle, torbar la sortida de la via Tànger i seguir les fites fins la ferrata de baixada. Contar 1’5 hores mínim.
Comentaris: La via en general té bona roca, però tot i així hi ha força trams dubtosos… o és al revés? Sense anar més lluny jo he volat 3 o quatre metrets amb una laja a la mà… quin iuiu!!!
Per aquell qui vulgui una curtideta entre aventura i passos aeris us la recomano del tot. Una jornada llarga que serà un bon entreno de coco i hores de paret.
L’anècdota: … o les anècdotes… d’una laja arrencada i uns metrets de volar, d’un voltor anidant que ens barrava el pas a l’últim llarg i les maniobres de Benji demanant-li pas – no té preu la comparativa que va fer en Benji d’aquest ocell que ens acompanya a moltes de les nostres escapades… el tiu diu, és com el paio aquell de Tiananment que desarmat barrava el pas als tancs… a nosaltres un ocell, que no ocellet, ens va tenir més de 15 minuts aturats!!! – i per últim un bivac a pelo… què més podem demanar?!?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada