Us podria presentar aquesta via situada al sector central de Cap del Ras, a d'Àger. Podria fer-ho si l'ahgués començat i acabat. Només així podria deixar-vos les meves impressions de la via que, com ja haureu anat veient, són més o menys explícites en funció del viscut, de la percepció que he tingut durant l'escalada, perquè és així com plasmo en negre sobre blanc les piades que, sense deixar-me'n una desde fa un any, van omplin el bloc d'aquest aprenen de l'escalada, de la muntaya i de la vida!
Doncs bé, no puc presentar-vos-la. Vam fer-ne tan sols tres llargs.
Aquesta vegada les sensacions van ser especials o... potser diferents. No em demaneu perquè, ni tan sols jo ho sé...
... un cop escalats els primers metres d'aquesta via el meu cos va percebre els nervis, el tremolor i la incapacitat de fer un sol pas. Diuen que és la por. Crec que uns dies més i altres menys, quan escalem, sentim la por, però fins un cert punt som que capços de controlar-la i després, poc a poc, la superem. Aquest cop no va ser així, i us prometo que no és agradable.
Jo n'he buscat la definició....
POR
La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.
Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic, que ja freguen els camps de la psiquiatria, com la fòbia irracional. Es pot manipular el comportament d'un grup social induint-lo a sentir por, com argumenta per exemple Michael Moore.
Una certa por, sempre que no es produeixi un mal físic o psíquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc.
També us haig de dir que la por, vist en perspectiva, no va ser tanta. Dissabte, si no plou, tornaré a la paret!
Doncs bé, no puc presentar-vos-la. Vam fer-ne tan sols tres llargs.
Aquesta vegada les sensacions van ser especials o... potser diferents. No em demaneu perquè, ni tan sols jo ho sé...
... un cop escalats els primers metres d'aquesta via el meu cos va percebre els nervis, el tremolor i la incapacitat de fer un sol pas. Diuen que és la por. Crec que uns dies més i altres menys, quan escalem, sentim la por, però fins un cert punt som que capços de controlar-la i després, poc a poc, la superem. Aquest cop no va ser així, i us prometo que no és agradable.
Jo n'he buscat la definició....
POR
La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.
Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic, que ja freguen els camps de la psiquiatria, com la fòbia irracional. Es pot manipular el comportament d'un grup social induint-lo a sentir por, com argumenta per exemple Michael Moore.
Una certa por, sempre que no es produeixi un mal físic o psíquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc.
També us haig de dir que la por, vist en perspectiva, no va ser tanta. Dissabte, si no plou, tornaré a la paret!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada