Boí, sweet ice!

I jo que creia que el gel s’havia acabat. Bé, de fet, gairebé està vist per sentència, però aquest passat cap de setmana Boí ens ha permès continuar acumulant metres en la nostra progressió en gel.

Un cap de setmana de 10 que ens ha permès escalar la cascada Arquises, variant dreta de la Islandis, i obrir tots i cadascun dels ressalts de la Cantera, Amigos de lo ajeno inclòs!!

La idea a principi de temporada era anar acumulant metres en aquesta, per nosaltres, nova disciplina de l’escalada. Atès l’hivern que estem vivint han estat pocs els dies que hem pogut aprofitar, però aquest cap de setmana, després que en Benji participés a l’Icertic com a assegurador i l’Anna s’emportés la competi d’escaladores de dry-tooling, hem fet cap a la Vall de Boí esperant que les condicions que hi havia el passat cap de setmana es mantinguessin.
I així ha estat. Dissabte teniem previst anar fins al peu de l’Islandis i, segons les condicions, fotre-li bistec. En Benji i l’Anna, i en Mindundi i un servidor, vam muntar dues cordades i a mig matí estàvem al peu de la cascada que, malauradament, plorava per tot arreu -tot i aíxí avui a Infohielo he vist que alguns valents van poder fer-la no sense quedar xops suposo-. Com que tampoc calia enriscar-nos, amb en Benjí ens vam ficar a la Arquises, bonica línia que ens va deixar un gust de boca excel•lent. La baixada va ser acompanyada de neu i pluja i després d’uns cubatills a Barruera per celebrar les meves obertures, vam tornar a la presa de cavallers per fer uns riures balsàmics, i sinó pregunteu-li a l’Anna i al Benji com tenen les abdominals per causa de les meves sortides, o al Mindundi que us expliqui com es neteja una pissarra del cole… sempre de baix cap a dalt!!!!.
Diumenge, sota un sol de justícia, vam fer cap a la cantera i allà vam poder disfrutar de tots els ressalts, tots ells molt ben formats, acumular metres i disfrutar de les sensacions que ens està ensenyant el gel. Divertit perquè si.

En resum aquest finde ens hem emportat:

Arquises ....
Amigos de lo ajeno ....
La rampa ...
I alguna altra vieta habitual de la Cantera.

Boí ha estat un bàlsam de diversió i bona companyia, amb els coleguis de Santa Bàrbara, el fred i la neu, el sol... i un pas més en l’aprenentatge d’un servidor entre piolets, cargols de gel i grampons!