Via: GEDE. 190 metres, 6a (ressenya clikant el títol)
Equipació: Parabolts i pitons varis.
Cordada: Mindundi i Xiuli
Descripció: 6 llargs, 1º 45m. III 2º 20m. IV+ 3º llarg 25m. V, A0 (o V+), V+ 4º 12m. A0, IV- 5è llarg 48m. IV, A1 (o 6a), V, IV 6è llarg 40m III IV+, V+/A0, A0 (segons ressenya d'onclimb- per cert, gràcies.) No obstant subjectivament crec que el 3er llarg surt a 6a en lliure. En qualsevol cas el primer llarg és de pur tràmit sense cap ni una assegurança, amb la possibilitat de deixar algun ‘amic’ als forats dels bolos arrencats. Els llargs segon i tercer s’empalment perfectament quedant com us deia un llarg de 6ª, però en qualsevol cas els parabolts i els incansbles pitons fan que el llarg estigui perfectament equipat amb possibilitat de passar en artificial. El quart llarg comença amb un flanqueig a la dreta superable perfectament en A0 per continuar per un curt tram de IV fins a la reunió a mode arbre. El 5è transcorre per un diedre durant tota la seva llargada, tenint a la sortida el tram més ‘tieso’ però de molt bon equipar en cas que faci falta. L’últim, de pur tràmit, no té ni una trista assegurança però en qualsevol cas no presenta dificultat a destacar -ups! per ser sincers, si us fixeu amb la ressenya hem unit les dues últimes reunions per la línia més recta existent, per tant, possiblement seguint el recorregut 'normal' potser hi ha alguna cosa, és el que té viatjar sense lonely planet...-
Comentaris: Moooolt bé! com diu un amic de la Universitat. Sorprès, diria que m’ha sorprès gratament aquesta via que m’ha presentat en Mindundi, i és que ja feia massa dies que no compartiem corda. És una línia clàssica - preciosa i en un indret ben màgic, Sant Benet, Sant Salvador, què n’hem de dir!, i sobretot tenint en compte que avui hem tingut un company excepcional. La neu, si si!!, la neu que persegueixo pels Pirineus avui ens ha visitat a la segona reunió i ens ha acompanyat fins al cim. A part del canguelo que suposava algun tram una mica massa… humit, l’ambient que hem trobat ha estat per recordar anys!! Avui, ens hem transportat al món alpí de totes totes.
L'anècdota: avui fa més mal que altres dies… m’he deixat la càmera, com no!!, ni una trista foto escalant a Montserrat amb neu. Esperem que Déu ens conservi la memòria per molts anys, de fet he encès un ciri; no sé si m’hauran escoltat. I si no algú em va dir que per la memòria, cues de pansa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada