TORNA NADAL

Avui sento el Nadal més a prop. El fred ens ha visitat de nou, els carrers estan engalanats com de costum i mostren orgullosos com els afavoreix la lluminaria, qui més qui menys ja ha obert la panera, els turrons omplen les estanteries dels supermercats i aviat caldrà complir amb la cuina i omplir delicadament els galets de carn picada.

Per això avui he recordat el Premi d'Honor de les lletres catalanes de l'any 1.991. Avui he recordat Miquel Martí i Pol i un dels seus poemes que un fred hivern del 2.005 em va captivar; un poema que si molt no canvien les coses sempre serà contemporàni.

TORNA NADAL

L'arbre desvella sons i el vent escriu

ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules

mentre amb el gest afavorim la guerra?

Avui amb aquest poema us vull retre un petit homenatge a tots els que de tant en tant, i des del passat més d'agost, correu per la Matella.

A tots vosaltres, moltes gràcies per llegir-me!

Xiuli