Arribats a l'últim mes de l'any, arribem també al darrer Èxit del nostre temps 2010. Aquest cop ve de la mà d'un bon amic, en Mel, que també té blog.
Bad Religion - Punk Rock Song
Algu més s'anima a fer-me arribar un bon Èxit del nostre temps a xiuli_2@hotmail.com?
27/11/10
Il.lusions d'hivern
Il.lusionat, és el millor...
Avui hem estat al 'Pedra', o millor, al Pedraforca.
Enguany ens hem posat les piles aviat gràcies als més entesos en picar gel i pujar muntanya amunt.
Doncs això, que hem anat a clavar els primers cops de piolet a Il.lusions d'hivern, -i no és maco el nom?-, i ens ho hem passat d'allò més bé.
Il.lusions d'hivern. Pedraforca
II, 2+ (?)
Per arribar al seu inici, deixarem el cotxe al mirador del Gresolet (aparcament habitual per pujar al Refugi Estasen) si la barrera és tancada, i caminarem uns 20 minuts per la pista de terra fins trobar un tronc buit que fa de font. Aqui comença, així de fàcil.
Es tracta d'un torrent amb 3 o 4 ressalts que van guanyant embargadura com més progresses pel torrent en si, essent els dos darrers resalts els més verticals però poc llargs.
Acabat el torrent quedem just al peu de la Cascada del Verdet so...
Podem baixar per l'esquerra del mateix torrent fins la pista o bé, un cop a dalt del torrent prendre direcció esquerra cap al Refugi i d'aqui al cotxe.
Avui, tot i que encara estem al novembre i per tant en plena tardor, hem trobat un gel molt acceptable, malgrat alguns trams encara necessiten posar-se a to.
Aqui van algunes imatges....
23/11/10
Hivern!
Aquest cap de setmana passat he reviscut l'hivern -fred, nevades i galtes vermelles- i hem deixat anar les ànsies a Grandvalira.
Ah! I hem fet algun 'collage' per ambientar...
18/11/10
Esperó de les Colobres o Por
Us podria presentar aquesta via situada al sector central de Cap del Ras, a d'Àger. Podria fer-ho si l'ahgués començat i acabat. Només així podria deixar-vos les meves impressions de la via que, com ja haureu anat veient, són més o menys explícites en funció del viscut, de la percepció que he tingut durant l'escalada, perquè és així com plasmo en negre sobre blanc les piades que, sense deixar-me'n una desde fa un any, van omplin el bloc d'aquest aprenen de l'escalada, de la muntaya i de la vida!
Doncs bé, no puc presentar-vos-la. Vam fer-ne tan sols tres llargs.
Aquesta vegada les sensacions van ser especials o... potser diferents. No em demaneu perquè, ni tan sols jo ho sé...
... un cop escalats els primers metres d'aquesta via el meu cos va percebre els nervis, el tremolor i la incapacitat de fer un sol pas. Diuen que és la por. Crec que uns dies més i altres menys, quan escalem, sentim la por, però fins un cert punt som que capços de controlar-la i després, poc a poc, la superem. Aquest cop no va ser així, i us prometo que no és agradable.
Jo n'he buscat la definició....
POR
La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.
Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic, que ja freguen els camps de la psiquiatria, com la fòbia irracional. Es pot manipular el comportament d'un grup social induint-lo a sentir por, com argumenta per exemple Michael Moore.
Una certa por, sempre que no es produeixi un mal físic o psíquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc.
També us haig de dir que la por, vist en perspectiva, no va ser tanta. Dissabte, si no plou, tornaré a la paret!
Doncs bé, no puc presentar-vos-la. Vam fer-ne tan sols tres llargs.
Aquesta vegada les sensacions van ser especials o... potser diferents. No em demaneu perquè, ni tan sols jo ho sé...
... un cop escalats els primers metres d'aquesta via el meu cos va percebre els nervis, el tremolor i la incapacitat de fer un sol pas. Diuen que és la por. Crec que uns dies més i altres menys, quan escalem, sentim la por, però fins un cert punt som que capços de controlar-la i després, poc a poc, la superem. Aquest cop no va ser així, i us prometo que no és agradable.
Jo n'he buscat la definició....
POR
La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.
Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic, que ja freguen els camps de la psiquiatria, com la fòbia irracional. Es pot manipular el comportament d'un grup social induint-lo a sentir por, com argumenta per exemple Michael Moore.
Una certa por, sempre que no es produeixi un mal físic o psíquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc.
També us haig de dir que la por, vist en perspectiva, no va ser tanta. Dissabte, si no plou, tornaré a la paret!
MIRAMUNDA
Una via assequible a la paret de Catalunya a Montrebei. Val a dir també que no m’ha agradat especialment. Els 4 primers llargs són molt acceptables, però a partir d’aquí és un continu d’herba i bardisses.
Així, que he robat alguna foto d’algun bloc perquè us en feu una idea!
MONTREBEI
Via: MIRAMUNDA. 330 metres, 6a ) (V+ obligat)
Equipació: Espits i burils. Reunions ok.
Cordada: Benji i Xiuli
Descripció: Els 3 primers llargs i mig et fan creure amb la via. Assequibles. Amb algun pas puntual que et demana, però res excessiu. Roca txip txe i anar fent. A partir d’aquí jardinet i xemeneia plena d’herbes i només ganes d’acabar la via, sortir per dalt i fer la llarga tornada de més d’una hora fins al prat de Montrebei.
Ah! L'últim llarg també val la pena. En resum penso que els 3 llargs intermitjos, el 4rt amb jardinet i els dos següents xemeneia herbosa, la desmereixen molt!
Per arribar-hi aparcarem al prat de Montrebei, prendrem el camí que per sota la paret de Catalunya et menaria al congost i passat el Diedre Audobert ens enfilarem cap a la paret. La via comença en una feixa uns metres a l'esquerra de la via Paul Lalueza i hi ha una M i una fletxa.
I per tornar, seguir fites a la dreta i baixar per la canal habitual de Montrebei. Llarg.
I les fotos? Dir-vos que em vaig deixar la càmera al cotxe, ja sabeu que últimament jo i les càmeres ho portem fatal, però el més greu és que, si fa un mes que tinc càmera, ara he perdut el cable per passar-les a l’ordinador. Quin cas! Espero solucionar-ho aviat.
Fotos del primer llarg, en el pas d'Ae, i de l'últim. Tots dos valen la pena.
Així, que he robat alguna foto d’algun bloc perquè us en feu una idea!
4/11/10
Èxits del nostre temps - Novembre 2010
Perquè ja arriba la neu, i per anar amb taula s'ha d'estar despert.
Perquè de Dog Eat Dog podríem posar Rockie, No Fronts, i tantes d'altres, però aquesta és millor!
I perquè a Espanya tenen rei, però a casa nostra no!
Dog Eat Dog. Who's the king?
Perquè de Dog Eat Dog podríem posar Rockie, No Fronts, i tantes d'altres, però aquesta és millor!
I perquè a Espanya tenen rei, però a casa nostra no!
Dog Eat Dog. Who's the king?
Aresta Ribas
MONTSERRAT SUD. POLLEGÓ OEST
Via: ARESTA RIBAS. 290 metres, 6a (ressenya clikant el títol)
Equipació: Parabolts i pitons. Portar entre 8 i 10 cintes. Alguna baga i algun friend petit / mitjà pot ajudar en els llargs amb menys seguros tot i que no els hem usat.
Cordada: Benji i Xiuli
Via: ARESTA RIBAS. 290 metres, 6a (ressenya clikant el títol)
Equipació: Parabolts i pitons. Portar entre 8 i 10 cintes. Alguna baga i algun friend petit / mitjà pot ajudar en els llargs amb menys seguros tot i que no els hem usat.
Cordada: Benji i Xiuli
Descripció: Una bona via tot i que un xic discontinua. Ideal per dies d'hivern ja que el sol ens farà companyia... en principi i si no hi ha núvols.
Per arribar-hi aparcarem al costat d'un restaurant, la Vinya Nova, i després de 30 minuts aprox. ens plantarem a peu de via. La línia és molt evident desde on aparquem el cotxe.
Es poden empalmar els 4 primers llargs ( 2 i 2) sense més problema. Algunes tirades de Vè molt maques així com el llarg de 6a molt ben protegit.
La tornada és llarga, 1 hora i mitja aproximadament. Cal anar en compte de no ficar-se, a mig camí, al barranc sense nom, bé, segur que té nom però jo no el sé. Nosaltres ens hi vam ficar i, per sort, hi ha alguna instal.lació de ràpel (3 o 4). I és que no ens poden deixar sols. De fet també s'arriba al cotxe.
Una via per fer metres i, en el meu cas, per retrobar-me amb en sensei benji norimaki, després d'uns quants dies sense compartir. I ja se sap, Montserrat + Benji + Xiuli, al loro amb els projectes. Si fa mig any a la Colorantes Permitidos ens proposàvem atacar el Dent du Gean, aquest cop altres projectes van caure damunt la taula. De moment no els desvelarem, espero que més tard o més dora us en pugui oferir les piades.
Aqui van algunes foticos....
Aproximation
El flanqueig.. d'Ae en el seu dia!
El llarg de 6a
On top
Bonic barranc, ràpel inevitable
L'anècdota.... com us deia, vam fer una autèntica integral, vieta + barranc! Ja m'ho deia un, xiulet estàs perquè et xapin!
Diuen, com us deia, que la tardor és un tornar a començar. I que maca que és!
17/10/10
Mutant World
GARRAF. PIC DEL MARTELL
Via: MUTANT WORLD. 100 metres, V (ressenya clikant el títol)
Equipació: Parabolts. Portar 10 cintes i alguna baga per ponts de roca i algun friend petit mitja.
Cordada: Lídia i Xiuli
Descripció: La via consta de tres llargs (en el segon hi ha una possible reunió intermitja?¿) tots 3 sobre el V grau, passos aïllats.
Pel primer llarg serà bo algun friend o baga per completar l'equipament, sobretot desde la darrera xapa fins la R. És un llarg bonic i amb bon cantu.
El segon llarg comença per terreny fàcil i herbós sense xapes tot i que podrem equipar al gust. Al final de l'esperó superarem un muret de V grau amb molt cantu i molt polit. Després per terreny fàcil de nou fins a la R
Lúltim dels llargs, senzill, presenta les dificultats de V en superar una panxeta ben protegida.
Pel descencs ens caldrà seguir fites direcció sempre esquerra i ens deixa a peu de cotxe de nou. Un xic perdedor.
Tot i que ara ja tinc càmera la improvització i la busca del sol que ens va portar a fer aquesta via em va enganxar desprevingut. Tinc algunes fotos al mòbil però.... he perdut el cable per passar-les al PC. Tot i així són maques eh!!
Via: MUTANT WORLD. 100 metres, V (ressenya clikant el títol)
Equipació: Parabolts. Portar 10 cintes i alguna baga per ponts de roca i algun friend petit mitja.
Cordada: Lídia i Xiuli
Descripció: La via consta de tres llargs (en el segon hi ha una possible reunió intermitja?¿) tots 3 sobre el V grau, passos aïllats.
Pel primer llarg serà bo algun friend o baga per completar l'equipament, sobretot desde la darrera xapa fins la R. És un llarg bonic i amb bon cantu.
El segon llarg comença per terreny fàcil i herbós sense xapes tot i que podrem equipar al gust. Al final de l'esperó superarem un muret de V grau amb molt cantu i molt polit. Després per terreny fàcil de nou fins a la R
Lúltim dels llargs, senzill, presenta les dificultats de V en superar una panxeta ben protegida.
Pel descencs ens caldrà seguir fites direcció sempre esquerra i ens deixa a peu de cotxe de nou. Un xic perdedor.
Tot i que ara ja tinc càmera la improvització i la busca del sol que ens va portar a fer aquesta via em va enganxar desprevingut. Tinc algunes fotos al mòbil però.... he perdut el cable per passar-les al PC. Tot i així són maques eh!!
12/10/10
Boy Roca a l'Elefant
Ja tenia l'article pel blog pensat. 12 d'octubre, res a celebrar.... i moltes ganes d'escalar II edició. Tot estava lligat. Feia més d'un mes que en parlàvem. Aquest any l'objectiu era Riglos. Jo i algun més havíem de perdre-hi la virginitat. 4 dies. Puros, viseres, pisons,... bolets, vinillo. Però la meteo és la meteo i... què us haig de dir. Quin pont eh!?!
En fi. Sentia l'altre dia que la tardor és un tronar a començar, anar-nos recol.locant per l'any que ha de venir, doncs tanta pluja ens ha portat calma i molta Matella, 2 dies de plafó (merci al amics del lokal, què fariem sense voslatres els dies de pluja!!), moltes pelis, fanàtiques i no tan fanàtiques, pinetells i rovellons al brull, de nou la llar de foc i... una vieta!! Ah, i la Matella neta com una patena que diuen!
Per sort dissabte la gota freda es va esperar a caure entrada la nit i així ens vam regalar una escaladeta a Montserrat. La ideia, Camí de l'Alzina i Boy Roca a l'Elefant, però el Camí de l'Alzina estava molt crowded i de dret a l'elefant. Aqui us deixo una piada d'una bona vieta.
MONTSERRAT. L'ELEFANT
Via: BOY ROCA. 160 metres, v / Ae (ressenya clikant el títol, I QUINA RESSENYA!)
Equipació: Parabolts. Portar 14 cintes
Cordada: Mindundi, Costa i Xiuli
Descripció: 1er llarg llarguíssim sobre el III grau amb un sol parabolt. Clàssic montserratí. Podrem equipar algun buit amb friend mitjà o petit.
El segon llarg de IV és preciós ja sobre la línia lògica de la trompa. 25 metres i dos parabolts.
El tercer llarg s'inicia amb un curt tram de V i de seguida s'enfila augnentant a tope les assegurances per progressar f'acilment en A0. Si ho proveu amb lliure 6a+ i bona inflada!!
Els dos darrers llarg, ambdòs sobre el IV es fan a mode parabolt cada 10 metres.
Sens dubte, una molt bona escalada i molt bona companyia. I apunteu, en Costa suma i sigue...
Hi ha anècdota.... una parella de Hawaians ens van demanar una foto amb els atruendus de l'escalada... suposo que deuen estar acostumats a les taules de surf i als bikinis!
4/10/10
El Petit Diedre
Com us deia en l'anterior entrada, poc ens pensàvem acabar escalant a Montrebei aquest passat cap de setmana. La idea era fer una segona via a Cap del Ras, però la cosa va anar com va anar, i tot i el meu profund respecte per Montrebei i el canguelo que em produeix cada cop que sento aquest nom, la motivació - i un ron amb cola - ens van portar a aquesta paret tan espectacular.
EL PETIT DIEDRE, Montrebei (ressenya clickant el títol)
150metres, V / Ao
Portar Joc de tascons, friends i bagues per sabines. A la via tan sols trobem la reunió 1, 2 burils, un pitó i una baga a la possible 3a reunió, i un pitó a la 4a tirada.
Arribarem a peu de via segons ressenyes remuntant el camí de baixada i flanquejant a l'esquerra. També arribarem a peu de via pujant tieso des del prat tal i com vam fer nosaltres... i afegeixo, no és la millor manera.
El primer llarg, de roca dubtosa, ens situa a la vertical del diedre. El segon llarg se les porta especialment per sortir de la fisura, de molt bon equipar, fins a la R2. El tercer llarg es manté sobre els Vè grau i podrem fer reunió tan en un pont de roca equipat amb un cordino i un pitó o bé un xic més amunt en un arbre.
Els dos darrers llargs es poden empalamr perfectament quedant un llarg de 50 metres aproximadament ja que, de fer reunió en l'arbre proposat per la ressenya, aquesta és un pèl incòmode.
La via en general és guapa i ens permet practicar de valent en l'art d'equipar, tot i això hi ha molts matolls que la desmerixen una mica. En casos et trobes progressant en matojo-tracción a tope.
L'anècdota: Som a peu de via. De sobte, sobre els nostres caps es produeix un estruendo en dos temps, primer un ssssssss i després un boouft! aixequem el cap. Acaba de salta un paio. Salt base en diuen d'això. Mentre mirem esmaperduts el primer, apareix un segona figura enfundada en un traje negre. SSSSSSSS..... BOOUFT Vam necessitar 10 minuts per païr la imatge. Aquests si que els tenen ben posats!
REDRUM
Aquest passat cap de setmana hem estat pels verals d'Àger amb la Lídia i ens hem regalat un cap de setmana fanàtic d'allò més.
Teniem claríssim que havíem de trencar el gafe de la via Redrum, de la qual tan sols havíem fet el primer llarg i 4 gotes ens havien escopit de la paret. Ara ja podem dir que li hem posat la creu, però poc ens pensàvem que, després de passar pel bar d'Àger i llegir piades d'amics i coneguts el diumenge ens trobariem escalant a Montrebei. El Petit Diedre fou la cirereta del pastís d'un cap de setmana per començar la temporada de pedra i tardor.
REDRUM. Àger, Cap del Ras (ressenya clickant el títol)
275 metres, 6b / Ae (V obligat)
Farem servir 14 cintes i un estrep (prescindible).
Es tracta d'una via de tall clàssic i molt bonica tot i que en diversos trams està sobreequipada, doncs la paret ens ofereix moltes possibilitats per equipar.
Personalment en destacaria el primer llarg, molt guapo i sostingut amb bon cantell, i el tercer llarg d'uns 15 metres de flanqueig, la foto clàssica de la via vaja, tot i que ens l'esperàvem més guapo fins i tot.
Un cop arribats a la 2a part de la via aquesta perd coninuitat i els sostre que cal superar ens serà senzill gràcies al bon equipament.
Pel descens seguirem les fites direcció est i amb uns 45 minuts serem de nou al cotxe.
Em va fer gràcia... que quan tan sols ens faltava l'últim llarg ens va passar un parapent a pocs metres i ens va donar el bon dia. Uns escalant i altres dos volant, una mini-conversa entre a més de 200 metres del terra.
pd.- si ja ens hem polit la Redrum ara ens falta La Festa del Paca al Peladet, de la qual també en tenim, tan sols, el primer llarg. Temps al temps.
Teniem claríssim que havíem de trencar el gafe de la via Redrum, de la qual tan sols havíem fet el primer llarg i 4 gotes ens havien escopit de la paret. Ara ja podem dir que li hem posat la creu, però poc ens pensàvem que, després de passar pel bar d'Àger i llegir piades d'amics i coneguts el diumenge ens trobariem escalant a Montrebei. El Petit Diedre fou la cirereta del pastís d'un cap de setmana per començar la temporada de pedra i tardor.
REDRUM. Àger, Cap del Ras (ressenya clickant el títol)
275 metres, 6b / Ae (V obligat)
Farem servir 14 cintes i un estrep (prescindible).
Es tracta d'una via de tall clàssic i molt bonica tot i que en diversos trams està sobreequipada, doncs la paret ens ofereix moltes possibilitats per equipar.
Personalment en destacaria el primer llarg, molt guapo i sostingut amb bon cantell, i el tercer llarg d'uns 15 metres de flanqueig, la foto clàssica de la via vaja, tot i que ens l'esperàvem més guapo fins i tot.
Un cop arribats a la 2a part de la via aquesta perd coninuitat i els sostre que cal superar ens serà senzill gràcies al bon equipament.
Pel descens seguirem les fites direcció est i amb uns 45 minuts serem de nou al cotxe.
Em va fer gràcia... que quan tan sols ens faltava l'últim llarg ens va passar un parapent a pocs metres i ens va donar el bon dia. Uns escalant i altres dos volant, una mini-conversa entre a més de 200 metres del terra.
pd.- si ja ens hem polit la Redrum ara ens falta La Festa del Paca al Peladet, de la qual també en tenim, tan sols, el primer llarg. Temps al temps.
1/10/10
Apadrina un Refugi & Xemeneia Pallars
El passat cap de setmana va ser el triat per fer neteja.Des del Centre Excursionista de Tona, quan corria l'any 2007, es va decidir apadrinar el Refugi de Broate, sobre els bonics prats de Boavi, més enllà de Tavascan.
Apadrinar un refugi? Però això ben bé què suposa us preguntareu. La idea és fer que algú vetlli una mica per ell i el seu estat de conservació. Es tracta de refugis sense guarda, òbviament, on la merda és més fàcil que s'amuntegui perquè... ja sabeu com som els homes i dones!!
Des del CEX Tona anualment es puja un cap de setmana per fer-hi endreça i vetllar per les instal.lacions. Enguany hem de dir que l'estat és molt òptim tot i que de merda n'hi hem trobat.... un xic massa potser!
Aprofitant l'escapada, amb l'amic Pep Musach vam decidir completar el cap de setmana amb una vieta a collegats. L'objectiu triat fou la Xemeneia Pallars, 110 metres i 6b (Vobligat). Una via del tot recomenable, senzilla, ben equipada i de tan sols 4 llargs, amb un flanqueig aeri al tercer llarg i un últim llarg molt bonics.
La via en qüestió comença a l'inici del primer túnel passada la Font de la Figuereta, just darrera d'una caseta.
Els primers dos llargs discorren per dins d'una àmplia xemeneia, i els pas de dificultat rau en el primer llarg, un curt pas de 6b superable amb uns estreps si no es pot en lliure. Després d'aquests dos llargs ens toca un flanqueig, sobretot no continuar recta amunt per laVia Cherokee, de Iv amb molt bon canto preciós. I l'últim dels llargs, d'entre 45 i 50 metres, ens torna entrar en una xemeneia, més oberta i molt disfrutona.
Pels descens seguirem les fites direcció est i en breus 15/20 minuts serem de nou al cotxe.
Acabada la via vam prendre direcció Sort, Tavascan i Pla de Boavi, per deixar el cotxe i fer el sender que amb tres hores ens deixa a la llauna de Broate. Allà ja ens esperàven els companys del CEX Tona amb un bon vinet, però per sorpresa nostra també ens esperava la neu, que a partir dels 2.000 metres ja ha enfarinat el Pirineu!
Una bona combinació i una bona feina, el Refugi de Broate us espera amb la cara neta!
20/9/10
Èxits del nostre temps - Setembre 2010
No hi podien faltar. Un dels representants dels grups d'Ska que, com Skatalà, ens van fer recorrer les festes majors de tots els pobles de la comarca d'Osona durant un parell d'estius a base de calimotxo i fum verd.
Santa Eugènia de Berga, Gurb, Sant Hipòlit de Voltregà, Centelles... i ara per fi, a Matella Power!!!
Dr. Calypso - 2300 Milions
Santa Eugènia de Berga, Gurb, Sant Hipòlit de Voltregà, Centelles... i ara per fi, a Matella Power!!!
Dr. Calypso - 2300 Milions
15/9/10
Portugal: Rocks & Surf
Després d'una escapada als Écrins i haver relaxat el cos vaig prendre direcció al país veí... d'Espanya, o sigui, Portugal.
14 dies que ens van permetre viure el bo i millor, i és que per això són les vacances, d'aquest país tan pròxim i sovint menystingut. Onades, peix de primera, festetes a la platgeta, preus molt acceptables, sectors d'escalada esportiva molt interessants i una gent, tan portuguesa com d'arreu del món, oberta, divertida i disposats a rebre lliçons del fet català!!!
Per primera vegada em vaig enfilar a una taula de surf i la veritat és que, tot i el fart de veure aigua salada, el feeling de cavalcar les ones és impressionant! Ja sabeu que sóc un malalt de les muntanyes i, en conseqüència, baixar-les lliscant sobre la neu que s'hi amuntega a l'hivern és el meu esport... l'esport al que em van introduir els pares quan comptava amb 5 o 6 anyets. D'allò ja en fa molt temps, però avui encara somio amb grans baixades plenes de neu verge, per sentir com llisques per la neu com si ho fessis sobre l'aigua.
Aquest estiu, davant la bonica illa de Balelal, al nord de Lisboa, he lliscat sobre l'aigua i repeteixo, la sensació és espectacular, tan que ja desitjo sentir-me sobre una taula de surf de nou!! Temps al temps.
I de roca en vam tastar poqueta, doncs l'estat en que ens va quedar el cos després de 6 dies de remar i remar per enfilar-nos sobre les ones ens va deixar força minvats de forces. No obstant vam visitar dos sectors, Montejunto i Reguengo do Fetal.
El primer és un sector molt petit, tot i que mereix una visita per les boniques vistes que ens ofereix sobre la plana que s'escampa enfront de l'oceà.
El segon, ubicat prop de Fàtima, i que es troba en una zona rural preciosa, ens ofereix una multitud de vies espectaculars i de bona roca.
A destacar la facilitat per trobar llocs per acampar i vivaquejar, amb furgoneta o sense, propers als sectors d'escalada.
Podeu trobar informació sobre diversos sectors d'escalada a la guia Onsight Rock Climbing Guidebook que podeu trobar a la botiga Muntanya de Llibres de Vic.
Estamos en breve!
14 dies que ens van permetre viure el bo i millor, i és que per això són les vacances, d'aquest país tan pròxim i sovint menystingut. Onades, peix de primera, festetes a la platgeta, preus molt acceptables, sectors d'escalada esportiva molt interessants i una gent, tan portuguesa com d'arreu del món, oberta, divertida i disposats a rebre lliçons del fet català!!!
Per primera vegada em vaig enfilar a una taula de surf i la veritat és que, tot i el fart de veure aigua salada, el feeling de cavalcar les ones és impressionant! Ja sabeu que sóc un malalt de les muntanyes i, en conseqüència, baixar-les lliscant sobre la neu que s'hi amuntega a l'hivern és el meu esport... l'esport al que em van introduir els pares quan comptava amb 5 o 6 anyets. D'allò ja en fa molt temps, però avui encara somio amb grans baixades plenes de neu verge, per sentir com llisques per la neu com si ho fessis sobre l'aigua.
Aquest estiu, davant la bonica illa de Balelal, al nord de Lisboa, he lliscat sobre l'aigua i repeteixo, la sensació és espectacular, tan que ja desitjo sentir-me sobre una taula de surf de nou!! Temps al temps.
I de roca en vam tastar poqueta, doncs l'estat en que ens va quedar el cos després de 6 dies de remar i remar per enfilar-nos sobre les ones ens va deixar força minvats de forces. No obstant vam visitar dos sectors, Montejunto i Reguengo do Fetal.
El primer és un sector molt petit, tot i que mereix una visita per les boniques vistes que ens ofereix sobre la plana que s'escampa enfront de l'oceà.
El segon, ubicat prop de Fàtima, i que es troba en una zona rural preciosa, ens ofereix una multitud de vies espectaculars i de bona roca.
A destacar la facilitat per trobar llocs per acampar i vivaquejar, amb furgoneta o sense, propers als sectors d'escalada.
Podeu trobar informació sobre diversos sectors d'escalada a la guia Onsight Rock Climbing Guidebook que podeu trobar a la botiga Muntanya de Llibres de Vic.
Estamos en breve!
5/9/10
D'una escapada als Ècrins
El passat 2008 em va captivar de manera aplastant. Esvelta i solitària enmig d’un mar de roca es va ficar dins el meu cap que no feia més que desitjar-la. Us estic parlant de la bonica Agulla Dibona, 3.131mts, al bell mig del massís més salvatge dels Alps, els Ecrins.
Per A o per B, durant els dies d’aquell 2008, que ja queda enrera, la pluja ens va escopir de la paret. En aquella ocasió vam redireccionar el nostre rumb per fer una visita a Chamonix i repetir el Mt. Blanc de Tacul. Enguany havia arribat l’hora de tornar als Ecrins.
Amb l’amic Benji hi vam prendre rumb a la Berarde amb dies per davant, al final en van ser 5 que puc afirmar que van ser 5 dels millors dies que he passat a la muntanya.
Les cues de la tornada dels francesos de les vacancetes van fer que arribessim molt tard a lloc, i per això el primer dia, després de la primera i única nit a la furgoneta, vam fer la Via Para Facile. A la tarda, després de 300 metres escalats, un dinar a base de pasta i haver carregat el piano, vam enfilar el camí que desde Les Étages mena al Refugi de Sorellier, als peus de l’Agulla Dibona.
Arribats a lloc, no sense viure una pajara conseqüència de massa dies de festa major sense fer massa bondat, ens vam instal.lar sota un magnífic rocam que, a part de ser el nostre allotjament per 3 nits, era el cagadero municipal dels gats que la mestressa del refugi té apadrinats. Sota aquest rocam vam passar els dies deixant corre els nostres pensaments entre projectes i somnis, converses amb muntanyencs i escaladors d’arreu, partides de cartes i lectures poetitzades del mestre Picazo.
Arribats a lloc, no sense viure una pajara conseqüència de massa dies de festa major sense fer massa bondat, ens vam instal.lar sota un magnífic rocam que, a part de ser el nostre allotjament per 3 nits, era el cagadero municipal dels gats que la mestressa del refugi té apadrinats. Sota aquest rocam vam passar els dies deixant corre els nostres pensaments entre projectes i somnis, converses amb muntanyencs i escaladors d’arreu, partides de cartes i lectures poetitzades del mestre Picazo.
3 dies, dues escalades i un dia per descansar, fer la maleta i retornar a la furgo i regalar-nos un banyet a les aigües gèlides i cristalines. Les dues escalades ens van enfilar a l’Agulla Dibona per la Via Madier, que com us deia el passat 2008 em va captivar, però que enguany no m’ha pas deixat massa bon gust de boca, possiblement no per la línia escollida, però si que per la multitud de gent que s’amuntega al seu llom per conquerir-ne la coronilla; i al Tete del Rouget, 3.418 metres per la Via Version Originale, per mi aquesta última ha estat, fins al dia d’avui, la via. La via per la seva sol.litud, pel silenci que regnava en la nostra lluita, pel joc que ens ha donat travessar un nevero amb bambes per arribar a peu de via, per 8 llargs de somni, amb equipament de luxe fins arribar a l’aresta i per unes vistes impressionants de l’Ailefroide, Les Bans, la Barre dels Ecrins i tot aquell mar de roca que envolta el petit poble de La Berarde.
Si clikeu sobre els noms de les respectives vies us he deixat 5 cèntims de cada una de les vies, espero que si decidiu fer-hi camí, aquestes 4 notes us serveixin d’ajut!
Salut i muntanyes!
L'escapada en imatges d'un amic, bonics paisatges, un allotjament, el refugi i el transport....
+047.jpg)
+045.jpg)
+016.jpg)
+003.jpg)
Via Para Facile al Pilier du Paravalanche
MASSÍS DELS ECRINS. PILIER DU PARAVALANCHE
Via: Para Facile. 300 metres. 6ª+ (V+obligat)
Equipament: Parabolts.
Cordada: Benji i Xiuli
Descipció: Per arribar a peu de via (30 segons desde l’aparcament), aparcarem passat el túnel / para-allaus que passarem abans d’arribar a Les Etages. Ens enfilem a la teulada del túnel per unes escales de ferro i sobre la teulada del túnel, un xic a l’esquerra surt la via… curiós i divertit!
La via comença per unes evidents plaques, 4 primers llargs mantinguts entorn el V+, fins una aresta que haurem de flanquejar a l’esquerra i superar el 5è llarg, a mode de pilar que ens deixarà en un jardinet que travesserem caminant en direcció a l’esquerra per començar la 2ª part de la via que consta de 6 llargs.
Els quatre primers llargs d’aquesta segona part continuen la mateixa tònica, essent tots ells entre el 4rt i 5è grau molt assequibles i ben equipats. Els dos darrers, de 6ª+ superable en A0 i 6ª, et deixen al cim del pilar.
Des d’aquest punt podriem continuar per la via Para Hot, que amb 11 llargs més ens deixarien al cim i retornariem caminant per Bourg d’Oisans. En qualsevol cas pel descens farem 6 ràpels d’uns 45 metres cada un aprox; reunions perfectament equipades pels ràpels.
Comentaris: Escalada molt agradable amb granit molt compacte i a trams un xic discontinua.
*Podeu consultar el llibre Escalade Plaisir Alpes Françaises du Nord per ressenyes i demés informació de la zona.
Via: Para Facile. 300 metres. 6ª+ (V+obligat)
Equipament: Parabolts.
Cordada: Benji i Xiuli
Descipció: Per arribar a peu de via (30 segons desde l’aparcament), aparcarem passat el túnel / para-allaus que passarem abans d’arribar a Les Etages. Ens enfilem a la teulada del túnel per unes escales de ferro i sobre la teulada del túnel, un xic a l’esquerra surt la via… curiós i divertit!
La via comença per unes evidents plaques, 4 primers llargs mantinguts entorn el V+, fins una aresta que haurem de flanquejar a l’esquerra i superar el 5è llarg, a mode de pilar que ens deixarà en un jardinet que travesserem caminant en direcció a l’esquerra per començar la 2ª part de la via que consta de 6 llargs.
Els quatre primers llargs d’aquesta segona part continuen la mateixa tònica, essent tots ells entre el 4rt i 5è grau molt assequibles i ben equipats. Els dos darrers, de 6ª+ superable en A0 i 6ª, et deixen al cim del pilar.
Des d’aquest punt podriem continuar per la via Para Hot, que amb 11 llargs més ens deixarien al cim i retornariem caminant per Bourg d’Oisans. En qualsevol cas pel descens farem 6 ràpels d’uns 45 metres cada un aprox; reunions perfectament equipades pels ràpels.
Comentaris: Escalada molt agradable amb granit molt compacte i a trams un xic discontinua.
*Podeu consultar el llibre Escalade Plaisir Alpes Françaises du Nord per ressenyes i demés informació de la zona.
Via Madier a l'Agulla Dibona
MASSÍS DELS ECRINS. AGULLA DIBONA. 3.131 metres
Via: Madier. 460 metres. 6b (V+obligat)
Equipament: Reunions equipades amb parabolts. A les tirades algun espit i pitons. Portar joc de tascons i friends.
Cordada: Benji i Xiuli
Descripció: Per l’aproximació ens hem de desplaçar fins a La Berárde, als Alps Ecrins. Abans d’arribar a aquest poblet tan petit i ‘bucòlic’ trobarem Les Étages, 4 cases vaja, des d’on surt el camí que en 3 hores ens deixarà al Refugi de Sorellier, al peu de l’agullla Dibona. Aquestes tres hores, tot i ser amenes pels paisatges i l’espectacular aparició de l’Agulla Dibona, són dures de veritat i més si porteu un bon piano a l’esquena per passar algun dia vivaquejant vora el refu i aprofitant les escalades que ens podem regalar a les proximitats, doncs hem de superar 1.000 metres de desnivell!!
La via comença pel punt més baix de l’evident fisura que divideix la paret sud de l’agulla. El primer llarg és un pur tràmit fins arribar a la primera R. El segon llarg passa per dins un túnel durant 5 llargs metres i una vegada superat, fàcil, trobarem un passet que ens hi farà posar bé per arribar a la reunió. El següent llarg surt tieso per la fisura per després fer un llarg flanqueig a l’esquerra fins trobar un pitó que ens marcarà la línia per prendre de nou direcció a la dreta cap a la fisura, on caldrà superar un petit muret. El proper llarg ens serveix per recol.locar-nos a la línia de la fisura i ens deixa a punt pel que per mi va ser el llarg més dur i més bonic de la via. V+ segons els francesos, jo li donaria 6ª potser, amb tan sols un parell de cordinos. El llarg està pelat però la fisura es deixa equipar al gust. Superat aquest últim, amb un parell de llargs més sense complicació ens situarem a la vira Borrell…. on per mi va acabar la via.
Massa gent acumulada en el mateix punt i la impossibiltat de reconèixer exactament la fisura madier, llarg clau de 6ª o 6b segons ressenyes, va fer que ens decidissim a sortir a sac.
Diagonal a l’esquerra per terreny de tercer. Flanqueig a la dreta per retrobar la verticalitat i d’aquí tieso fins al cim amb pasos de V+ aïllats i algún pitonet pel camí. Aquesta línia és possiblement el final de la via sud clàssica.
Pel descens muntarem un ràpel d’un 40 metres per las via normal i després haurem de desgrimpar per terreny fàcil, II+, amb molta timba!!! Ensambleu-vos! Llavors, ja per camí evident, arribarem al refugi en ½ hora.
Comentaris: L’agulla és maca, i la línia escollida també, si més no fins a la meitat de la paret que és el troç que vam poder disfrutar, però la gent acumulada per la paret degut a la crida generosa que fa una figura tan esbelta i bonica va fer que no la disfrutés en excés.
poques imatges....
+014.jpg)
+005.jpg)
Via: Madier. 460 metres. 6b (V+obligat)
Equipament: Reunions equipades amb parabolts. A les tirades algun espit i pitons. Portar joc de tascons i friends.
Cordada: Benji i Xiuli
Descripció: Per l’aproximació ens hem de desplaçar fins a La Berárde, als Alps Ecrins. Abans d’arribar a aquest poblet tan petit i ‘bucòlic’ trobarem Les Étages, 4 cases vaja, des d’on surt el camí que en 3 hores ens deixarà al Refugi de Sorellier, al peu de l’agullla Dibona. Aquestes tres hores, tot i ser amenes pels paisatges i l’espectacular aparició de l’Agulla Dibona, són dures de veritat i més si porteu un bon piano a l’esquena per passar algun dia vivaquejant vora el refu i aprofitant les escalades que ens podem regalar a les proximitats, doncs hem de superar 1.000 metres de desnivell!!
La via comença pel punt més baix de l’evident fisura que divideix la paret sud de l’agulla. El primer llarg és un pur tràmit fins arribar a la primera R. El segon llarg passa per dins un túnel durant 5 llargs metres i una vegada superat, fàcil, trobarem un passet que ens hi farà posar bé per arribar a la reunió. El següent llarg surt tieso per la fisura per després fer un llarg flanqueig a l’esquerra fins trobar un pitó que ens marcarà la línia per prendre de nou direcció a la dreta cap a la fisura, on caldrà superar un petit muret. El proper llarg ens serveix per recol.locar-nos a la línia de la fisura i ens deixa a punt pel que per mi va ser el llarg més dur i més bonic de la via. V+ segons els francesos, jo li donaria 6ª potser, amb tan sols un parell de cordinos. El llarg està pelat però la fisura es deixa equipar al gust. Superat aquest últim, amb un parell de llargs més sense complicació ens situarem a la vira Borrell…. on per mi va acabar la via.
Massa gent acumulada en el mateix punt i la impossibiltat de reconèixer exactament la fisura madier, llarg clau de 6ª o 6b segons ressenyes, va fer que ens decidissim a sortir a sac.
Diagonal a l’esquerra per terreny de tercer. Flanqueig a la dreta per retrobar la verticalitat i d’aquí tieso fins al cim amb pasos de V+ aïllats i algún pitonet pel camí. Aquesta línia és possiblement el final de la via sud clàssica.
Pel descens muntarem un ràpel d’un 40 metres per las via normal i després haurem de desgrimpar per terreny fàcil, II+, amb molta timba!!! Ensambleu-vos! Llavors, ja per camí evident, arribarem al refugi en ½ hora.
Comentaris: L’agulla és maca, i la línia escollida també, si més no fins a la meitat de la paret que és el troç que vam poder disfrutar, però la gent acumulada per la paret degut a la crida generosa que fa una figura tan esbelta i bonica va fer que no la disfrutés en excés.
poques imatges....
+014.jpg)
+005.jpg)
Version Originale al Tete du Roget
MASSÍS DELS ECRINS. TETE DU ROGET. 3.418 metres
Via: Version Originale. 300 metres. TD-, entorn al V+
Via: Version Originale. 300 metres. TD-, entorn al V+
Equipament: Completament equipada.
Cordada: Benji i Xiuli
Descripció: Des del refugi de Sorellier (veure Via Madier a l’Agulla Dibona) amb una hora ens plantem a peu de via prenent direcció est per fites continues. Haurem de travessar diverses congestes de neu i els grampons us poden ser útils ja que amb bambes cal fer alguns equilibris de circ!
+011.jpg)
El Tete del Rouget a la dreta La via comença sobre una vira evident on muntarem plàcidament la R0. El primer llarg ens dona el primer contacte amb la roca de la paret, excel.lent. IV+. El segon llarg ja ens demana escalar una miqueta més i disfrutar de valent sobre el V+ fins deixar-nos en un flanqueig fàcil i evident per muntar la reunió del 3er llarg.
+022.jpg)
2n llarg
D’aquí empalmarem 5 llargs, tots ells sobre el V grau excepte el 2, de III. Al lloro amb el brutal 3er llarg després del flanqueig, em va recordar en alguns passos la preciosa necronomicon a Vilanova de Meià.
+026.jpg)
El 6è llarg inclou el pas més dur de la via que podem passar en còmode A0. Es tracta d’un sostre que ens demana un parell d’apretades. Acabat el 7è llarg hem de flanquejar a la dreta en direcció a una aresta que desgrimparem, III?, i continuarem a la dreta per muntar la reunió del vuitè i darrer llarg molt bonic.
+028.jpg)
Aresta prèvia al flanqueig per arribar al 8è i darrer llarg
Acabat el darrer llarg progressarem un 50 metres aprox per l’aresta per conquerir el cim del Tete del Rouget amb unes vistes espectaculars. Vista avall, La Berarde, i cap a l’est, el mar de roca dels Ecrins amb gran part de les seves solitàries muntanyes.
+031.jpg)
+031.jpg)
On top
Pel descens, muntarem fins a 6 ràpels per la mateixa via. Reunions molt ben equipades.
Moltes felicitats als oberturistes per aquesta bonica via; i a la Maritne, la guarda del refugi desde fa un tou d’anys i que a part de reequipar aquesta línia ens va acollir molt amablement tot i no fer gaire gasto al seu petit hotel d’altitud.
Si feu penament d’apropar-vos a aquest indret, no dubteu a preguntar a la Martine alguna via de la zona, segur que els seus consells us portaran a fer una bonica escalada a algun pic desconegut i lluny de la massificació que pateix l’Agulla Dibona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)