Via Madier a l'Agulla Dibona

MASSÍS DELS ECRINS. AGULLA DIBONA. 3.131 metres
Via: Madier. 460 metres. 6b (V+obligat)

Equipament: Reunions equipades amb parabolts. A les tirades algun espit i pitons. Portar joc de tascons i friends.

Cordada: Benji i Xiuli

Descripció: Per l’aproximació ens hem de desplaçar fins a La Berárde, als Alps Ecrins. Abans d’arribar a aquest poblet tan petit i ‘bucòlic’ trobarem Les Étages, 4 cases vaja, des d’on surt el camí que en 3 hores ens deixarà al Refugi de Sorellier, al peu de l’agullla Dibona. Aquestes tres hores, tot i ser amenes pels paisatges i l’espectacular aparició de l’Agulla Dibona, són dures de veritat i més si porteu un bon piano a l’esquena per passar algun dia vivaquejant vora el refu i aprofitant les escalades que ens podem regalar a les proximitats, doncs hem de superar 1.000 metres de desnivell!!

La via comença pel punt més baix de l’evident fisura que divideix la paret sud de l’agulla. El primer llarg és un pur tràmit fins arribar a la primera R. El segon llarg passa per dins un túnel durant 5 llargs metres i una vegada superat, fàcil, trobarem un passet que ens hi farà posar bé per arribar a la reunió. El següent llarg surt tieso per la fisura per després fer un llarg flanqueig a l’esquerra fins trobar un pitó que ens marcarà la línia per prendre de nou direcció a la dreta cap a la fisura, on caldrà superar un petit muret. El proper llarg ens serveix per recol.locar-nos a la línia de la fisura i ens deixa a punt pel que per mi va ser el llarg més dur i més bonic de la via. V+ segons els francesos, jo li donaria 6ª potser, amb tan sols un parell de cordinos. El llarg està pelat però la fisura es deixa equipar al gust. Superat aquest últim, amb un parell de llargs més sense complicació ens situarem a la vira Borrell…. on per mi va acabar la via.

Massa gent acumulada en el mateix punt i la impossibiltat de reconèixer exactament la fisura madier, llarg clau de 6ª o 6b segons ressenyes, va fer que ens decidissim a sortir a sac.

Diagonal a l’esquerra per terreny de tercer. Flanqueig a la dreta per retrobar la verticalitat i d’aquí tieso fins al cim amb pasos de V+ aïllats i algún pitonet pel camí. Aquesta línia és possiblement el final de la via sud clàssica.

Pel descens muntarem un ràpel d’un 40 metres per las via normal i després haurem de desgrimpar per terreny fàcil, II+, amb molta timba!!! Ensambleu-vos! Llavors, ja per camí evident, arribarem al refugi en ½ hora.

Comentaris: L’agulla és maca, i la línia escollida també, si més no fins a la meitat de la paret que és el troç que vam poder disfrutar, però la gent acumulada per la paret degut a la crida generosa que fa una figura tan esbelta i bonica va fer que no la disfrutés en excés.





poques imatges....