Perquè arribi a tothom

31/12/09

Iniciació en Gel

Ahir em vaig plantar a 30 de desembre havent finquitat 'il laboro' del 2.009. Arribats a casa un soparet per treure el ventre de pena, el pijama i un pla per l'endemà. Com cada any, si sóc per casa, m'escaparia el dia 31 amb el llamp al Matagalls. Però per molt que planegis a vegades... tatxant! Rebo un missatge que em convida a treure'm la son de les orelles i fer maletes a corre-cuita... és en Toni que vol anar a provar això d'escalar amb gel. I no tan sols ell, en Mindundi, un altre company de corda que de tant en tant m'acompanya per parets i muntanyes i la Núria també faran els seus primers pinitos.

Doncs acabem l'any obrint portes, els 4 fantàstics hem tastat l'escalada amb gel a La Coma de l'Orri i la veritat és que m'he emportat una sorpresa molt agradable. Caminant pel bell mig de la vall hem divisat la nevera, un pany de paret cobert pel gel ubicat al fons de la vall on els raigs de sol brillen per la seva absència, i a partir d'aquest moment les sensacions i els pensaments han començat a bellugar: respecte, frisança, m'enganxarà tant com les altres disciplines que practico a la muntanya?

Mentre us escric aquestes línies us puc ben assegurar que el regust és dolç, vaja, que tinc ganes de tornar-hi!

Us deixo alguna imatge d'aquest matí perquè per sort avui hi havia qui portava càmera!



Arnau Rebuffat (al bloc apareix com a Mindundi)

Barallant-me amb el cargols de gel

La Nu on top




A on
Si teniu ganes de provar-ho La Coma de l'Orri es troba entre Set Cases i l'estació d'esqui de Vallter 2000. Cal deixar el cotxe en una curva de dretes molt pronunciada ben bé en el punt on un es pot endinsar fins al fons de la vall. A partir d'aquí cal seguir caminant aproximadament una horeta direcció nord i al cap d'uns 40 minuts podreu veure una paret encaixonada al fons de la vall just al costat d'un salt d'aigua (glaçat).


La paret
Té uns 20 metres d'alçada i es poden muntar diverses vies en funció de les ganes de verticalitat, entre 30º i 80º + o -. Les reunions les podeu fer en els arbres que es troben just a sobre la paret.


Material
Tot i corre per muntanyes no som especialistes en la matèria, però no obstant ens han valgut les botes rígides i els grampons, els piolets, el budrier, 5 cargols de gel, una corda d'esportiva, 5 cintes, el grigri, un reverso (per desmontar la via hem rapleat des d'un arbre) i un parell de bagues pels arbres.

29/12/09

Trempera 2.010!


Walter Bonatti, 22 de juny de 1930, és un muntanyenc i periodista Italià, considerat un dels millors alpinistes de la història i pioner en ascensions als Alps, Himalàia i Patagònia. (llegir biografia).

Per un servidor és sempre un plaer rellegir els llibres d’aquest gran mestre, i és que el missatge que desprenen les seves paraules fruït d’aventures intenses és encisador; la seva forta convicció moral m’ajuda a encarar els grans reptes amb determinació, i em demostra cada dia més que contra la voluntat d’un home res ni ningú es pot interposar.

Avui corro perdut entre mil pensaments, diapositives dels moments viscuts durant els darrers 365 dies, totes elles desordenades com el pilot de llenya que s’amuntega damunt l’era de casa abans de ser meticulosament ordenada.

I avui he rellegit Bonatti. Avui he recordat que el meu esperit demana temps; temps per pair el canvi que ansiejava amb intensitat i que ja s’ha fet realitat; temps per encarar aquest any que ha de venir amb força i determinació.

I despedim l’any; un any que ens ha ensenyat a ser millor persones i ens ha obsequiat amb moments irrepetibles, moments pels quals treballem intensament durant dies, moments plens d'emoció que extreuen el millor de nosaltres; però no seria un any sencer si no hi haguessin intermitències, hem viscut moments no tan bons, hem comès errors dels que n'hem extret grans ensenyances i ens han fet més humans; en definitiva un any per seguir creixent i que ens ha de permetre encarar aquest any que ja comença a ensenyar-nos les dents amb una bona trempera.

Vinga’n doncs, despedim l’any amb energia a ritme de Foo Fighters, un bàlsam pels nostres sentits!

18/12/09

TORNA NADAL

Avui sento el Nadal més a prop. El fred ens ha visitat de nou, els carrers estan engalanats com de costum i mostren orgullosos com els afavoreix la lluminaria, qui més qui menys ja ha obert la panera, els turrons omplen les estanteries dels supermercats i aviat caldrà complir amb la cuina i omplir delicadament els galets de carn picada.

Per això avui he recordat el Premi d'Honor de les lletres catalanes de l'any 1.991. Avui he recordat Miquel Martí i Pol i un dels seus poemes que un fred hivern del 2.005 em va captivar; un poema que si molt no canvien les coses sempre serà contemporàni.

TORNA NADAL

L'arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

Avui amb aquest poema us vull retre un petit homenatge a tots els que de tant en tant, i des del passat més d'agost, correu per la Matella.


A tots vosaltres, moltes gràcies per llegir-me!
Xiuli


13/12/09

BAIXADA AL CALL 2009

Pels que no coneixeu el poble de Tona, i a mode d'introducció, cada any per la festa Major d'Hivern es celebra la baixada de carretons al carrer del Call del poble. Després d'anys de no participar-hi -ja fa uns quants dies que vam deixar l'EGB- aquest any ens hem engrescat de nou.



Una estructura...



...pneumàtics off road...

... direcció semi-rígida...



..frens de contensió...




....carroceria bio....




...i un resultat: FlowerPower Team



video

Amb la col.laboració de


GEDE a la Trompa de l'Elefant

MONTSERRAT. TROMPA DE L’ELEFANT.
Via: GEDE. 190 metres, 6a (ressenya clikant el títol)

Equipació: Parabolts i pitons varis.

Cordada: Mindundi i Xiuli

Descripció: 6 llargs, 1º 45m. III 2º 20m. IV+ 3º llarg 25m. V, A0 (o V+), V+ 4º 12m. A0, IV- 5è llarg 48m. IV, A1 (o 6a), V, IV 6è llarg 40m III IV+, V+/A0, A0 (segons ressenya d'onclimb- per cert, gràcies.) No obstant subjectivament crec que el 3er llarg surt a 6a en lliure. En qualsevol cas el primer llarg és de pur tràmit sense cap ni una assegurança, amb la possibilitat de deixar algun ‘amic’ als forats dels bolos arrencats. Els llargs segon i tercer s’empalment perfectament quedant com us deia un llarg de 6ª, però en qualsevol cas els parabolts i els incansbles pitons fan que el llarg estigui perfectament equipat amb possibilitat de passar en artificial. El quart llarg comença amb un flanqueig a la dreta superable perfectament en A0 per continuar per un curt tram de IV fins a la reunió a mode arbre. El 5è transcorre per un diedre durant tota la seva llargada, tenint a la sortida el tram més ‘tieso’ però de molt bon equipar en cas que faci falta. L’últim, de pur tràmit, no té ni una trista assegurança però en qualsevol cas no presenta dificultat a destacar -ups! per ser sincers, si us fixeu amb la ressenya hem unit les dues últimes reunions per la línia més recta existent, per tant, possiblement seguint el recorregut 'normal' potser hi ha alguna cosa, és el que té viatjar sense lonely planet...-

Comentaris: Moooolt bé! com diu un amic de la Universitat. Sorprès, diria que m’ha sorprès gratament aquesta via que m’ha presentat en Mindundi, i és que ja feia massa dies que no compartiem corda. És una línia clàssica - preciosa i en un indret ben màgic, Sant Benet, Sant Salvador, què n’hem de dir!, i sobretot tenint en compte que avui hem tingut un company excepcional. La neu, si si!!, la neu que persegueixo pels Pirineus avui ens ha visitat a la segona reunió i ens ha acompanyat fins al cim. A part del canguelo que suposava algun tram una mica massa… humit, l’ambient que hem trobat ha estat per recordar anys!! Avui, ens hem transportat al món alpí de totes totes.


L'anècdota: avui fa més mal que altres dies… m’he deixat la càmera, com no!!, ni una trista foto escalant a Montserrat amb neu. Esperem que Déu ens conservi la memòria per molts anys, de fet he encès un ciri; no sé si m’hauran escoltat. I si no algú em va dir que per la memòria, cues de pansa!

11/12/09

Ras i curt!



Alfons López Tena: creu que aquesta iniciativa ha despertat la major mobilització de base transversal des del final de la transició.

Reagrupament “De l´autonomia a la independència: fem un primer pas per al futur del nostre poble. Per patriotisme i dignitat!"

Eurodiputada Jill Evans: "S´està produint un enorme canvi a Europa però la UE es nega a reconèixer-ho i insisteix que és més important el Tractat de Lisboa. Però crec que la gent no hi està d´acord."

Francesc Homs: "A Catalunya no ens pararan, si fem les coses pacíficament i lliure"

"Un centenar de càrrecs i excàrrecs municipals osonencs han sopat aquest dissabte a Vic en un acte de suport a la convocatòria del referèndum per la independència del proper 13 de desembre a Osona."

font: osonadecideix

Ells hi tants d'altres hi creuen, i tu?

Els que encara no ho hem fet cal que aquest diumenge ANEM A VOTAR!!

Salut i Independència!!

28/11/09

Gat negre 0 - Casualitat 1

El gat negre ( The Black Cat) és un conte d'horror de l'escriptor americà Edgar Allan Poe, i la crítica el considera un dels més 'aterradors' de la història de la literatura. Un jove matrimoni porta una vida casolana amb la companyia d'un gat, fins que el marit, com a conseqüència de la beguda, perd els estreps i acaba amb la vida de la pobra bèstia. Aleshores apareix un altre gat en escena i la situació familiar esdevé terrible fins arribar a un desenllaç aterrador.


Ahir a la nit, de tornada a casa, un gat negre va creuar el carrer fugaç davant la furgoneta d'un servidor. El tiu no va mirar a esquerra i dreta i l'ABS va actuar a les mil meravelles... llavors el silenci i mirades de complicitat... "tu no hi creus amb això oi?" "No, i ara!" Vam anar a dormir satisfets d'haver evitat una mort a la carretera.


Però avui... mare de Déu dels set dolors!!! M'he llevat 1/2 hora tard, pinxasso a la furgoneta, els plans enlaire i no continuo perquè la diria molt grossa... us ben prometo que mentre el dia arriba a la seva fine m'enrecordo del gat que ahir a quarts de dotze de la nit va travessar sense mirar... i tant si m'enrecordo!!

D'aquí la llegenda de la mala sort dels pobres gats negres??

Us ben juro que no crec amb aquestes històries perquè sinó trepitjaria merda cada dia -diuen que porta bona sort no?, seria divertit corre pel carrer de merda en merda i tiro perquè em toca..-, però el dia d'avui m'hi ha fet pensar, i molt!

16/11/09

Cristian Gutiérrez

SANT LLORENÇ DE MONTGAI. ESPERÓ REMACHA.
Via:
Cristian Gutiérrez. 75 metres, 6a+ (ressenya clikant el títol)

Equipació: Químics, Parabolts i Espits.... de todo un poco

Cordada: Lídia i Xiuli

Descripció: 3 llargs de 6a, 6a+ i 6a. El primer llarg comença per terreny fácil, IV+, amb certa tendència a la dreta, per arribar a un petit desplom, 1 pas de 6ª, prèvi a la primera reunió que superarem sense més dificultats. El segon llarg és més mantingut, de 6ª+, fins dues xapes abans de la reunió que ja tomba. Per acabar, l’últim llarg posa l'apretada a la sortida de reunió amb un desplom amb bons cantos i pocs peus. Una vegada superat la resta del llarg és fácil fins a la reunió.

Comentaris: La via en si és ben bonica, tres llargs que es fan ràpid i sense massa problemes, i si afegim que baixes del cotxe i camines 1 minut fins a peu de via això ja és la bomba. Com us deia, una bona manera d’acabar una jornada d’escalada, ja que un cop a la última reunió, la posta de sol just darrera del poble de Sant Llorenç de Montgai és preciosa... un bany agradable a la vista.

Vistes precioses al poble de Sant llorenç de Montgai.


La Lídia superant el pas de 6a del 1er llarg....


...i a mig fer del 2on llarg.
On top.



Comentava la setmana passada l’arribada del fred i l’imminent canvi de peus de gat per grampons i taula. Aquesta setmana però la predicció meteorològica anunciava a bombo i plateret l’arribada de l’estiuet de St. Martí. Amb tot no em vaig poder resistir a la temptació de fer una nova escapada al Montsec.... no diguis mai ‘d’aquesta aigua no en beuré’. La idea era fer la via Redrum a Àger, però de nou, i ja en van dos!!!, tan sols vam fer el primer llarg, doncs algun núvol tocat dels betzos se’ns va pixar a sobre. En definitiva una altre via abandonada, més deures, i és que darrerament amb la Lídia quedem per anar a fer primers llargs... ei, però no en balde eh!!; en breu treure’m la guia ‘Los cien mejores primeros largos’... i encara farem la primera pela!


I afegeixo... estic fatal amb el grau, sembla que m’hagi desinflat de cop. Aquest estiu em barallava amb vies de 6b+ i tot i no encadenar-les les lluitava sense tocar ni una cinta... perquè ara no lluito els 6a’s? Si vaig apura’t de seguida toco les cintes, em fot una ràbia!!!

En fi, diuen que qui no es consola és perquè no vol i sinó mireu quina motivada... si al final el que compte és passar-ho bé!! (pro tinc una cosa a dins....)




video



8/11/09

Ara que arriba la neu...

.... sento pessigolles a l'estòmac. Sabeu com quan us fa pessigolles l'estòmac oi? Sí, sí, com quan veieu a passar aquell algú que... et fa pessigolles l'estòmac coi! Doncs avui m'he despertat amb bones notícies: la neu ja ha començat a empolsinar el Pirineu Occidental!!!
Potser per a molts sigui un diumenge més i aquesta notícia no tingui més importància, però per un matellero a qui la neu a les muntanyes li treu el son, que la neu faci acte de presència significa l'inici de l'estació freda, dels paisatges emblanquinats, les galtarrones vermelles i el fum a les xemeneies.
Diuen que més val una imatge que mil paraules, doncs aqui van retalls dels meus pensaments sabent que la neu ens espera, perquè avui m'he transportat....


... a les muntanyes nevades...

.....a La Meije-La Grave, un paradís pels freeriders d'arreu! ....

.....al Corredor de corredors... Estasen a l'Aneto...


...a la companya inseparable.....


video

... al Puigmal fent el gamarús.....

video


...i fent-lo als Alps, però aquest cop amb dues fustes.

La meva il.lusió en forma de muntanyes li regalo a la iaia més guapa del món, i 'vigilaré cada dia que vagi a jugar a la muntanya'.


Aresta Brucs a la Saca Gran

MONTSERRAT. AGULLES. SACA GRAN.
Via:Aresta Brucs. 90 metres, V- (clikant el títol trobareu la ressenya)

Equipació: Totalment equipada amb espits, algun pitó i burils.

Cordada:Jordi, Tonielc i Xiuli

Descripció: 3 llargs de IV. La via s’inicia a la placa a l’esquerra d’un diedre amb un arbre a uns metres del terra. Fem uns primers passos per la placa per arribar a una fissura i un cop acabada sortim en diagonal cap a la dreta fins arribar a la primera reunió. El segon llarg té la finura al principi, superats els primers metres amb tendència a la dreta seguim en diagonal a l'esquerra per trobar la segona reunió. D'aquesta reunió sortim amb tendència a la dreta fins trobar la gran bavaresa, preciosa, que un cop superada, on hi ha la dificultat de la via, arribem en terreny fàcil fins al cim.

Comentaris: En quan a la via només dir que és, sense cap mena de dubte, una gran clàssica i cita obligada per tots aquells que estimin Montserrat.
Personalment ha estat un dia esplèndid!!! Penjats de nou amb en Tonielc sempre és un plaer fer qualsevol activitat i... com no podria ser d'altra manera, aquesta vegada ha estat força especial.... hem batejat en Jordi, el meu germanet - que ja és tot un ganàpia -. No podia estrenar-se en un lloc millor, no en tinc cap dubte, i acompanyat de qui ho ha fet segur que ho recordarà molts anys!!!!

mmmm... m'he tornat a deixar la càmera.....

I afegeixo... quin fred que hem passat. Per primer cop se m'ha posat el nas vermell del vent gèlid i el fred intens. La neu arriba als pirineus... és hora de canviar les cordes pels grampons i la taula d'snowboard... és hora de disfrutar de la neu.

Benvinguda sigui la neu i adéu a la roca freda... ens veiem al 2010!!

1/11/09

Tona Decideix

Ja fa dies que al meu poble de tota la vida, Tona, una colla de persones i entitats estan treballant perquè es pugui celebrar una Consulta Popular sobre la Independència. Tots ells de forma desinteressada, agrupats sota 'Tona Decideix', estan posant hores, ganes i esforços perquè el poble pugui fer sentir la seva veu a la mateixa vegada que, si tot va bé, ho faran una sèrie de pobles de la comarca d'Osona.

Una Consulta Popular a Tona sobre la Independència!! Sí, amb majúscules, perquè per una vegada podrem expressar la nostra opinió sobre un tema concret, perquè per una vegada no dipositarem a les urnes un paperet per escollir uns senyors que poden representar-nos molt bé en alguns aspectes però que en d'altres estem molt allunyats, perquè per una vegada ens donen la oportunitat de fer sentir la nostra veu arreu de Catalunya, Espanya i Europa, perquè per una vegada se'ns demana la opinió!!!!


Per tot això, i segurament per molts d'altres motius, cal que tots sortim al carrer i FEM SENTIR LA NOSTRA VEU, que ningú es quedi a casa, que el sofà no engulleixi a ningú, el dia 13 de Desembre tenim una bona oportunitat per expressar la nostra opinió al respecte de l'encaix o no-encaix amb el país veí, exercim doncs el dret que tenim de decidir el futur del poble català lliurement, fora pors, no val el que si això no servirà de res, és que ningú ens escolta..., res d'això, com deia aquell, un llarg camí comença amb una passa.


És realment d'admirar l'actitud de tots els que formen part d'aquesta iniciativa, a tots vosaltres gràcies per aquesta oportunitat que ens brindeu, i els que com jo tindran la oportunitat de fer sentir la veu... FEU-LA SENTIR!!!
(clickant sobre el títol podeu tenir més informació des del web OSONA DECIDEIX)

26/10/09

Amistades Pelirrojas

PERLES. ROC D'EN SOLÀ.
Via:
Amistades Pelirrojas. 110 metres, 6a+

Equipació: Parabolts.

Cordada: Mindundi, Body i Xiuli

Descripció: 4 llargs de V+, 6a+, 6a i V+. Calcàri compacte excepcional. Com la seva veïna Putes mosques, tan sols necessites 10 cintes i unes ganes 'lokes' d'escalar... aproximació i descens per amants del passeig planer i agradable que amb quinze minuts per tanda tens enllestits.

Comentaris: Una altre via bona bona al Roc d'en Solà.... a destacar especialment el segon llarg, quins passos més macos!!! i el tercer per un diedre evident i divertit. En definitiva una via per disfrutar de valent i que sincerament es mereix trobar-se entre les cent millors.

Tres mindundins i una passió compartida.





Directa de l'Avatar

COLL DE NARGÓ. TOSSAL DE LA FEIXA. (Pic Est de Coniller)
Via:
Directa de l'Avatar. 175 metres, Ae/V (ressenya clikant el títol)

Equipació: Parabolts -un a tocar de l'altre-.

Cordada: Body i Xiuli

Descripció: 7 llargs de 6b, 6c, Ae, V, IV i V els dos últims. Calcàri compacte excepcional. Els dos primers llargs, si els fem en lliure posen la dificultat a la via, segons les ressenyes de 6b i 6c, però tot i així jo mai de la vida diria que el segon sigui un 6c ja que el vaig encadenar!!! El tercer llarg, després d'uns primers metres fàcils cal superar un bombo amb artificial -en lliure no m'atreviria a posar-hi grau-, llavors es poden empalmar els llargs 4rt i 5è molt fàcils. Per acabar dos llargs bonics de V, sobretot l'últim per sortir de la via amb glamour.

Comentaris: Hem compartit una via amb en Body, per allò de surfero, però carai com grimpa aquest home, ningú diria que és home d'aigua!!! Primera via compartida i bones sensacions... bon ritme i fanatització del que ha de venir... la neu!! Dos folls amb majúscules de l'snowboard que un dissabte de tardor hem compartit una aventura entre molt ferro. En general doncs, una bonica via, però pel meu gust massa massificada de ferro, el que fa per altra banda que sigui una bona via... d'escola?

Una llarga aproximació de + o - una hora...

Boniques vistes

I un cop al cim sempre bona cara!!

L'anècdota: .....dues serps!!!!!!!

23/10/09

La festa del Paca...

...o la ressenya d'un 'fiascu'.

MONTSEC. TERRADETS. EL PELADET
Via: La Festa del Paca. 180 metres. 6a/Ae (ressenya clikant el títol)

Cordada: Lídia i Xiuli

Un dissabte qualsevol amb la Lídia decidim prendre direcció al Congost de Terradets. L'objectiu és tastar la Festa del Paca del Peladet, possiblement la més assequible de les festes d'en Clotet, diuen. Amb un parell de bosses de xurros, unes birretes i els ànims a tope enfilem l'eix transversal conscients que no serà una tasca fàcil.

El diumenge es lleva fred, un fred que fa estralls al meu organisme i que em deixa força aturat, amb tot ens posem a escalar a l'hora del vermut després que els raigs de sol hagin penetrat al cos.

Fent material a l'hora bona.

Després de l'aproximació, curta però intensa, i una vegada equipats, em disposo a obrir el primer llarg. El sostre en artificial es presenta divertit, i és que de fet no he obert mai res amb 'artifo' - com diuen els que hi entenen - i per postres no tinc estreps - per cert, l'edu ja me'n està preparant un!-. Doncs res, alguna baga farà la feina, i de ben cert que la va fer, però mentre jo obria el primer dels llargs i voltava suspès en l'aire com una llonganissa, la Lídia va tenir temps de fer-se la manicura tres cops, i riure, riure molt!!!! - Menció a part es mereix el buril-bolet sense plaqueta que precedeix el sostre, mal posat l'has de xapar i fiar-te'n molt, doncs és l'última assegurança abans de començar a flotar dels spits paral.lels al terra. -powered by Lidia®

Arribat a la reunió és el torn de la Lídia, que amb molta més agilitat i rapidesa soluciona el llarg... penjats de dos spits i després d'un bon 'nicotinasu' no tenim clar de seguir amunt, l'hora, la lentitud, la indecisió... muntem un ràpel i ho deixem aqui... tornarem!!


Penjat com un xoriç al primer llarg



El Guerrero de la Luz Frente a la derrota
'El guerrero de la luz sabe perder. Él no trata la derrota como algo indiferente, usando frases como “bueno, esto no era tan importante”, o “la verdad, yo no quería esto mismo”. Acepta la derrota como una derrota, y no trata de transformarla en victoria o experiencia. Le amarga el dolor de las heridas y la indiferencia de los amigos, la soledad de la pérdida. En estos momentos se dice a si mismo: “luché por algo y no lo conseguí. Perdí mi primera batalla.” Esta frase le da fuerzas. Él sabe que nadie gana siempre – pero los valientes siempre ganan al final.'

Paulo Coelho

21/10/09

I em va dir drogoaddicte...

Us proposo un exercici... així posar la ment en blanc, o els dits en blanc, és igual el què però ha de ser en blanc, i així, anar escrivint sense un guió predeterminat, sense saber exactament on anar a parar, i anar fent com ara, els pensaments et van portant deliciosament per les tecles del teclat, van ballant els dits harmoniosament... doncs aquets és l’exercici que us proposo i així us explico que l’altre dia el meu amic Villegas em va qualificar de drogoaddicte quan va llegir l’article d’en Gripi.


Aquest en Villegas.... és un matellero però jo diria que amb poc power, és un tita fluixa. És the original neighbour since 2006, un paio faranduler, del món de la farandula vaja, en realitat és un catacrac!. Disfruta el teatre, el viu amb passió i per això ha arribat on ha arribat... molt lluny! Té parella i filla, dues preciositats que us presentaré properament ja que tenen molt glamour i per tant crec que no faria justícia si els presentés tots plegats... o si? Els ho consultaré, o no?


Bé, a part de ‘teatreru’ és un xerraire nat, i és que no calla mai, si algun dia esteu avorrits passeu per la Matella que segur que en té alguna per explicar, jo m’ho passo molt bé escoltant-lo... l’altre dia em feia cinc cèntims de l’obra que en breu protagonitzarà – no us n’explicaré res no fós cas que el pelin els productors - , quin riure, cap aquí, cap allà, quin paio tu!!!

I què em deixo... si, futbolero a tope com és encara espero el dia que em faci un ‘set’ a l’EVO 8 o no sé a quin passen ja – això li farà mal, sóc dolent -, també li agrada el bon menjar i el bon beure, no sé perquè però els que correm per aquella caseta això ho portem als gens, i per últim no vull deixar de dir-vos que me l’aprecio molt, i que gràcies a ell vàrem fitxar per la Matella, espero que ell no es penedeixi del fitxatge, jo n’estic encantat.


Apa, ara ja coneixeu un altre matellero amb.... si, si, molt de power!!

14/10/09

12 d'Octubre, res a celebrar...

... i moltes ganes d'escalar!!


El passat cap de setmana - de tres dies!! - un colla de fanàtics ens hem deixat caure per les contrades lleidatanes, en concret cap als verals d'Oliana, Coll de Nargó, Canelles i Perles; hem disfrutat de la roca calcària top class, però no tan sols d'escalada viu l'home i el que ha fet especial aquests dies han estat lo motivació de tots i cadascun dels personatges que ens hem reunit, les ganes de compartir aventures i sobretot... les ganes de riure i passar-ho bé!!!



Com us deia, no sols d'escalades viu l'home, el bon menjar i el bon beure posen en dansa l'estòmac....


...els paisatges alegren la vista.....


.....i els amics, compartint el bon menjar i el bon beure, alegren l'ànima!!!


I n'hi va haver un que volia venir però sentint-ho molt no tenia prou grau per escalar segons què....


I amb tot, 3 dies i tres grans escalades a mode de Bàlsam de Tigre, El Camí de l'Alfons Baró i Putes Mosques pel que fa un servidor (clickant sobre el nom de cada una d'elles trobareu la piada de la via); però també ha caigut la Dioni - Costa i Mindundi - i un bon grapat de vies esportives per tots els gustos.


Gràcies a en Costa, en Feixa, la Laia i el cunyat d'en Feixa, la Lídia i l'Annalisa, l'Arnau, en Benji, a l'Enric la seva dona i el seu nano... i els vilatans de Coll de Nargó i els organitzadors de la Fira del Rovelló... genial!!!

Putes Mosques

PERLES. ROC D'EN SOLÀ.
Via:
Putes Mosques. 110 metres, 6b (ressenya clikant el títol)

Equipació: Parabolts.

Cordada: Benji i Xiuli

Descripció: 4 llargs de 6b, 6a i V+ els dos últims. Calcàri compacte excepcional. Orientada cara sud fa que el sol t'acompanyi durant tota la via. Tan sols necessites 8 cintes i unes ganes 'lokes' d'escalar... totes les R equipades per rapel.lar, no obstant un cop arribat a la sua fine la baixada pel sender marcat a la dreta és molt còmode i en 15 minuts tornes a ser a peu de via per iniciar una nova via.

Comentaris: Jo diria brutal, espectacular, en defintiva em va encantar!! Ras i curt, aqui teniu unes foticos que aquesta vegada tenia la càmera a mà i ben a mà.

En Benji al primer llarg i un servidor a l'ombreta.


Aqui em teniu lluitant el 2on llarg.


Cantu i més cantu... quin tercer llarg, genial!!



... i la feina feta.

L'anècdota: Escortats desde baix per en Costa i els ploms vermells d'estrella Damm.

El Camí de l'Alfons Baró

CANELLES. ROC DELS COLLARS.
Via:
Camí de l'Alfons Baró. 210 metres. 6b (ressenya clikant el títol)

Equipació: Parabolts.

Cordada: Benji, Lídia i Xiuli

Descripció: 6 llargs, V+, 6a, 6b, V, V+ i V. Uns bons tres primers llargs de placa molt compacta i autèntica on els bessons es posen a prova. La resta pse pse. El descens es fa per la via Dioni amb 3 ràpels tot i que el primer d'ells no es comença desde la última reunió de la via sinó una mica més a l'esquerra on hi ha muntada una instal.lació perfecte.

Comentaris: A destacar com us deia més amunt l'exigència dels tres primers llargs; escalant amb adherència a tope, on els bessons s'emporten la pitjor part. El tercer llarg, just sortint de la reunió i fins després de xapar el 3er parabolt és molt exigent i en Benji ens ha dedicat un 'saque' d'aquells que et fan sortir un crit de ben endins. Cal tenir en compte també l'arribadeta a reunió del 5è llarg que va obrir la Lídia, a la qual vaig arribar hiperstressat per un coi de serp que em va venir a fer companyia a la reunió del 4rt llarg... em sembla que no havia corregut mai tant tot i escalant. Quin 'canguelo'!!!!
Una jornada molt i molt divertida amb la cordada Mindundi i Costa a la via Dioni, on el mestre Mindundi se la va polir tota i el catcrak d'en Costa va fer un llarg i mig descalç!!! I és que això dels peus de gat d'esportiva i el fet de ser un debutant en via llarga a vegades té aquestes coses!!

L'anècdota: Si trobar-nos una serp a mitja via no és suficient, el fet de deixar-me la càmera de fotos -cosa que comença a ser massa habitual- i la ressenya!!!! al cotxe em va suposar escoltar-me de tot menys maco... i ho escric amb tot el carinyu del món, perquè si una cosa s'ha de destacar del dia 11 d'octubre de 2009, és que la troupe que ens vam reunir per disfrutar del Roc dels Collars sobretot teniem ganes de passar-ho bé i riure... riure molt!!!

Bàlsam de Tigre

OLIANA. PARET BUCÒLICA.
Via: Bàlsam de Tigre. 200 metres, 6b (V+ obligat) (ressenya clikant el títol)

Equipació: Parabolts.

Cordada: Feixa, Costa i Xiuli

Descripció: 6 llargs, els 4 primers de V+, 6b i III/IV+ l'últim. Els tres primers llargs tots ells espectaculars, sobretot el segon!... visca els 'cantus' de calcàri. Un cinquè llarg curt però exigent amb una sortida d'un desplom on els peus brillen per la seva absència.

Comentaris: Una escalada per disfrutar de valent en la que el bon amic Costa ha deixat mostra del seu fanatisme obrint el 6è i últim llarg, la seva primera experience obrint un llarg de via llarga. A destacar també el parell de voladetes obrint el pas de bombo que un servidor va suar de valent al 5è llarg!! - ens van comentar que s'ha trencat un bolo que feia més amè el pas en qüestió - I res, aqui van unes foticos per deleitar-vos una mica:



En Feixa i en Costa estirant cervicals de bon matí.

Un servidor obrint el primer llarg.




En Feixa arribant a la 3a reunió.

On the top.

L'anècdota: les vistes a peu de C-14 on vam presenciar la pesada tasca d'una patrulla de mossos; amb l'altaveu a tope sentiem com els advertien dels cotxes que el radar tenia el gust de fotografiar; ells es limitaven a parar i facturar... evitaré posicionar-me, no fós cas que en Saura em censuri el bloc!

30/9/09

Roman POLLAnski

Roman Polanski o Roman Pollansky? Violació d’una menor al 1977, i no tan sols això, sinó que a sobre la droguem. Quan hem d’entrar a presó fugim del país, com aquell qui res. Han passat 30 anys però la pena no ha prescrit. Detingut per les autoritats suïsses quan es dirigia a un festival de cinema, a recollir un premi és clar –suposo que no seria per violar i drogar una menor de 13 anys!!!-
I per més inri artistes de la talla Almodóvar li donen suport?

Però en quin món vivim? És aquesta la societat que volem construir?

D’acord que tots cometem errors, però és que aquest és molt gros. Qui la fa la paga noi!!, i a més amb l’agreujant d’haver fugit de la justícia emigrant a França per no ser empresonat, per no fer front a les responsabilitats que tenim com a ciutadans d’un món que en diem civilitzat.

Però... quin interès poden tenir els suissos que ara entreguen un senyor en busca i captura desde fa més de 30 anys als EUA?. Quin favor volen dels EUA?. La vida són interessos i ara a mi ja no m’enganyen, per molt que diguin que tenen un Conveni signat entre ambdós països per a l’extradició de fugitius i aquests estan per complir, per molt que ens ho pintin d’un color.... ai las! Segur que hi ha alguna contrapartida, segur!.

28/9/09

Al meu amic Tanti .... Súbelo!!

Ara que l’estiu comença a ser aigua passada recordo un concert dels fabulosos BOYS - DAMM a la Festa Major de l’Ajuda on entre cerveses em van introduir el terme ‘Súbelo’, o dit d’altra manera, fot-li canya!! Tot plegat una conversa a les 2 de la matinada, -qui vulgui que tregui les seves conclusions -, al respecte de la meva activitat blocaire i la petició del meu amic Tanti, que volia un article ‘Súbelo’...



Ara que ja han acabat els concerts d’estiu, els concerts de cerveseta fresca i bon rotllo, els concerts en que n’hi ha prou amb uns pantalons curts, un brusa i unes xancles i quatre eurus per fer la/les birra/es.... ara que ja ha acabat l’estiu en ZP ens alegra amb una pujada de l’IVA per l’estiu vinent!!!

‘A pendre pes cul’ amb les pujades d’impostos, no en tinc ni punyetera idea de macroeconomies, finances i altres pudents termes que em produeixen vomitera, però el que si que tinc clar és que si de nou apugen l’IVA, hauré de pagar més pels béns de consum als quals vulgui accedir, i n’hi ha que per collons hi haig d’accedir – els capritxos van a càrrec de cadascú - . Ja n’hi ha prou de tocar allò que no sona, el 20% de la població a l’atur, les empreses potents marxen de casa perquè no som competitius o això diuen, cada més ens xuclen no sé quin cony de percentatge del nostre sou i ara, per sortir de la crisi només se’ns acut apujar l’IVA? Tocar-nos de nou la butxaca? Aquesta és la solució?



Senyor ZP vagi a cagar a l’era i treballi una mica. Si a base d’anar donant 400 euros per aquí i 200 per allà l’estat necessita ingressos, si us plau, siguem més creatius que per això cobreu el que cobreu a final de més, que al final, per donar calés a tort i a dret i després apujar impostos em sembla que jo també me’n sortiria, ah! i per desgràcia meva no cobro el que cobreu vosaltres, ‘vuitres’!!

Postres de Músic

PIC DE NARIEDA. (Coll de Nargó - Organyà)
Via: Postres de Music. 615 metres, V+ (ressenya clikant el títol)

Equipació: Semiequipada. Reunions i passos clau amb parabolts.

Material: Friends 0’5 al 3’5

Cordada: Annalisa, Lídia i Xiuli

Descripció: 13 llargs que no superen en cap cas el V+. Es poden empalmar els llargs 7è i 8è i els 9è i 10è. (el 3er i 4rt llarg ens els vam saltar ‘per la patilla’ progressant en ensamble per la dreta.) Una via amb molta vegetació tot i que sempre busca les plaques d’una gustosa roca de qualitat.
A destacar un descens molt perdedor, llarg i feixuc després d’una via de 600 metres (1’30 aprox.).

Més fotos al bloc de la Lídia.

Comentaris: En un cap de setmana que la meteo no era gens afalagadora, amenaça de pluja inclosa, una escapada als bells paratges d'Oliana ens ha ofert dos dies espectaculars. Una bona activitat per acumular metres, sense verticalitat, en un paratge preciós enmig d’una geografia caòtica entre els pobles de Coll de Nargó i Organyà. A destacar les vistes constants al poble de Canelles i les del poble d’Organyà una vegada assolit el Pic de Narieda.

L’anècdota: possiblement no podríem catalogar-ho d’anècdota, però per un servidor que està a les beceroles de l’escalada, ha estat tota una experiència que mentre escric aquestes línies encara estic revivint el fet d’escalar amb dues noies molt arriades, a elles, gràcies per la paciència!!

21/9/09

Un article pel Bloc


Un article pel bloc. Desde fa uns dies que busco un article pel bloc i no aconsegueixo fixar el meu objectiu. Idees diverses em corren pel cap a mode d’esborrany però no n’aconsegueixo concretar cap.

Idees sobre temàtica actual com la GRIP A i la repercussió social que ha tingut – sobretot en l’àmbit educatiu -, la mort del guia Campanini en l’ascensió a l’Anconcagua i tot el reguitzell de crítiques al respecte del seu rescat frustrat; la presentació dels neighbours, uns altres matelleros amb molt de power... també aventuretes vàries sobre els rocs que vaig visitant, potser cap d’ells digne de menció?... tot plegat sense ser capaç de concretar un article.

Una sensació que em recorda l’escriptor Paulo Coelho, no tan perquè els meus escrits tinguin la repercussió que tenen els seus llibres eh!!, sinó per la seva referència a la manca de motivació i/o idees per posar en negre sobre blanc les aventures i desventures dels seus personatges, a la que fa referència al seu llibre ZAHIR.

I és que a vegades, com més busquem sembla que l’objectiu més se’ns negui, i de sobte, sense saber perquè, una idea apareix del no res i ens fa repicar el teclat com si estiguéssim posseïts per una estranya força. Per aquest motiu faré bé de tenir sempre a mà un paper i un bolígraf com sempre ens deia un fantàstic professor de música de l'Institut, no fós cas que la inspiració ens agafés conduïnt, al WC, o vés a saber on!!!

L’escriptura, quina tasca més fantàstica!! En breu us delitaré, no m’oblido de vosaltres estimats lectors!!