Perquè arribi a tothom

16/11/09

Cristian Gutiérrez

SANT LLORENÇ DE MONTGAI. ESPERÓ REMACHA.
Via:
Cristian Gutiérrez. 75 metres, 6a+ (ressenya clikant el títol)

Equipació: Químics, Parabolts i Espits.... de todo un poco

Cordada: Lídia i Xiuli

Descripció: 3 llargs de 6a, 6a+ i 6a. El primer llarg comença per terreny fácil, IV+, amb certa tendència a la dreta, per arribar a un petit desplom, 1 pas de 6ª, prèvi a la primera reunió que superarem sense més dificultats. El segon llarg és més mantingut, de 6ª+, fins dues xapes abans de la reunió que ja tomba. Per acabar, l’últim llarg posa l'apretada a la sortida de reunió amb un desplom amb bons cantos i pocs peus. Una vegada superat la resta del llarg és fácil fins a la reunió.

Comentaris: La via en si és ben bonica, tres llargs que es fan ràpid i sense massa problemes, i si afegim que baixes del cotxe i camines 1 minut fins a peu de via això ja és la bomba. Com us deia, una bona manera d’acabar una jornada d’escalada, ja que un cop a la última reunió, la posta de sol just darrera del poble de Sant Llorenç de Montgai és preciosa... un bany agradable a la vista.

Vistes precioses al poble de Sant llorenç de Montgai.


La Lídia superant el pas de 6a del 1er llarg....


...i a mig fer del 2on llarg.
On top.



Comentava la setmana passada l’arribada del fred i l’imminent canvi de peus de gat per grampons i taula. Aquesta setmana però la predicció meteorològica anunciava a bombo i plateret l’arribada de l’estiuet de St. Martí. Amb tot no em vaig poder resistir a la temptació de fer una nova escapada al Montsec.... no diguis mai ‘d’aquesta aigua no en beuré’. La idea era fer la via Redrum a Àger, però de nou, i ja en van dos!!!, tan sols vam fer el primer llarg, doncs algun núvol tocat dels betzos se’ns va pixar a sobre. En definitiva una altre via abandonada, més deures, i és que darrerament amb la Lídia quedem per anar a fer primers llargs... ei, però no en balde eh!!; en breu treure’m la guia ‘Los cien mejores primeros largos’... i encara farem la primera pela!


I afegeixo... estic fatal amb el grau, sembla que m’hagi desinflat de cop. Aquest estiu em barallava amb vies de 6b+ i tot i no encadenar-les les lluitava sense tocar ni una cinta... perquè ara no lluito els 6a’s? Si vaig apura’t de seguida toco les cintes, em fot una ràbia!!!

En fi, diuen que qui no es consola és perquè no vol i sinó mireu quina motivada... si al final el que compte és passar-ho bé!! (pro tinc una cosa a dins....)