Perquè arribi a tothom

5/9/12

Esperó Màgic a la Prenyada

MONTSERRAT. LA PRENYADA

Via: ESPERÓ MÀGIC. 100metres, V+

Equipament: Parabolts(?) amb alegria. Expo.

Cordada: Pratgiverd i Xiuli

Descripció: L'aproximació clàssica fins a Sant Benet, després de passar la porta de ferro enfilar-nos a mà esquerra per una canal deixant la Xirimoia a la dreta.

4 llargs. El primer, V, comença amb certa tendència a la dreta per trobar una fisura, que es pot equipar a gust i on trobarem algun pitó i baga en un arbre. Del final de la fisura i fins la reunió alegria montserratina sempre amb tendència a la dreta.

Segon llarg de V+ amb sortida a dreta i anirem trobant la verticalitat. No regalen res i les assegurances allunyen. El tercer llarg, V, té bon canto arreu.

Per últim haurem de superar un altre llarg de V+, amb una apretada de sortida. Podem llaçar merlets si convé ja que les assegurances continuen allunyant.

Pel descens un o dos ràpels a nord i després baixada caminant fins trobar de nou el camí de Sant Benet.

Una via imprescindible i a l'ombra que, per un dia calorós, és de 'pilotes'. Tan de bo tinqgués més metres, amb aquests 'cantus' és per disfrutar.

2/9/12

Passa l’estiu, s’adorm el blog, l’activitat no!

Abandonat, oblidat, desconectat de les tecles…. Tampoc és un dels anys més prolífics en escalades i activitats diverses, però més d’una i de dues haurien d’haver passat pel blog. Avui començo a escriure’n les facècies.


Corria el juny i com cada any el Centre Excursionista de Tona pren direcció al Canigó. El motiu, evident, la flama ens esperaba. Molts anys després de que un vailet de 3 anys, a les espatlles del seu pare, s’enfilés a aquest cim tan… català, i abandonés la pipa a les seves vessants, vaig sentir-me cridat per visitar-lo de nou. 30 anys, com aquell qui res.



L’arribada de la flama del Canigó la portem a dins, a casa tots hi hem pujat en un moment o altre, muntanya i catalanisme donats de la mà. Tàndem perfecte. Un vivac al cim va fer la resta.



Tots aquells que volgueu fer-hi cap, l’encesa de la flama és un bon dia. Per poder accedir al peu del refugi el dia 23 de juny cal que demaneu permís, doncs la pista es troba tallada i sense autorització no podrem accedir-hi.

I per las més fanàtics la Paret del Barbet.. i tenim feina eh!



Pocs dies després vaig enfilar camí dels Alps. Aquesta vegada el destí era Cervínia, l’objectiu l’aresta Lion al Cerví. Potser l’aventura es mereix un article en free solo però ho deixarem en un ‘no va poder ser’. Massa aviat, massa neu, pluges, nevades en alçada. La improvització ens va portar a tepitjar els cims del Breithhorn, Breithhorn Central i Castor, amb un vivac inolvidable al Vivaco Rossi e Volante… el massís del Mont-Rosa se’ns va mostrar preciós, ja hem encetat una nova extensió per a la descoberta, potser un dia hi farem camí, bé, segur que un dia hi farem camí, però això ja vindrà.










També hi ha hagut fanatitzades de peus a terra -alguns en diuen esportiva-, psikoblok a l’Escala – sector prop de punta Montgó que val la pena de conèixer per si us agrada tan la platja com jo i de tant en tant heu d’anar a la platja, negociant una mica potser us deixen jugar a les roques al matí i estirgassar-vos a la platja a la tarda.- i blok prop de casa. I dues aventures que menjaran per si soles, en breu seran al blog...



29/5/12

Baumes Corcades

Quan la roca no et motiva tant com en d'altres temps, quan estàs fluix i et costa posar-t'hi, sempre hi ha un lloc ben a prop de casa o pots recuperar aquella sensació d'ocell. Un tomb per la via ferrata de les Baumes Corcades a Centelles és agraït, i més si enganxes un dia sense massificació, gairebé impossible....

La Plana de Vic verda de primavera, l'imponent Matagalls, les Antenes de Collsuspina, Centelles i la seva forma de colom, la senyera al cim del Puigsagordi......

Si la voleu conèixer, aqui teniu un link a un blog on es fan 5 cèntims d'aquesta ferrada.

http://croniquestaronges.blogspot.com.es/2011/10/via-ferrada-de-les-baumes-corcades.html

12/4/12

Vilanova de Meià Wild Planet & we love it!

Tres dies salvatges per Vilanova de Meià, que haurien estat 4 de no haver estat per la pluja, m'han retornat la sensació de fer vacances. Ja feia força setmanes que el meu coco s'havia acostumat al 5+2, i 2 setmanes de 4 + 4 'dan para mucho'.

Les escapades a Vilanova ja ho tenen això, bones sensacions, posada de piles i millors farteneres a Can Cirera.

Entre tanta birra, fartenera i bona companyia també va caure alguna via, per allò de, que no sigui dit que no vam parir res!

El primer dia ens vam pinçar els dits a la Chica del Martini, el diumenge, sota un cel blau preciós i un sol radiant, en Benji em va regalar una joia, la Wild Planet - no sé si mai li podré agraïr prou que m'arrossegui per aquestes aventures que tan m'omplen - i per acabar, comque diu que quien siembra recoge, vaig acabar disfrutant de valent acompanyant l'Arnau i el nouvingut Michael del país de la Heidi a la Camel, tota una clàssica d'iniciació a la zona.

I quantes estones de riure i que bé que es posen a l'ànima... oi amic Collejas?

Breu piada de la Wild Planet

Breu piada de la Camel

Wild Planet a Vilanova de Meià

VILANOVA DE MEIÀ. ROCA DELS ARCS

Via: WILD PLANET 285 metres, 6a/A1 obligat

Equipament: re-equipada amb parabolts (Gran feina... no m'imagino passant pwer allà amb xinxetes!!!)
Portar estreps, aliens i joc de friends. 14/15 cintes.

Cordada: Benji i Xiuli
Ressenya de la via del blog antxpavil
Descripció: Un viote amb lletres majúscules. A grans trets aquesta via, que ressegueix el tall central de la Roca dels Arcs és ben trobada, elegant i un bon peino pel gust d'escalar.

El primer llarg aconsellaria començar-lo a l'esquerra de la gran mole adosada a la paret. Un cop a rribats a la 1a reunió haurem de superar un sostre en Ae i després en lliure fins a reunió.. 6a obligat amb roca bona i pasos obligats però molt estètics i bonics.

El tercer llarg és un festival de flanqueig amb bones nanses i un pati preciós. L'arribada a reunió, una vegada deixem l'Ae és molt fineta i un alien - diria negre - ens anirà molt i molt bé. Ull amb el que escali de segon ja que una vegada deixi el tram d'Ae cal escalar en lliure, força fi, i de caure tenim un pèndol bonic bonic.

A partir d'aquest punt la via agafa una altre dinàmica ja no ens caldrà escalar més en artifical. L'escalada és força obligada, amb l'equipament just i necessàri. Especialment bonic és el 5è llarg que passa pel diedre central de la paret. El 6è llarg és un xic perdedor... nosaltres ens vam escalfar una mica els cascos fins a fer reunió a una sabina per, després, torbar a la línia lògica i ja sense massa més dificultats treure el cap al cim.

Una via de 10 sobre 10 sense cap mena de dubte.

* Unes paraules d'agraïment per tu Benjamí, per arrossegar aquest aprenet en un lloc tan bonic i regalar-me aquest llamp de via. 

Camel a Vilanova de Meià

VILANOVA DE MEIÀ. ROCA DELS ARCS
Via: CAMEL 160 metres, V+, V obligat ( ressenya clikant el títol)

Equipament: Parabolts

Cordada: Michael, Arnau i Xiuli

Descripció: Cinc llargs. Els dos primers  sobre el IV+ i bonics perquè si, potser en el segon ens anirà bé portar algun amic (0'5 o 0'75) per fer més amè arribar als parabolts; tot i així no és necessàri.

Primer llarg

El tercer llarg, de Vè, comença amb un flanqueig cara avall alegre i fàcil. Després escalarem en vertical uns breus passos per continuar en diagonal a l'esquerra fins la reunió situada just a sobre de la reunió anterior.
En Michael gaudint de la vida!
El següent llarg, V+, té el pas de la via just al sortir de reunió que, en cas de veure'ns apurats, podrem trampejar. Senzill i encara més senzill fins a reunió. L'última tirada fàcil mi agraïda per arribar al cim.
Amics on top
Pel descens seguirem el caminet, vertical, a mà dreta i que en breus 20 minuts ens mena al cotxe.

Una via hiper-clàssica i ideal per portar-hi companys que comencin a caminar a 90 graus. Per disfrutar de valent, almenys amb l'Arnau i en Michael així ho vam fer.... ah! i només parlant anglès, amazing!

28/3/12

Escabroni Escapullini


Neu! Moooolta neu!!

Esquís, muntanya, pales, 'polvazo'.... a vegades no toca. Hem acabat a la catedral, a Montserrat, a la via Escabroni Escapullini amb en Nonis.
Just a pleasure, as always!!


MONTSERRAT. CAN JORBA.
Via: ESCABRONI ESCAPULLINI 125 metres, V, V obligat ( ressenya clikant el títol). Srtida per l'Aresta Brucs a l'Agulla de Can Jorba i descens pel Joc de l'Oca.

Equipament: Parabolts

Cordada: Tonielc i Xiuli

Descripció: 4 llargs. Els tres primers tots sobre el IV+ anb alegria entre assegurances. El primer llarg, per ser el més llarg, 45 metres aprox., demana continuitat. Escalada 100% montserratina!
El darrer llarg, sobre el Vè grau, si algú em digués V+ no ho trobaria estrany, continua amb la tònica de l'assegurament alegre.

 2on llarg
 2on llarg
 3er llarg
 4rt llarg

Molt bona roca en tota la via. Ben trobat!
Enlloc regalen res i la via m'ha esnseyat que tot just ens estem posant les piles. 'Metrus!!'

Una vegada acabada podem rapel.lar la via, una opció ràpida i lògica, però si tenim temps i ens agrada Montserrat, trobar algún espàrrec i rossegar herbes diverses, podem continuar per la senzilla Aresta Brucs a l'Agulla de Can Jorba i descens final pel torrent del Joc de l'Oca.

100 metres sobre el III grau tot nets. Si volem podem progressar en ensamble i algún tasconet i bagues per les savines que trobarem ens serviran.


Després d'un rapel d'uns quinze metres tan sols ens queda anar a buscar el començament de l'Oca i, amb molta paciència, seguir el camí de l'aigua.

20/3/12

Esperó del Manairons & D'en Guillem

Re-start engines, és temps de roca! Fotia dies que que no li fèiem gasto i és que des del passat més d'octubre la roca havia desaparegut del meu univers particular... però és clar, amb el sol, les sargantanes tornen a la paret que hi ha projectes i ens hem de posar les piles.


COLL DE NARGÓ. PARET DEL GRAU
Via: ESPERÓ DELS MENAIRONS 100 i algun metres, 6b (6a+ obligat)

Equipament: Parabolts.

Cordada: Pratgi i Xiuli

Descripció: Hi arribarem per Coll de Nargó, una vegada travessat el poble veurem clarament, a mà dreta, la Paret del Grau.

Tot i estar al Llibre de les 100 millors crec, sincerament, que no n'hi ha per tant.
Primer llarg realment guapo amb bon canto fins un petit bombet. A partir d'aquí placa tirada endavant i visca el 'mà - peu'. Apretadeta de cul i a reunió.
El segon llarg de 6b, just sortint de reunió. La resta un bon llarg amb canto i desplom. Seguidament entrarem al 3er i gairebé últim llarg, de V o V+, amb alguna llastra una mica dubtosa. El darrer llarg, el 4rt, de V és una mica una broma ja que després de fer un parell de passos per una, diguem-ne, xemeneia, 's'acabo lo que se daba'.

Rapel.lem per la primera de les vies que trobem a l'aresta amb 3 còmodes ràpels de menys de 30 metres.




COLL DE NARGÓ. TOSSAL DE LA FEIXA. ROC CONILLER
Via: D'EN GUILLEM 175 metres, V+ Ae

Equipament: Gran assortit de parabolts. Portar mooooltes cintes.

Cordada: Pratgi i Ka / Dani i Xiuli

Descripció: Hi arribarem per Coll de Nargó, una vegada travessat el poble trencar direcció Sallent. Aparcar en corba de dretes, en un canvi de rasant. Per l'aproximació, evident, travessar un camp d'ametllers i seguir caminet fins que ens haurem de desviar a la dreta per anar a peu de paret. És la última de les vies.

El debut d'en Ka i en Dani demanava parabolts, i on millor que a una via equipada per un tal Arias.
Doncs bé, tot i que considero que n'hi ha amb excés, de parabolts, és una molt bonica via per fer amb tranqui.litat, en especial els seus primers 3 llargs de molt bona roca.

Primer llarg fàcil de bona roca. Els segon i tercer llargs, en lliure segons ressenyes de 6a i 6b, en la meva humil opinió es podria ser més generós, són molt bons, i en cas de passar en artificial ens serà molt fàcil i assequible ja que els parabolts es toquen.

Pel quart llarg tornem a un grau més assequible en un bonic flanqueig per plantar-nos a una enorme terrassa on estaria prou bé fer-hi un martini.

Els dos darrers llargs els hem empalmat ja que m'he saltat la 5a reunió per culpa de la meva miopia. Bé, jo diria que després d'un curt tram en flanqueig a la dreta, i just abans de començar un curt diedre hauríem de trobar la reunió. Jo no l'he trobada però segur que hi és.

Ja tinc alguna crosta a les mans i això és bon senyal. El fanatisme s'activa i amb trobades com les del cap de setmana passat, amb bona companyia, nice plaises, bart mitjanes i barça i bon temps, segur que anirà en augment.

Au, salut i que tingueu una bona setmana.

Si per cas a la pròxima pilla la càmera.

23/2/12

I va arribar en Siberià

- Ei què tal?
- Pos bé, ja veus, per aqui esperant que es formi alguna cascadeta i tal. Poca neu, hem hagut de marxar als Alps a buscar powder i pots comptar, enxufant-li a la xocolata per no caure en depressió..
- Molt de gust doncs. Jo sóc en Siberià, i comque de fred vaig fart, si voleu us tiro un cable.
- De veritat ho faries?
- I tant, per aquesta colla d'atrapats faig el que faci falta!
- Doncs molt agraïts!

I així ja teniu els atrapats d'Europa del Sud col.lapsant les àrees d'escalada amb gel desde principis de febrer. Talment com si s'obrissin les portes del Tall Anglès el primer dia de vacances... i sort que a alguns ens agrada la sol.litud i el romanticisme... juas!.

4 i 5 de febrer.- Boí.
- 'Toma frío' neng, va dir en Siberià
Intent a Boí. El vent ens convida a marxar.

12 de febrer.- Pedraforca
Tot i les masses eufòriques ni una cua.
Les cascades del Miner al dente. Arbret i Cascada del Verdet.

 Miner
 Arbret
Verdet
Good job!

18 i 19 de febrer.- Bielsa
- Tu, que a mi ja no em queda més manxa.- es queixava en Siberià.
Doncs res, a reposar que l'any que ve en volem més!
Tot i així un cap de setmana de luju.
Dissabte disfrutem amb el Xorru Pinarra, una cascada de 55 metres a Boca Sud del Tunel de Bielsa que costa de formar-se ja que viu al sol. Hot aissss! Justet i assegurances precaries però enjoyable.
Xorru Pinarra

Dissabte tarda, amb temps abans no fosqueji, entrem a la bonica Cursi yo?, també a la Boca Sud a continuació del Agua i del Neopreno.Com va dir aquell 'a pelo acompañao' fins l'últim dels ressalts no sense ser objectiu de mirades indiscretes d'alguns francès que rapel.lava... bonjur mon ami!


L'últim llarg ja és un altre parlar. Ens encordem i vibrem. Gel gel no diria que ho fós, més aviat... gelat d'aigua. Tot i ser molt precari ens plantem on top no sense patir de valent. Aquesta via enguany no es repetirà.



Diumenge ens llevem amb allò de 'cap a aqui o cap allà'? Què cony, oi que voliem La Sarra? Doncs pepper!!
Bonica, elegant, estètica... em falten paraules per descriure aquesta cascada. Quin gust i quina sort poder-la escalar. Un regal que ens va fer molt i molt contents! Potser amb les imatges us feu una idea del que és, diu que més val una imatge que mil paraules.
 1er, 2on i 4rt llargs de La Sarra
 1er llarg. 55 metres non stop
 2on llarg. Més pebre!
 3er llarg.
 4rt llarg. Un plaer indescriptible.
Una sortida de la goulotte preciosa


17/2/12

L'última de gener, un clàssic

Ens trobem de nou a la última de gener i com no podia ser d'altra manera, us escric des dels Alps. Aquest any ha tocat Suïssa, 4 Vallés - Verbier.

L'espera ha valgut la pena. Hem trobat la caseta de la Heidi.



I per sobre de tot la pols, les pales i la sol.litud que donen aquell feeling que no es pot descriure en paraules.

Si coneixes la sensació, enguany l'hem trobada!!!!

* aquest article havia d'haver estat publicat la darrera setmana de gener desde Suïssa. Coses de l'informàtica i un servidor.

18/1/12

Aquest no és el meu hivern

Primer un queixal 'peleón', després una infecció d'orina que a part de deixar-me un mal d'ous terrible em va tenir 7 horetes a urgències, ni gel ni neu - que no us embauquin amb la neu artificial, això d'esquiar en un fil blanc al costat de terra i herba... no és esquiar, perdoneu però algú ho havia de dir! -, ... en resum, aquest hivern no és el que em van ensenyar a casa.. però bé, 'no hay mal que por bien no venga' i he dedicat més hores a estar amb els nanos de Sant Miquel de Balenyà, futurs Messis i millors persones, dels que cada dia n'estic més orgullós i n'aprenc més coses. Uns craks.

En definitiva, que aquest hivern les coses no surten com un esperava, però em quedo amb les bones lectures de llar de foc; alguna reflexió interessant - l'una entorn de la salut que, quan estem bé, ni valorem ni agraïm, perdent el temps amb absurds mal de caps que no porten a enlloc, i l'altra en relació a Mahoma i la muntanya, que la veritat no sé ben bé com fa, però la qüestió és que dissabte me'n vaig a Suïssa... a veure si la Heidi i les seves muntanyes ens ofereixen una mica de diversió.-; i, com no, amb les bones estones viscudes amb la familia i els amics sovint al voltant d'una taula, a vegades, massa carrgeada i tot.

Enjoy the ride!