Diedre Blanqueta...

... o el dia després d'un vuit de vuit amb folre i manilles. Si, si, amb folre i manilles doncs he empalmat 8 dies matí i tarda a modo currele andele... tot sigui per una Setmana Cultural tonenca.

Un dimecres qualsevol ens hem escapat amb en Toni al Mont-Roig, a posar la creu al Diedre Blanqueta aprofitant que Sant Crist és el patró del poble on dóna classes en Toni i que un servidor ha fet de dos dies entre setmana un cap de setmana qualsevol.

Ja feia temps que li tenia ganes a aquesta via que apareix al llibre de les cent millors, però no pel fet d'aparèixer en aquest llibre m'ha cridat l'atenció, sinó que bons amics que l'havien repetit me l'havien aconsellat i us he de dir que val molt la pena, quina via més maca!!!

MONT ROIG. PALA ALTA.

Via: DIEDRE BLANQUETA. 130 metres. V+

Equipació: Parabolts i pitons, algun friend o tascó pot ser útil si no aneu massa sobrats de grau.

Cordada: Toni i Xiuli

Us he deixat a mode de link el blog de l'escalatroncs - clickant al títol -, un catacrack vaja, ja que per molt que us ho intentés descriure les seves ressenyes les trobo molt encertades.


Com us he dit abans la via és recomenable 100%. Si bé el primer llarg passa desapercebut i el segon tampoc té massa què, els llargs 3, 4 i 5 són una autèntica passada.


Un cop al cim gaudeixes de vistes sobre bona part de les parets que setmana rere setmana perseguim en somnis... Mont-Rebei, Àger, Terradets i el Peladet, el Montgai.... en definitiva, aneu-la a fer i disfruteu-la que val molt la pena!!


Per cert, com és que hi ha gent tan afortunada que entre setmana corre per aquestes parets!?!?! Una cordada darrera nostre venia a repetir la via, i a Àger, tot fent l'entrepà, ens vam trobar un grup de francesos i una altra cordada catalana... ara que, en poc de dos mesos ja he pogut gaudir de l'activitat intersetmana un parell de dies... a veure si li agafaré l'aire!!

Stoc de Coc - Monges Mascles

Aquest dissabte ens vam escapar a Malanyeu 5 personatges que en un moment o altre hem compartit cordada amb el bon amic Mindundi. En Toni, la Nu, en Roger, en Mindundi i jo mateix. El motiu, celebrar la via número 100 d'aquest autèntic Rebuffat de l'escalada.

Per primera vegada vaig apropar-me a Malanyeu i la veritat és que em va agradar molt. La roca, un calcàri excel.lent, l'aproximació, 15 minuts des del cotxe... i en definitiva tot plegat. És un lloc esplèndid per passar un dissabte tal i com vam fer. Una vieta llarga, uns entrepans i pel qui en tingui més ganes una mica d'esportiva o fins i tot una altre via llarga són possibles, doncs les vies són, majoritàriament de 3 llargs.

Vam decidir fer la clàssica de la zona, Stoc de Coc, i vam sortir per la Monges Mascles i haig de dir que vaig tenir el plaer d'escalar amb l'homenatjat i per postres obrir els segon dels llargs, d'uns 50 metres i V+... excel.lent!! Quin disfrutar!!!

MALANYEU.

Via: STOC DE COC - MONGES MASCLES. 130 metres.


Equipació: Totalment equipada amb espits. Reunions per rapel.lar


Cordada: Mindundi i Xiuli


Descripció: La via té 3 llargs de IV+, V+ i V+. Els dos primers s'enfilen fins a l'evident jardí en forma de Y, amb una roca excel.lent, forats, ponts de roca, de tot i molt i per disfrutar de valent. Excepcional el segon dels llargs d'uns 50 metres aprox. Una vegada a la segona reunió caminarem breus vint metres pel jardinet i podem sortir per qualsevol dels llargs que menen fins al cim. Nosaltres vam escollir el darrerb llarg de Monges Mascles, un altre V excel.lent i per arribar a dalt de tot amb glamour!
Els descens el farem rapel.lant la mateixa via.


Comentaris: com ja heu anat veient aquesta via em va agradar molt. La vaig disfrutar de valent, jo de voslatres no me la perderia!!!

Anècdota o no en Mindundi ja en porta 100, felicitats amic!

Ho haig de comentar?

Primer de tot que tothom li vegi la cara...

... però és que no m'atraveixo a comentar-ho, tan sols aqui us deixo una perla, perquè se sàpiga i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

El obispo de Tenerife: 'Hay menores que desean el abuso e incluso te provocan'

ENTREVISTA EN EL DIARIO CANARIO 'LA OPINIÓN'

ELMUNDO.ES jueves 27/12/2007

MADRID.- "Puede haber menores que sí lo consientan -referiéndose a los abusos- y, de hecho, los hay. Hay adolescentes de 13 años que son menores y están perfectamente de acuerdo y, además, deseándolo. Incluso si te descuidas te provocan". Con estas palabras ha descrito el máximo responsable de la Iglesia en Tenerife, el obispo Bernardo Álvarez, el grave problema de los abusos a menores en una entrevista en el diario local 'La Opinión'.

El obispo además compara la homosexualidad con los abusos y, aunque asegura que la diferencia entre la homosexualidad y los abusos está clara, plantea una pregunta: "¿por qué el abusador de menores es enfermo?".
En cuanto su opinión sobre los homosexuales, Álvarez, pese a que asegura respetar esta condición sexual vuelve a mostrar su lado más crítico y afirma que "el fenómeno de la homosexualidad es algo que perjudica a las personas y a la sociedad".
Para el obispo, hoy en día "no es políticamente correcto decir que es una enfermedad, una carencia, una deformación de la naturaleza propia del ser humano. Eso que decía cualquier diccionario de Psiquiatría diez años atrás, hoy no se puede decir".
Además, considera que debido a la homosexualidad "a la larga pagaremos las consecuencias como las han pagado otras civilizaciones". Álvarez aconseja que para que no se lleguen a estos extremos "hay que promover la educación e inculcar los valores de la feminidad y la masculinidad".
A la pregunta de si hay que orientar la homosexualidad, el obispo se muestra aún más crítico y afirma que "no se puede dejar a las personas libradas a lo que salga (sic), ¿por qué no hacemos lo mismo con la violencia o con otros impulsos que tiene el ser humano?". Finalmente, asimila (la homosexualidad) a las agresiones sexuales, que "la persona practica como puede practicar el abuso de menores".
Por su parte, el obispado de Tenerife ha explicado que Bernardo Álvarez no ha tratado con sus declaraciones de justificar "en ningún caso, un hecho tan condenable como es el abuso a menores". En cuanto al resto de las declaraciones, el obispado remite únicamente a la entrevista.
Declaraciones que han abierto una fuerte polémica, sobre todo después de que algunas Diócesis de la Iglesia Católica, especialmente en EEUU -Boston, San Diego, Los Ángeles- e Irlanda -Dublín-, se hayan visto implicadas en graves escándalos de pederastia por los que la Iglesia ha llegado a realizar pagos millonarios a las víctimas.

Costa Blanca o La Costa del Totxo

Per tercer any consecutiu, amb l'arribada de la primavera i les ganes de temperatures agradables, vaig prendre direcció a la Comunitat Valenciana per passar els 4 dies de festa de la mal anomenada Setmana Santa.

Com cada any, i això no és d'estranyar, de nou vaig empreyar-me en veure la desgràcia de costa que tenen els amics valencians, i si algun s'emprenya em sap greu però és el que hi ha, una vergonya amb majúscules el que han tingut pebrots de construir a tort i a dret sobre tot el terriotri. Aqui ho deixo que la lio.

Tornant a l'escapada, el dijous tarda-vespre vam prendre direcció al Ponoig amb la Lídia. Allà ens haviem de trobar amb la Santa Tribu (veure blog d'en Santi), però la son va arribar abans del previst i ens vam aturar a tocar de Gandia. L'endemà, treta la son, vam fer la via Valencianos, amb una petita variant de la Polvos Mágicos, 3er llarg, al Peñon d'Ifach.

Dissabte i diumenge eren els dies escollits per fer alguna escaladeta al Ponoig; entre Viaje Espacial i Flor de Lluna estava la cosa, però un dia per una cosa i un altre dia per una altre tan sols vam aconseguir fer el primer llarg de la Viaje Espacial tornant a la ja coneguda essència de la cordada Lídia-Xiuli d'aventures en primers llargs. Nota: ja en portem 3 a la col.lecció!! i cada vegada queda menys perquè surti publicat el llibre 100 propostes de primers llargs. Doncs bé, si l'escalada es resistia, un dia de platja i un dia de 'merendero' amb tota la la fauna valenciana van omplir els dos dies.

Diumenge al vespre per fi ens trobem la Santa Tribu al completo, compartim sopar i fem uns riures i dilluns ben aviat escalem al sector Potent de Gandia. Les vies d'esportiva em fan adonar que necessito fotre-li xixa de la bona... estem fluixets fluixets.


I després de tot la tornada, amb alguna cua habitual al terriotri català. 4 dies passen ràpid, però les experiències viscudes, els nous companys coneguts i les converses hagudes ja passen a formar part, per sempre més, de la vida d'aquest aprenent perpetu.

més imatges en breu....

Valencianos - Polvos Mágicos

CALPE. PEÑON DE IFACH.
Via: VALENCIANOS – POLVOS MÁGICOS. 285 metres.

Equipació: Parabolts, pitons i ponts de roca. Alguns friend i/o tascons útils. (si es fa el tercer llarg de Polvos Mágicos útil 2 friends nº1 per A1)

Cordada: Lídia i Xiuli

Descripció: L'aproximació es fa des del final del passeig del port de Calpe resseguint la paret sud del penyon.

La via té 7 llargs. Els dos primers molt trencats i poca continuïtat per començar a agafar alçada i disfrutar d’escalar a la vora del mar. El més difícil el tercer llarg si es fa per la Polvos Mágicos que tot i ser molt bonic sembla una pista de patinatge artístic. Al quart llarg, després de caminar sobre sorra de platja, cal superar un curt tram de 3 metres molt polit, la resta trencat. Els llargs 5 i 6 de IV grau es fan per unes plaques que et guien fins l’aresta on apareixen unes bones vistes sobre Calpe. Des d’aquí resseguir l’aresta III – IV i muntada una reunió intermitja podem arribar al cim fàcilment amb ensamble.

Comentaris: després de que l’any passat hagués d’abandonar el Diedre UBSA al penyon, aquest any l’hem coronat per una via que no entrava als meus plans. Sense desmereixe-la és una via més que passa sense pena ni glòria. Això sí, arribar a dalt del Penyon té un encant especial, i en el nostre cas, comque ens vam posar a escalar de tarda, l'hora baixa ens regala unes tonalitats precioses.

I qui no ha sentit a parlar de les gavines guerreres del Penyon?... doncs us puc confirmar que guerres ho són, sobretot si has de passar a prop d’un niu amb la femella i el mascle està a l’aguait, i resulta tota una història intentar escalar amb un pajarraco anar fent anades i vingudes sobre el teu cap...

Algunes fotos en breu.....

Èxits del nostre temps - Abril 2010

Knocking on Heaven's Door. Antony & The Johnsons

Sense paraules. Una recomanació? Lluna plena, cel estrellat i silenci......