Com cada any, i això no és d'estranyar, de nou vaig empreyar-me en veure la desgràcia de costa que tenen els amics valencians, i si algun s'emprenya em sap greu però és el que hi ha, una vergonya amb majúscules el que han tingut pebrots de construir a tort i a dret sobre tot el terriotri. Aqui ho deixo que la lio.
Tornant a l'escapada, el dijous tarda-vespre vam prendre direcció al Ponoig amb la Lídia. Allà ens haviem de trobar amb la Santa Tribu (veure blog d'en Santi), però la son va arribar abans del previst i ens vam aturar a tocar de Gandia. L'endemà, treta la son, vam fer la via Valencianos, amb una petita variant de la Polvos Mágicos, 3er llarg, al Peñon d'Ifach.
Dissabte i diumenge eren els dies escollits per fer alguna escaladeta al Ponoig; entre Viaje Espacial i Flor de Lluna estava la cosa, però un dia per una cosa i un altre dia per una altre tan sols vam aconseguir fer el primer llarg de la Viaje Espacial tornant a la ja coneguda essència de la cordada Lídia-Xiuli d'aventures en primers llargs. Nota: ja en portem 3 a la col.lecció!! i cada vegada queda menys perquè surti publicat el llibre 100 propostes de primers llargs. Doncs bé, si l'escalada es resistia, un dia de platja i un dia de 'merendero' amb tota la la fauna valenciana van omplir els dos dies.
Diumenge al vespre per fi ens trobem la Santa Tribu al completo, compartim sopar i fem uns riures i dilluns ben aviat escalem al sector Potent de Gandia. Les vies d'esportiva em fan adonar que necessito fotre-li xixa de la bona... estem fluixets fluixets.
I després de tot la tornada, amb alguna cua habitual al terriotri català. 4 dies passen ràpid, però les experiències viscudes, els nous companys coneguts i les converses hagudes ja passen a formar part, per sempre més, de la vida d'aquest aprenent perpetu.
més imatges en breu....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada