Version Originale al Tete du Roget

MASSÍS DELS ECRINS. TETE DU ROGET. 3.418 metres
Via: Version Originale. 300 metres. TD-, entorn al V+

Equipament: Completament equipada.

Cordada: Benji i Xiuli

Descripció: Des del refugi de Sorellier (veure Via Madier a l’Agulla Dibona) amb una hora ens plantem a peu de via prenent direcció est per fites continues. Haurem de travessar diverses congestes de neu i els grampons us poden ser útils ja que amb bambes cal fer alguns equilibris de circ!

El Tete del Rouget a la dreta

La via comença sobre una vira evident on muntarem plàcidament la R0. El primer llarg ens dona el primer contacte amb la roca de la paret, excel.lent. IV+. El segon llarg ja ens demana escalar una miqueta més i disfrutar de valent sobre el V+ fins deixar-nos en un flanqueig fàcil i evident per muntar la reunió del 3er llarg.

2n llarg

D’aquí empalmarem 5 llargs, tots ells sobre el V grau excepte el 2, de III. Al lloro amb el brutal 3er llarg després del flanqueig, em va recordar en alguns passos la preciosa necronomicon a Vilanova de Meià.

5è llarg

El 6è llarg inclou el pas més dur de la via que podem passar en còmode A0. Es tracta d’un sostre que ens demana un parell d’apretades. Acabat el 7è llarg hem de flanquejar a la dreta en direcció a una aresta que desgrimparem, III?, i continuarem a la dreta per muntar la reunió del vuitè i darrer llarg molt bonic.

Aresta prèvia al flanqueig per arribar al 8è i darrer llarg

Acabat el darrer llarg progressarem un 50 metres aprox per l’aresta per conquerir el cim del Tete del Rouget amb unes vistes espectaculars. Vista avall, La Berarde, i cap a l’est, el mar de roca dels Ecrins amb gran part de les seves solitàries muntanyes.

On top

Pel descens, muntarem fins a 6 ràpels per la mateixa via. Reunions molt ben equipades.

Moltes felicitats als oberturistes per aquesta bonica via; i a la Maritne, la guarda del refugi desde fa un tou d’anys i que a part de reequipar aquesta línia ens va acollir molt amablement tot i no fer gaire gasto al seu petit hotel d’altitud.

Si feu penament d’apropar-vos a aquest indret, no dubteu a preguntar a la Martine alguna via de la zona, segur que els seus consells us portaran a fer una bonica escalada a algun pic desconegut i lluny de la massificació que pateix l’Agulla Dibona.