Il.lusions d'hivern

Il.lusionat, és el millor...

Avui hem estat al 'Pedra', o millor, al Pedraforca.

Enguany ens hem posat les piles aviat gràcies als més entesos en picar gel i pujar muntanya amunt.

Doncs això, que hem anat a clavar els primers cops de piolet a Il.lusions d'hivern, -i no és maco el nom?-, i ens ho hem passat d'allò més bé.

Il.lusions d'hivern. Pedraforca

II, 2+ (?)

Per arribar al seu inici, deixarem el cotxe al mirador del Gresolet (aparcament habitual per pujar al Refugi Estasen) si la barrera és tancada, i caminarem uns 20 minuts per la pista de terra fins trobar un tronc buit que fa de font. Aqui comença, així de fàcil.

Es tracta d'un torrent amb 3 o 4 ressalts que van guanyant embargadura com més progresses pel torrent en si, essent els dos darrers resalts els més verticals però poc llargs.

Acabat el torrent quedem just al peu de la Cascada del Verdet so...


Podem baixar per l'esquerra del mateix torrent fins la pista o bé, un cop a dalt del torrent prendre direcció esquerra cap al Refugi i d'aqui al cotxe.

Avui, tot i que encara estem al novembre i per tant en plena tardor, hem trobat un gel molt acceptable, malgrat alguns trams encara necessiten posar-se a to.

Aqui van algunes imatges....

Hivern!

Aquest cap de setmana passat he reviscut l'hivern -fred, nevades i galtes vermelles- i hem deixat anar les ànsies a Grandvalira.

Ah! I hem fet algun 'collage' per ambientar...

Esperó de les Colobres o Por

Us podria presentar aquesta via situada al sector central de Cap del Ras, a d'Àger. Podria fer-ho si l'ahgués començat i acabat. Només així podria deixar-vos les meves impressions de la via que, com ja haureu anat veient, són més o menys explícites en funció del viscut, de la percepció que he tingut durant l'escalada, perquè és així com plasmo en negre sobre blanc les piades que, sense deixar-me'n una desde fa un any, van omplin el bloc d'aquest aprenen de l'escalada, de la muntaya i de la vida!

Doncs bé, no puc presentar-vos-la. Vam fer-ne tan sols tres llargs.

Aquesta vegada les sensacions van ser especials o... potser diferents. No em demaneu perquè, ni tan sols jo ho sé...

... un cop escalats els primers metres d'aquesta via el meu cos va percebre els nervis, el tremolor i la incapacitat de fer un sol pas. Diuen que és la por. Crec que uns dies més i altres menys, quan escalem, sentim la por, però fins un cert punt som que capços de controlar-la i després, poc a poc, la superem. Aquest cop no va ser així, i us prometo que no és agradable.

Jo n'he buscat la definició....

POR

La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.

Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic, que ja freguen els camps de la psiquiatria, com la fòbia irracional. Es pot manipular el comportament d'un grup social induint-lo a sentir por, com argumenta per exemple Michael Moore.

Una certa por, sempre que no es produeixi un mal físic o psíquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc.

També us haig de dir que la por, vist en perspectiva, no va ser tanta. Dissabte, si no plou, tornaré a la paret!

MIRAMUNDA

Una via assequible a la paret de Catalunya a Montrebei. Val a dir també que no m’ha agradat especialment. Els 4 primers llargs són molt acceptables, però a partir d’aquí és un continu d’herba i bardisses.

MONTREBEI
Via: MIRAMUNDA. 330 metres, 6a ) (V+ obligat)

Equipació: Espits i burils. Reunions ok.

Cordada: Benji i Xiuli

Descripció: Els 3 primers llargs i mig et fan creure amb la via. Assequibles. Amb algun pas puntual que et demana, però res excessiu. Roca txip txe i anar fent. A partir d’aquí jardinet i xemeneia plena d’herbes i només ganes d’acabar la via, sortir per dalt i fer la llarga tornada de més d’una hora fins al prat de Montrebei.

Ah! L'últim llarg també val la pena. En resum penso que els 3 llargs intermitjos, el 4rt amb jardinet i els dos següents xemeneia herbosa, la desmereixen molt!

Per arribar-hi aparcarem al prat de Montrebei, prendrem el camí que per sota la paret de Catalunya et menaria al congost i passat el Diedre Audobert ens enfilarem cap a la paret. La via comença en una feixa uns metres a l'esquerra de la via Paul Lalueza i hi ha una M i una fletxa.

I per tornar, seguir fites a la dreta i baixar per la canal habitual de Montrebei. Llarg.

I les fotos? Dir-vos que em vaig deixar la càmera al cotxe, ja sabeu que últimament jo i les càmeres ho portem fatal, però el més greu és que, si fa un mes que tinc càmera, ara he perdut el cable per passar-les a l’ordinador. Quin cas! Espero solucionar-ho aviat.

Fotos del primer llarg, en el pas d'Ae, i de l'últim. Tots dos valen la pena.

Així, que he robat alguna foto d’algun bloc perquè us en feu una idea!

Èxits del nostre temps - Novembre 2010

Perquè ja arriba la neu, i per anar amb taula s'ha d'estar despert.

Perquè de Dog Eat Dog podríem posar Rockie, No Fronts, i tantes d'altres, però aquesta és millor!

I perquè a Espanya tenen rei, però a casa nostra no!

Dog Eat Dog. Who's the king?

Aresta Ribas

MONTSERRAT SUD. POLLEGÓ OEST
Via: ARESTA RIBAS. 290 metres, 6a (ressenya clikant el títol)

Equipació: Parabolts i pitons. Portar entre 8 i 10 cintes. Alguna baga i algun friend petit / mitjà pot ajudar en els llargs amb menys seguros tot i que no els hem usat.

Cordada: Benji i Xiuli

Descripció: Una bona via tot i que un xic discontinua. Ideal per dies d'hivern ja que el sol ens farà companyia... en principi i si no hi ha núvols.

Per arribar-hi aparcarem al costat d'un restaurant, la Vinya Nova, i després de 30 minuts aprox. ens plantarem a peu de via. La línia és molt evident desde on aparquem el cotxe.

Es poden empalmar els 4 primers llargs ( 2 i 2) sense més problema. Algunes tirades de Vè molt maques així com el llarg de 6a molt ben protegit.

La tornada és llarga, 1 hora i mitja aproximadament. Cal anar en compte de no ficar-se, a mig camí, al barranc sense nom, bé, segur que té nom però jo no el sé. Nosaltres ens hi vam ficar i, per sort, hi ha alguna instal.lació de ràpel (3 o 4). I és que no ens poden deixar sols. De fet també s'arriba al cotxe.

Una via per fer metres i, en el meu cas, per retrobar-me amb en sensei benji norimaki, després d'uns quants dies sense compartir. I ja se sap, Montserrat + Benji + Xiuli, al loro amb els projectes. Si fa mig any a la Colorantes Permitidos ens proposàvem atacar el Dent du Gean, aquest cop altres projectes van caure damunt la taula. De moment no els desvelarem, espero que més tard o més dora us en pugui oferir les piades.

Aqui van algunes foticos....

Aproximation

El flanqueig.. d'Ae en el seu dia!

El llarg de 6a




On top


Bonic barranc, ràpel inevitable

L'anècdota.... com us deia, vam fer una autèntica integral, vieta + barranc! Ja m'ho deia un, xiulet estàs perquè et xapin!

Diuen, com us deia, que la tardor és un tornar a començar. I que maca que és!

11 menys 2...

... i els amics hi són per sempre.

Gràcies per venir!!