Peque Mantecas

Escapada de cap de setmana a Vilanova de Meià. Amb l'amic Benji aconseguim ensarronar en Costa i en Tonielc perquè descobreixin, més enllà dels fantàstics mogronets de Montserrat, l'escalada en un altre indret imprescindible, Vilanova de Meià. Dissabte, amb previsió de sol, autèntica primavera, emprenem camí cap a les comarques lleidetanes.

Parada a la fonda Cadí, un altre lloc imprescindible on cal acompanyar als bons amics que s'inicien en un nou sector... botifarra, vinet, gaseosa i tallat i ja estem llestos per la primera escalada el cap de setmana.

En Tonielc i en Costa es deleiteran amb la Pornostar, una que ja fa uns dies que tenim al sarró, i nosaltres optem per la Peque Mantecas.

VILANOVA DE MEIÀ. ROCA ALTA Via: PEQUE MANTECAS 160 metres, 6a+ (V) (ressenya clikant el títol)

Equipament: Semiequipada amb claus i alguns parabolts

Cordada: Benji i Xiuli

Descripció: En general una bona via. El primer llarg és durillo de veritat però la possibilitat de superar-lo en artificial el fa més amè.

Del segon llarg tan sols destacar-ne el bonic flanqueig i després un passet de V+ -pas que em va fer adonar que sóc un cagat!!!, com em va costar.. les mans se'm obren, el coco no empeny... buf!, hauré de posar-me les piles!-.

El tercer llarg supera un diedre de V molt ben protegible i senzill. Bonic.

El quart, després d'un flanqueig, ens mena per una placa atlètica i amb poc material fins a l'arribada a reunió on el grau apreta una mica més i trobarem algun espit i pitó.

El cinquè, de pur tràmit, ens deixa a punt per tancar la via amb un darrer llarg que concentra la xixa a la darrera part, dura, però superable en artificial equipat tot i que la sortida del desplom, que cal forçar en lliure, també té la seva gràcia.

Acabada la sessió en Tonielc i en Costa prenen rumb a la plana mentre en Benji i jo, acalorats de primavera, prenem rumb a la riera on ens prenem un bany en 'paños menores' que diuen, d'allò més relaxant - aporfito per demanar disculpes als berenejants que prenien el sol tranquil.lament i de sobte van ser cegats pel reflex dels nostres cossos mancats de morenor-.

Següent parada el bar d'en Cirera on hipotequem l'endemà. La trobada amb una bona penya de 'mañicos', alguns autòctons com la mestressa de la mimi... la truja que segurament haureu vist si mai heu pujat a la Roca Alta, i quina truja!!, la derrota del Madriz, la victòria del Barça, i sobretot els kintus i el vinet del sopar, van fer que l'endemà muntessim amb prou feines un parell de llargs de la Camel, per allò de, com a mínim fer alguna cosa.

Cap de setmana de conya, per tornar a la roca i per comprendre que després de 5 mesets sense apretar-li em cal una bona posta apunt, o sigui que ja ho sabeu, a tibar-li!!