Ven Suri Ven

Per descriure-us aquesta via havia pensat alguna cosa així com: 'aneu-hi! no hase falta desir nada mas'. Però d'aquesta manera no faria justícia a la voluntat del bloc de fer-vos cinc cèntims de l'escalada per si, algun dia, decidiu anar-la a fer.

Evidentment si he pensat una descripció tan simple és per allò que diuen de si breve dos veces bueno. I la via té part d'això. Pim, pam, pum.. la mida justa, l'apretada allà on cal, ni curta ni llarga, ni molt dura ni massa relax, amb ambient i exposició, i a més, a Montserrat.

Quin joc tan divertit.

I si la via de per se es mereix aquesta nota, una cordada amiga hi fa la resta. Cafès amb llet a les 4 carreteres de Tona, cigarreta anti estress un cop aparcats, riures, Ca la Iaia i un minor per assaborir la fartenera d'un dissabte de sol però que, gràcies a la orientació oest de la via, no ens va empipar en tot el dia.

MONTSERRAT. AGULLES. LA BANDERETA

Via: VEN SURI VEN (originalment Cerdà Riera si no m'equivoco) 140 metres, 6a, A1 (ressenya clikant el títol)

Equipament: Pitons, burils, un espit, vaia, de todo un poco.. algun tasconet de fusta i tot he vist. Portar de 14 a 15 cintes, joc de tascons i friends mitjans/petits, una plaqueta recuperable i bagues per fer el tarzan a l'últim llarg.

Cordada: Tonielc, Costa i Xiuli

Descripció: 4 llargs. Pel primer superem un diedret fàcil de IV grau de molt bon equipar. Després progressem per terreny sorrós de II grau fins a fer la 1a reunió en una alzina, just a sota de l'evident diedre de V. El segon llarg és d'escàndol. Progressem amb tendència a l'esquerra continuament. Primers metrets finets que podrem protegir amb un tasconet escanyat a un burilet que treu el cap o bé amb una xapeta recuperable. A partir d'aquí primers metrets de V on trobarem pitons i altra ferramenta i podrem equipar si és el cas, per acabar amb la darrera part més verticalota. Arribada a la segona R més fàcil però sobre un terreny una mica dubtós i amb ambient, bon ambient. Pel tercer llarg ens iniciem amb un flanqueig aeri apustuflant per colocar-nos a la línia vertical que ens demana escalar. Si no volem progressar en lliure un cop acabat el flanqueig, des del darrer pitó podem fer un parell de passos d'A1 per després continuar amb A0. Un llarg molt guapo. Arribada a un R còmode just a sota de la xemeneia que es veu perfectament desde Can Massana per la massa arbòrea que hi habita.

L'últim llarg l'hem batejat com el llarg d'en Tarzan. Sense desmereixe'l en absolut, i maco que és, posa la cirereta a aquesta via tan genial. És un llarg que, malgrat ho pugui semblar, no regala res! Primers metres fàcils de protegir fins a xapar un buril diria. Després comença la xemeneia. Progressem tan en xemenia com en mode tarzan, deixant bagues a branques, arrels i soques fins posar-nos damunt de l'últim arbre. A partir d'aqui, seguint la lògica, li he fotut bistec amunt deixant mica en mica la xemeneia que es va tancant a la meva esquerra fins arribar a un merlet que canta com una almeja. Abraçat amb un cordinillo i pas finet finet per arribar al pla i fer reunió amb una alzina. És un tros molt exposat.

He de dir que m'ha costat interpretar les ressenyes. Potser calia flanquejar més i anar a buscar dos parabolts molt nous que es divisen molt enllà. Seguint-los arribariem també a una reunió ben nova que hi ha a dalt. La veritat és que jo he fet la línia que m'ha semblat més lògica no sense portar un culet apretat apretat pels metres de corda darrera meu, i el passet finet que cal fer una vegada superat l'evident merlet. I quina alegria els pioners montserratins!!! M'agradaria poder-los conèixer... quins artistes!

Un cop aqui, 5 metres i fem cim. Podem rapel.lar des del cim fins al camí que mena a la Portella o bé, segons el mestre Picazo, fer un destrepe delicado i bajar por la canal. La mare que el va matricular, l'últim tros és una xemeneia ben vertical... Seguint les passes del mestre Picazo hem fet el destrepe, però a mig fer he passat la corda per un arbre... no em cansaré de dir-ho, els montserratins, quins mestres!

I no és maco això que feu! Fanàtiks i Chili Peppers!

Trobareu més fotos i una bona piada a KTAfanàtik.