Midi d'Ossau, pirineu en estat pur

La darrera setmana de maig, després d'unes setmanes de feina intenses, vaig prendre camí al Midi d'Ossau.

Aquest indret del país veí sempre m'havia cridat l'atenció. N'havia llegit ascensions per totes les seves cares, m'havia somiat jugan-t'hi per les seves parets, però mai l'havia vist amb la vista nua, i haig de reconèixer que em va captivar des del precís instant en què vaig divisar-ne la seva silueta tot just passat el port del Portalet, i això que encara no he pogut disfrutar de la seva paret nord.

La idea era anar a passar uns dies al refugi del Pombie i regalar-nos algunes escalades a la cara sud, sud-est, d'aquest cim emblemàtic. Al final tan sols va poder ser-ne una, ja que els nomenaments de professors inetrins que tenim en aquest país ens van fer tornar abans del moment inicialment previst, però tot i així l'experiència va superar les espectatives i, és clar, les ganes de tornar-hi, després d'haver pogut llegir línies precioses des del refu estant, són avui ben vives.

Per aquells que hi volgueu anar a fer un tomb, haurem de prendre direcció a l'estació d'esquí de Formigal, travessar el port del Port del Portalet i aparcar passats 2 quilòmetres d'aquest. Des del pàrquing el camí es veu evident, i en poc més de 45 minuts ens hi plantarem.



El refugi del Pombie té una part lliure molt i molt digne, amb unes quinze places, ja que la temporada d'obertura va de juny a setembre. A veure si n'aprenem alguna cosa dels francesos, perquè fins i tot gas teniem per coure els spaghettis!!! Es troba envoltat de dos llacs preciosos i podem fer-hi algun trèquing molt bonic, enfilar-nos al Midi per la seva ruta normal, per la cresta que va del Petit pic al Grand Pic o bé disfrutar de les mil i una línies que hi ha obertes a les cares sud i sud-est.


Nosaltres ens vam regalar la Via Jolly i Super Jolly, que mena al cim de l'Aguillet Jolly. Després de la trucada que ens feia tornar, i encara amb una mica de temps, vaig fer una caminada cap a la seva cara nord, disfrutant d'isards i marmotes com feia temps que no ho feia... el verd dels prats, l'aigua cristalina i silenci natural dels seus paratges va ser un regal pels sentits.



MIDI D'OSSAU. AIGUILLET JOLLY

Via: JOLLY + SUPER JOLLY, 275 metres a 6a+ (V+) de la Jolly i 240 de la Super Jolly

Equipament: Pitons. Cal preveure que es tracta d'una línia gairebé neta, per tant serà bo portar joc complet de friends, i repetir alguns números com el 75, l'1 0 el 2, joc de tascons i bagues per sabines i/o marlets. Algun pitó també podria servir-nos encara que nosaltres no els vam utilitzar.


Cordada: Benji i Xiuli

Descripció: Els dos primers llargs d'entrada segueixen la via Sud-Est Clàssica, per tant, iniciarem la via a l'esquerra de l'evident xemeneia fins situar-nos a la seva vertical.

La primera part de la via, Jolly, ressegueix una evident xemeneia divisable des de qualsevol punt. És molt evident. Però al contrari del que es podria pensar, la progressió no es fa en xemenia, sinó que és una successió constant de diedres i fisures força vertical.




El final de la Jolly es troba al conegut com el circ gris, tram de roca grisa molt evident. Des d'aquí podrem iniciar el descens en ràpels per la via Surplombs, no sense abans grimpar una mica a l'esquerra i fer un curt descens també a l'esquerra.

Nosaltres però vam seguir per la seva continuació, la coneguda com a Super Jolly, una via que segurament no es deu fer massa, ja que, a part de trobar-hi menys pitons i haver d'aguditzar el sentit de la orientació, els vestigis humans brillen per la seva absència.

Aquesta segona part possiblement no sigui tan exigent, encara que després de la R9, la fissura vertical que hem de superar, ens posarà a prova i no hi trobarem assegurances encara que hi ha múltiples possibilitats de repartir camalots al gust. -Tant, que nosaltres, no sabem com, vam perdre un 2!!!!, increïble però cert, el viatge ens va sortir car de Déu!-.


Arribats al cim amb una curta grimapda ens enfilem al llom de l'Aiguillette Jolly.



Pel descens podem enllestir el darrer llarg de la via Sud-Est Clàssica i baixar per les vires fins a trobar la tartera o bé, desde la darrera reunió muntar una sèrie de ràpels successius que ens deixaran al peu de la Via Surplombs, a la tartera, i d'aquí per terreny pedregós i evident fins al refu.

Les instal.lacions dels ràpels són totes molt i molt precàries, només cal.... confiar-hi.