Mont Perdut, Punta Escaleras i Dit del Mont Perdut

Feia dies, molts dies, que no em marcava una d'aquestes llargues caminades per enfilar-me al cim dels 3mils que coronen l'estimat Piri.

Aquesta vegada ho he fet amb la millor companyia possible per trescar pel Pirineu. En Toni i la Nú són uns enamorats del Pirineu i dels seus cims per sobre la cota dels 3mil metres.

Dijous 23 de juny enfilem cap a Aínsa, per celebrar-hi la nit de sant Joan. Fogueres, carn a la brasa, vinillo i gent d'arreu. Un bon caliu.

Divendres ens prenem el dia per situar-nos al refu de Góriz. Sortim a migdia de la 'pradera' d'Ordesa sota un sol espeterrant... ens anirà bé per volatilitzar el vinillo. Passem per les Grades de Soaso i la Cola de Caballo acompanyats de la 'romería' habitual en aquesta bonica vall.

Un cop deixem enrera la Cola de Caballo i enfilem les 'clavíjas' la 'romería' deixa pas al silenci, trencat de tant en tant pels crits de les marmotes fins que, a mitja tarda, arribem a l'esplanada de davant del refu per plantar la tenda.


Per resseguir els tres cims proposats iniciarem el camí per la ruta normal al Mont Perdut i, sobre els 2.500 metres ens desviarem a mà dreta per una tartera amb diverses fites visibles. A partir d'aquest punt farem la ruta sols, i veurem tots els puntets que segueixen direcció al 'lago helado', 'la escupidera' i finalment el cim del Mont Perdut.

Per coronar la Punta Escaleras progressem per terreny pedregós i superant algun petit muret sempre ben guiats per diverses fites.


Un cop al cim baixarem pel vessant nord i enfilarem la cara sud del Mont Perdut.

Per arribar al cim haurem de superar dos ressalts que, especialment el segon d'ells i depenen de l'època de l'any seria bo assegurar. Superat l'últim, i per terreny evident, acabarem posant els peus al cim del Mont Perdut on ens retrobarem de nou amb la caravana d'exursionistes que es deleixen, com noslatres, per fer aquest cim tan emblemàtic.




Ja només ens queda baixar per la ruta normal i anar a buscar el peu de la xemeneia que ens enfilarà al Dit del Mont Perdut. Baixarem doncs per 'la escupidera' i un cop acabada flanqueijarem amb tendència a la dreta.



Per coronar el cim del Dit farem dos curts llargs -nosaltres duíem dos cordinos de 30, amb 2 60's en tindrem prou amb un llarg-. Ens haurem d'enfilar per l'evident xemeneia central. Nosaltres però, vam anar a buscar la de més a l'esquerra i vam suar-la innecessàriament. Roca molt podrida i inestable... pel ràpel ens va quedar clar quin era el camí de pujada. Amb un friend i un joc de tascons hem fet la feina, ah!, i el cul apretat!



Ràpel ben visible per abandonar el cim i després seguirem las ruta normal per arribar de nou a Góriz.

Una ruta bellíssima, en un entorn preciós.