Ja fa uns anys posavem en pràctica les nostres ànsies alpínistiques adreçant-nos a Vallter. Allà començàvem una activitat incipient que mai haguèrem dit que ens portaria fins on som ara. Un dia el Bastiments, l'altre el Gra de Fajol, després el Pic de l'infern, el Pic de la Dona, ... eren els primers passos, les pimeres cramponades als pantalons, d'això ja en fa uns quants dies.
Amb el coneixement del medi, les ànsies d'anar cada cop més lluny i les ganes de superar-nos, els nostres ulls es van fixar en les moles que s'aixequen més enllà dels pirineus orientals, passant òbviament per l'estimat Puigmal i pics veïns; la Pica, que sempre em porta bon gust a la boca tan sols de nombrar-la, Vallhibierna, Maladeta, Aneto, La Múnia... i ja per últim els Alps i l'Atlas.
Avui em trobo aqui escrivint-vos una ressenya un tan especial... el dimecres, aprofitant unes hores sobrants i que el meu amic Toni feia vaga d'aquestes de profes, vam decididr anar a fer la Canal Estreta al Gra de Fajol Petit, a Vallter i així començar a donar forma a per el que nosaltres és una nova manera d'enfilar-nos allà on els ulls hi porten els somnis. Nous reptes i nou aprenentatge i de nou a Vallter; vaig tornar a l'essència del que un bon dia em va guiar a la muntanya, probablement encomanda per uns pares 'scouts', i sobretot una mare que encara ahir m'empenyia perquè la porti a veure marmotes a les valls dels Pirineus.
Pujar muntanyes un peu darrera l'altre a l'estiu, després posar-hi la neu i el fred pel mig, més endavant el piolets i els crampons i alguna corda, la funda vivac, el fugonet i la tenda. Després la roca, passant del tercer i picant-nos els dits amb els sisens, els tascons i els friends... una trajectòria que dimecres se'm va fondre als peus, li vaig veure el més íntim més enllà dels llocs on estat, les muntantyes que he pujat i les parets que he escalat.
No sé si m'he explicat massa o ja esteu desitjant que us ressenyi breument la Canal Estreta, però en qualsevol cas només us vull dir que si Déu ho vol i continuo tenint amics com en Toni per lligar-se a l'altre cap de corda, a Matellapower tindreu ressenyes i aventures per dies!!!!
GRA DE FAJOL PETIT. CANAL ESTRETA (ressenya clickant el títol)
AD+ ( 60º ), 220 m i orientació Nord
Amb el coneixement del medi, les ànsies d'anar cada cop més lluny i les ganes de superar-nos, els nostres ulls es van fixar en les moles que s'aixequen més enllà dels pirineus orientals, passant òbviament per l'estimat Puigmal i pics veïns; la Pica, que sempre em porta bon gust a la boca tan sols de nombrar-la, Vallhibierna, Maladeta, Aneto, La Múnia... i ja per últim els Alps i l'Atlas.
Avui em trobo aqui escrivint-vos una ressenya un tan especial... el dimecres, aprofitant unes hores sobrants i que el meu amic Toni feia vaga d'aquestes de profes, vam decididr anar a fer la Canal Estreta al Gra de Fajol Petit, a Vallter i així començar a donar forma a per el que nosaltres és una nova manera d'enfilar-nos allà on els ulls hi porten els somnis. Nous reptes i nou aprenentatge i de nou a Vallter; vaig tornar a l'essència del que un bon dia em va guiar a la muntanya, probablement encomanda per uns pares 'scouts', i sobretot una mare que encara ahir m'empenyia perquè la porti a veure marmotes a les valls dels Pirineus.
Pujar muntanyes un peu darrera l'altre a l'estiu, després posar-hi la neu i el fred pel mig, més endavant el piolets i els crampons i alguna corda, la funda vivac, el fugonet i la tenda. Després la roca, passant del tercer i picant-nos els dits amb els sisens, els tascons i els friends... una trajectòria que dimecres se'm va fondre als peus, li vaig veure el més íntim més enllà dels llocs on estat, les muntantyes que he pujat i les parets que he escalat.
No sé si m'he explicat massa o ja esteu desitjant que us ressenyi breument la Canal Estreta, però en qualsevol cas només us vull dir que si Déu ho vol i continuo tenint amics com en Toni per lligar-se a l'altre cap de corda, a Matellapower tindreu ressenyes i aventures per dies!!!!
GRA DE FAJOL PETIT. CANAL ESTRETA (ressenya clickant el títol)
AD+ ( 60º ), 220 m i orientació Nord
Material: Algun pitó (o tasco o friend) i algun cargol de gel.
Cordada: Toni i Xiuli
De fàcil accés des del Refugi d'Ulldeter ens plantem a peu de Canal amb mitja horeta.
La canal en si comença per una campa de neu fins a un primer resalt de dos tres metres de gel que superarem amb un alle-hop després de posar còmodament un cargol de gel. Per assegurar aquest pas, abans del ressalt trobarem un pitó per muntar una reunió que, lògicament, ens caldrà reforçar.
Superant el primer ressalt.
Superat el primer ressalt encarem el segon d'ells, també curt i gèlid on un o dos cargols ens faran la feina, abans i després del ressalt podem muntar reunions per assegurar el pas... qui busca troba i els pitons apareixen a la banda dreta en llocs evidents.Ja superat el 2on ressalt ens dirigim a la cova que hi ha just abans del tram mixt on podem muntar una reunió de nassos amb un spit i un parabolt!!!.
La cova. On muntarem reunió abans de superar el tram de mixt.
Per superar el tram de mixt he posat un friend, que segur que si l'aneu a fer el posareu al mateix lloc, i que bé que entrava!!, i superat el muret, jo diria de tercer, un tasconet per sortir definitivament d'aquest tram delicat. A la dreta trobareu un pitó, cal buscar-lo una mica bastant, per assegurar el company, però si aixequeu la vista a mà esquerra trobareu una reunió de nassos. Jo la vaig veure tard.
En Toni superant el tram de mixt
Des d'aquest punt per una campa de neu arribarem a l'aresta fàcilment i d'aqui coronem el Gra de Fajol Petit, direcció est, en breus 5 minuts.
Gran lloc, gran escalada. Una bonica activitat de muntanya i molt romàntica, sobretot un dia de cada dia i sols... quina sort que teniu els que entre setmana podeu corre per aquest móns de Déu i no heu de treballar com un servidor.
2 comentaris:
bé xiuli bé...
és un pas obligat en l'evolució de l'home osonenc. les muntanyes properes les canals matinals!!!
veig que tampoc pares. jo hi vaig ser diumenge... però no vaig destapar cap pitó de la neu. jeje
salut i amunt
i que maca que és! Em va agradar molt Benji.
Bé, ara que comença l'època de roca calenta hem de trobar un finde per fer el 'doblete' no?
Cuida't!
Publica un comentari a l'entrada