Colorantes Permitidos

MONTSERRAT. ELEFANTET.
Via: COLORANTES PERMITIDOS. 6ª+

Equipació: Parabolts, portar 12 cintes.

Cordada: Benji i Xiuli

Descripció: Deixarem el cotxe abans d’entrar al pàrking del monestir i prendrem el camí dels degotalls. Arribats al monestir ens enfilarem uns 5 minuts escales amunt fins que a la nostra dreta apareix un caminet marcat. Aquest camí enboscat en 5 minuts ens deixarà a peu de via.

La via té 5 llargs i entre el segon i el tercer cal superar un petit jardinet. Els dos primers llargs discorren per una placa que es mou entre el IV i V grau per agafar l’aire a l’escalada montserratina. El tercer llarg ja és ‘otro cantar’. Tan sols sortir farem un pas d’arbre per xapar la primera xapa i des d’aquí fins la 5ena apreta que fa pujada!!, tot i que ben assegurat i bones preses el desplom es fa dur de pilotes. El quart dels llargs és un curt V+ finet de veritat i per acabar amb glamour un cinquè i últim llarg de 6ª de 40 metres molt bonic i on et demana bona col.locació i pila de la bona.

Final del segon llarg

En Benji al tercer llarg abans de ....

Comentaris: Quin diumenge!! Després d’un dissabte ‘pajarito’ i d’haver errat la via amb el company Mindundi a Sant Llorenç de Montgai, després d’haver passat per Terradets a veure això del rally’s, – un altre dia ja en parlarem perquè el fet de veure 50 paios enfilats per les bagasses encara em té distret -, després que el Barça ens posés el cor petit, amb en Benji decidim anar a fer un toque a la Desireé al Cavall. A 2 de 8 érem a Can Pamplona i tot i la suposada tromba d’aigua que havia de caure no érem pocs els escaladors que corriem per allà… Pep Musach i cursetistes, en Miquel Casas, el seu nano i en Jordi Bover (aprofito per saludar-los!).. i tants d’altres que no conec. Enfilem direcció Montserrat i ens parem a esmorzar on coincidim amb en Miquel i companys de cordada que ens recomanen, per la poca aproximació, la via Colorantes Permitidos. Cap allà doncs.

La via no em va desagradar pel seu ambinet, fácil aproximació i grau que fa suar, però no puc pas dir que fós espectacular, ara, el que hi vaig viure i l’aventura és digne d’emmarcar.

Primer en Benji em va dedicar una volada al tercer llarg i encara em recordo de l’arbre que va acariciar la tibia parant el cop després del crit d'en Benji i el susto de rigor; i després, quan passo pel quart dels parabolts de la tercera tirada i m’hi agafo de valent per reposar els esforços del primer tram, la placa salta disparada i ara sóc jo qui quedo penjat com un fuet!!

Aprofito per remarcar que la quarta assegurança no té xapa, tan sols hi ha l’espàrrec i el tram en qüestió és dur… ho he fet saber als companys de Caranorte i a la Feec per si algu pot passar-hi a remeiar-ho i si algu pot fer-ho no dubteu en posar-vos en contacte per si us puc ajudar d’alguna manera.

Superades les dificultats arribem al cotxe, butifarra amb all i oli a ca la iaia i directes a la Clínica de Vic i és que en Benji s’ha fet un esguinç amb el saque.

Per últim donar gràcies a la cordada Laso i …. Que feien la via davant nostre. Ens van deixar unes fletxes a mode depedres i sorra per trobar el camí de baixada… un 10!

Bona aventura per un diumenge que podía haver estat de sofà i millor companyia!