Perquè arribi a tothom

20/9/10

Èxits del nostre temps - Setembre 2010

No hi podien faltar. Un dels representants dels grups d'Ska que, com Skatalà, ens van fer recorrer les festes majors de tots els pobles de la comarca d'Osona durant un parell d'estius a base de calimotxo i fum verd.

Santa Eugènia de Berga, Gurb, Sant Hipòlit de Voltregà, Centelles... i ara per fi, a Matella Power!!!

Dr. Calypso - 2300 Milions

15/9/10

Portugal: Rocks & Surf

Després d'una escapada als Écrins i haver relaxat el cos vaig prendre direcció al país veí... d'Espanya, o sigui, Portugal.

14 dies que ens van permetre viure el bo i millor, i és que per això són les vacances, d'aquest país tan pròxim i sovint menystingut. Onades, peix de primera, festetes a la platgeta, preus molt acceptables, sectors d'escalada esportiva molt interessants i una gent, tan portuguesa com d'arreu del món, oberta, divertida i disposats a rebre lliçons del fet català!!!

Per primera vegada em vaig enfilar a una taula de surf i la veritat és que, tot i el fart de veure aigua salada, el feeling de cavalcar les ones és impressionant! Ja sabeu que sóc un malalt de les muntanyes i, en conseqüència, baixar-les lliscant sobre la neu que s'hi amuntega a l'hivern és el meu esport... l'esport al que em van introduir els pares quan comptava amb 5 o 6 anyets. D'allò ja en fa molt temps, però avui encara somio amb grans baixades plenes de neu verge, per sentir com llisques per la neu com si ho fessis sobre l'aigua.

Aquest estiu, davant la bonica illa de Balelal, al nord de Lisboa, he lliscat sobre l'aigua i repeteixo, la sensació és espectacular, tan que ja desitjo sentir-me sobre una taula de surf de nou!! Temps al temps.

I de roca en vam tastar poqueta, doncs l'estat en que ens va quedar el cos després de 6 dies de remar i remar per enfilar-nos sobre les ones ens va deixar força minvats de forces. No obstant vam visitar dos sectors, Montejunto i Reguengo do Fetal.

El primer és un sector molt petit, tot i que mereix una visita per les boniques vistes que ens ofereix sobre la plana que s'escampa enfront de l'oceà.

El segon, ubicat prop de Fàtima, i que es troba en una zona rural preciosa, ens ofereix una multitud de vies espectaculars i de bona roca.

A destacar la facilitat per trobar llocs per acampar i vivaquejar, amb furgoneta o sense, propers als sectors d'escalada.

Podeu trobar informació sobre diversos sectors d'escalada a la guia Onsight Rock Climbing Guidebook que podeu trobar a la botiga Muntanya de Llibres de Vic.

Estamos en breve!

5/9/10

D'una escapada als Ècrins

El passat 2008 em va captivar de manera aplastant. Esvelta i solitària enmig d’un mar de roca es va ficar dins el meu cap que no feia més que desitjar-la. Us estic parlant de la bonica Agulla Dibona, 3.131mts, al bell mig del massís més salvatge dels Alps, els Ecrins.

Per A o per B, durant els dies d’aquell 2008, que ja queda enrera, la pluja ens va escopir de la paret. En aquella ocasió vam redireccionar el nostre rumb per fer una visita a Chamonix i repetir el Mt. Blanc de Tacul. Enguany havia arribat l’hora de tornar als Ecrins.

Amb l’amic Benji hi vam prendre rumb a la Berarde amb dies per davant, al final en van ser 5 que puc afirmar que van ser 5 dels millors dies que he passat a la muntanya.

Les cues de la tornada dels francesos de les vacancetes van fer que arribessim molt tard a lloc, i per això el primer dia, després de la primera i única nit a la furgoneta, vam fer la Via Para Facile. A la tarda, després de 300 metres escalats, un dinar a base de pasta i haver carregat el piano, vam enfilar el camí que desde Les Étages mena al Refugi de Sorellier, als peus de l’Agulla Dibona.
Arribats a lloc, no sense viure una pajara conseqüència de massa dies de festa major sense fer massa bondat, ens vam instal.lar sota un magnífic rocam que, a part de ser el nostre allotjament per 3 nits, era el cagadero municipal dels gats que la mestressa del refugi té apadrinats. Sota aquest rocam vam passar els dies deixant corre els nostres pensaments entre projectes i somnis, converses amb muntanyencs i escaladors d’arreu, partides de cartes i lectures poetitzades del mestre Picazo.

3 dies, dues escalades i un dia per descansar, fer la maleta i retornar a la furgo i regalar-nos un banyet a les aigües gèlides i cristalines. Les dues escalades ens van enfilar a l’Agulla Dibona per la Via Madier, que com us deia el passat 2008 em va captivar, però que enguany no m’ha pas deixat massa bon gust de boca, possiblement no per la línia escollida, però si que per la multitud de gent que s’amuntega al seu llom per conquerir-ne la coronilla; i al Tete del Rouget, 3.418 metres per la Via Version Originale, per mi aquesta última ha estat, fins al dia d’avui, la via. La via per la seva sol.litud, pel silenci que regnava en la nostra lluita, pel joc que ens ha donat travessar un nevero amb bambes per arribar a peu de via, per 8 llargs de somni, amb equipament de luxe fins arribar a l’aresta i per unes vistes impressionants de l’Ailefroide, Les Bans, la Barre dels Ecrins i tot aquell mar de roca que envolta el petit poble de La Berarde.

Si clikeu sobre els noms de les respectives vies us he deixat 5 cèntims de cada una de les vies, espero que si decidiu fer-hi camí, aquestes 4 notes us serveixin d’ajut!

Salut i muntanyes!

L'escapada en imatges d'un amic, bonics paisatges, un allotjament, el refugi i el transport....















Via Para Facile al Pilier du Paravalanche

MASSÍS DELS ECRINS. PILIER DU PARAVALANCHE
Via:
Para Facile. 300 metres. 6ª+ (V+obligat)

Equipament: Parabolts.

Cordada: Benji i Xiuli

Descipció: Per arribar a peu de via (30 segons desde l’aparcament), aparcarem passat el túnel / para-allaus que passarem abans d’arribar a Les Etages. Ens enfilem a la teulada del túnel per unes escales de ferro i sobre la teulada del túnel, un xic a l’esquerra surt la via… curiós i divertit!

La via comença per unes evidents plaques, 4 primers llargs mantinguts entorn el V+, fins una aresta que haurem de flanquejar a l’esquerra i superar el 5è llarg, a mode de pilar que ens deixarà en un jardinet que travesserem caminant en direcció a l’esquerra per començar la 2ª part de la via que consta de 6 llargs.

Els quatre primers llargs d’aquesta segona part continuen la mateixa tònica, essent tots ells entre el 4rt i 5è grau molt assequibles i ben equipats. Els dos darrers, de 6ª+ superable en A0 i 6ª, et deixen al cim del pilar.

Des d’aquest punt podriem continuar per la via Para Hot, que amb 11 llargs més ens deixarien al cim i retornariem caminant per Bourg d’Oisans. En qualsevol cas pel descens farem 6 ràpels d’uns 45 metres cada un aprox; reunions perfectament equipades pels ràpels.

Comentaris: Escalada molt agradable amb granit molt compacte i a trams un xic discontinua.

*Podeu consultar el llibre Escalade Plaisir Alpes Françaises du Nord per ressenyes i demés informació de la zona.

Via Madier a l'Agulla Dibona

MASSÍS DELS ECRINS. AGULLA DIBONA. 3.131 metres
Via:
Madier. 460 metres. 6b (V+obligat)

Equipament: Reunions equipades amb parabolts. A les tirades algun espit i pitons. Portar joc de tascons i friends.

Cordada: Benji i Xiuli

Descripció: Per l’aproximació ens hem de desplaçar fins a La Berárde, als Alps Ecrins. Abans d’arribar a aquest poblet tan petit i ‘bucòlic’ trobarem Les Étages, 4 cases vaja, des d’on surt el camí que en 3 hores ens deixarà al Refugi de Sorellier, al peu de l’agullla Dibona. Aquestes tres hores, tot i ser amenes pels paisatges i l’espectacular aparició de l’Agulla Dibona, són dures de veritat i més si porteu un bon piano a l’esquena per passar algun dia vivaquejant vora el refu i aprofitant les escalades que ens podem regalar a les proximitats, doncs hem de superar 1.000 metres de desnivell!!

La via comença pel punt més baix de l’evident fisura que divideix la paret sud de l’agulla. El primer llarg és un pur tràmit fins arribar a la primera R. El segon llarg passa per dins un túnel durant 5 llargs metres i una vegada superat, fàcil, trobarem un passet que ens hi farà posar bé per arribar a la reunió. El següent llarg surt tieso per la fisura per després fer un llarg flanqueig a l’esquerra fins trobar un pitó que ens marcarà la línia per prendre de nou direcció a la dreta cap a la fisura, on caldrà superar un petit muret. El proper llarg ens serveix per recol.locar-nos a la línia de la fisura i ens deixa a punt pel que per mi va ser el llarg més dur i més bonic de la via. V+ segons els francesos, jo li donaria 6ª potser, amb tan sols un parell de cordinos. El llarg està pelat però la fisura es deixa equipar al gust. Superat aquest últim, amb un parell de llargs més sense complicació ens situarem a la vira Borrell…. on per mi va acabar la via.

Massa gent acumulada en el mateix punt i la impossibiltat de reconèixer exactament la fisura madier, llarg clau de 6ª o 6b segons ressenyes, va fer que ens decidissim a sortir a sac.

Diagonal a l’esquerra per terreny de tercer. Flanqueig a la dreta per retrobar la verticalitat i d’aquí tieso fins al cim amb pasos de V+ aïllats i algún pitonet pel camí. Aquesta línia és possiblement el final de la via sud clàssica.

Pel descens muntarem un ràpel d’un 40 metres per las via normal i després haurem de desgrimpar per terreny fàcil, II+, amb molta timba!!! Ensambleu-vos! Llavors, ja per camí evident, arribarem al refugi en ½ hora.

Comentaris: L’agulla és maca, i la línia escollida també, si més no fins a la meitat de la paret que és el troç que vam poder disfrutar, però la gent acumulada per la paret degut a la crida generosa que fa una figura tan esbelta i bonica va fer que no la disfrutés en excés.





poques imatges....



Version Originale al Tete du Roget

MASSÍS DELS ECRINS. TETE DU ROGET. 3.418 metres
Via: Version Originale. 300 metres. TD-, entorn al V+
Equipament: Completament equipada.

Cordada: Benji i Xiuli

Descripció: Des del refugi de Sorellier (veure Via Madier a l’Agulla Dibona) amb una hora ens plantem a peu de via prenent direcció est per fites continues. Haurem de travessar diverses congestes de neu i els grampons us poden ser útils ja que amb bambes cal fer alguns equilibris de circ!
El Tete del Rouget a la dreta

La via comença sobre una vira evident on muntarem plàcidament la R0. El primer llarg ens dona el primer contacte amb la roca de la paret, excel.lent. IV+. El segon llarg ja ens demana escalar una miqueta més i disfrutar de valent sobre el V+ fins deixar-nos en un flanqueig fàcil i evident per muntar la reunió del 3er llarg.

2n llarg

D’aquí empalmarem 5 llargs, tots ells sobre el V grau excepte el 2, de III. Al lloro amb el brutal 3er llarg després del flanqueig, em va recordar en alguns passos la preciosa necronomicon a Vilanova de Meià.


5è llarg


El 6è llarg inclou el pas més dur de la via que podem passar en còmode A0. Es tracta d’un sostre que ens demana un parell d’apretades. Acabat el 7è llarg hem de flanquejar a la dreta en direcció a una aresta que desgrimparem, III?, i continuarem a la dreta per muntar la reunió del vuitè i darrer llarg molt bonic.


Aresta prèvia al flanqueig per arribar al 8è i darrer llarg


Acabat el darrer llarg progressarem un 50 metres aprox per l’aresta per conquerir el cim del Tete del Rouget amb unes vistes espectaculars. Vista avall, La Berarde, i cap a l’est, el mar de roca dels Ecrins amb gran part de les seves solitàries muntanyes.

On top

Pel descens, muntarem fins a 6 ràpels per la mateixa via. Reunions molt ben equipades.
Moltes felicitats als oberturistes per aquesta bonica via; i a la Maritne, la guarda del refugi desde fa un tou d’anys i que a part de reequipar aquesta línia ens va acollir molt amablement tot i no fer gaire gasto al seu petit hotel d’altitud.

Si feu penament d’apropar-vos a aquest indret, no dubteu a preguntar a la Martine alguna via de la zona, segur que els seus consells us portaran a fer una bonica escalada a algun pic desconegut i lluny de la massificació que pateix l’Agulla Dibona.

2/9/10

La Matella ja té himne nacional!

Vaig tard i se'm acumula la feina, però ja se sap, l'estiu és per viure'l i diuen que a l'estiu tota cuca viu! En breu cauran algunes piades dels Alps que tinc moltes ganes que conegueu i també alguns racons d'escalada del país veí de cap avall - Portugal-, així com el meus primers pinitos amb el Surf... i cuidadín que enganxa!!

De moment us presento el nou himne de La Matella per consens popular. El tema va ser proposat per la flor més preciosa de la comunitat, la Valèria, que en breu espero poder-voa presentar, i és que ja faig 1 any tard!!!

Shaun The Sheep - Life's A Treat